Aquest article és un resum que proporciona un esquema jeràrquic i guia temàtica de l'astronomia:
El Mauna Kea a Hawaii és un dels principals llocs d'observació del món. La fotografia és de l'Observatori W. M. Keck , un interferòmetre astronòmic òptic.
Astronomia – estudia l'univers més enllà de la Terra, inclosa la seva formació i desenvolupament , i l'evolució, física , química , meteorologia , i moviment dels objectes celestes (com les galàxies , planetes , etc.) i fenomens que s'originen fora de l'atmosfera terrestre (com ara la radiació còsmica de fons ).
L'astronomia es pot descriure de la manera següent:
Una disciplina acadèmica : una amb departaments acadèmics, plans d'estudis i titulacions; societats nacionals i internacionals; i revistes especialitzades.
Un camp científic (una branca de la ciència ) – una categoria àmpliament reconeguda d'expertesa especialitzada dins de la ciència, i en general la integra
Una afició o cerca a temps parcial per a la satisfacció personal de la curiositat o l'apreciació de la bellesa , aquest últim incloent especialment l'astrofotografia .
Astrobiologia – estudia l'adveniment i l'evolució dels sistemes biològics de l'univers.
Astrofísica – branca de l'astronomia que tracta la física de l'univers , incloses les propietats físiques dels objectes celestials , així com les seves interaccions i comportament.[1] Entre els objectes estudiats es troben les galàxies , estrelles , planetes , exoplanetes , el medi interestel·lar i el fons còsmic de microones ; i les propietats examinades inclouen la lluminositat , densitat , temperatura , i la composició química . Les subdisciplines de l'astrofísica teòrica són:
Objectes compactes – aquesta subdisciplina estudia la matèria molt densa en nanes blanques i estrelles de neutrons i els seus efectes en entorns incloent l'acreció .
Cosmologia física – origen i evolució de l'univers en conjunt. L'estudi de la cosmologia és l'astrofísica teòrica a la seva escala més gran.
Astrofísica computacional – L'estudi de l'astrofísica mitjançant mètodes i eines computacionals per desenvolupar models computacionals.
Astronomia galàctica – tracta de l'estructura i els components de la nostra i d'altres galàxies.
Astrofísica d'alta energia – estudia fenòmens que ocorren a altes energies, incloent nuclis de galàxies actives , supernoves , esclats de raigs gamma , quàsars , i xocs en arc .
Astrofísica interestel·lar – estudia el medi interestel·lar ,el intergalàctic i la pols .
Astronomia extragalàctica – estudi d'objectes (principalment galàxies) fora de la nostra galàxia, inclosa la formació i evolució .
Astronomia estel·lar – estudia la formació estel·lar , propietats físiques, la vida de la seqüència principal , variabilitat , evolució i extinció estel·lar.
Plasma astrofísic – estudia les propietats del plasma a l'espai exterior.
Astrofísica relativista – estudia els efectes de la relativitat especial i la relativitat general en contextos astrofísics que inclouen les ones gravitacionals , lents gravitatòries i forats negres .
Física solar – el sol i la seva interacció amb la resta del sistema solar i l'espai interestel·lar.
Ciència planetària – estudi de planetes, llunes i sistemes planetaris.
Astronomia dividida per la tècnica general utilitzada per a la investigació astronòmica:
Astrometria – estudi de la posició dels objectes en el cel i els seus canvis de posició. Defineix el sistema de coordenades usat i la cinemàtica d'objectes a la nostra galàxia.
Astronomia observacional – es posa en pràctica observar objectes celestes mitjançant l'ús de telescopis i altres aparells astronòmics. Es tracta de registrar dades. Les subdisciplines de l'astronomia observacional generalment es fan mitjançant les especificacions dels detectors:
Fotometria – estudiar de la brillantor dels objectes celestes a través de diferents filtres
Espectroscòpia – estudi dels espectres d'objectes astronòmics
Altres disciplines que es poden considerar part de l'astronomia:
Objecte astronòmic
Sistema solar
Cossos menors del sistema solar
Planeta extrasolar – planeta fora del sistema solar. Un total de 899 planetes (en 698 sistemes planetaris, inclosos 133 sistemes planetaris múltiples) han estat identificats fins al 27 de juny de 2013.
Estrelles i objectes estel·lars
Estrelles variables
Estrella variable
Polsant
Cefeides i similars
Blau-blanc amb espectres primerencs
Període llarg i semiregular
Altres
Eruptius
Girant
No esfèrica
Taques estel·lars
Camps magnètics
Binàries eclipsants
Supernoves
Supernova
Tipus
Relacionades
Estructura
Progenitores
Romanents
Descoberta
Estel convidat
Història de l'observació de les supernoves
Cronologia de nanes blanques, estrelles de neutrons i supernoves
Notables
Investigació
Forats negres
Representació artística d'un forat negre.
Forat negre
Tipus
Mida
Formació
Propietats
Models
Problemes
Mètrica
Relacionats
Llista de forats negres
Cronologia de la física dels forats negres
Rossi X-ray Timing Explorer
Sistema estel·lar hipercompacte
Constel·lacions
Les 88 constel·lacions modernes
Història de les constel·lacions
Les 48 constel·lacions enumerades per Ptolemeu després del 150 dC
Les 41 constel·lacions addicionals afegides als segles xvi i xvii
Constel·lacions obsoletes, incloses les de Argo Navis de Ptolemeu
Constel·lacions obsoletes incloent la Guineu a Argo Navis de Ptolemeu
«astrophysics ». Merriam-Webster, Incorporated. [Consulta: 22 maig 2011].
Astronomy Guide For reviews on astronomy products, how-to's and current events.
Astronomy Net Resources, forums (from 1995), articles on Astronomy.