Resum d'astronomia

Aquest article és un resum que proporciona un esquema jeràrquic i guia temàtica de l'astronomia:

Thumb — El Mauna Kea a Hawaii és un dels principals llocs d'observació del món. La fotografia és de l'Observatori W. M. Keck, un interferòmetre astronòmic òptic.

Astronomia – estudia l'univers més enllà de la Terra, inclosa la seva formació i desenvolupament, i l'evolució, física, química, meteorologia, i moviment dels objectes celestes (com les galàxies, planetes, etc.) i fenomens que s'originen fora de l'atmosfera terrestre (com ara la radiació còsmica de fons).

L'astronomia es pot descriure de la manera següent:

Una disciplina acadèmica: una amb departaments acadèmics, plans d'estudis i titulacions; societats nacionals i internacionals; i revistes especialitzades.
Un camp científic (una branca de la ciència) – una categoria àmpliament reconeguda d'expertesa especialitzada dins de la ciència, i en general la integra
- Una ciència natural – una que busca elucidar les normes que governen el món natural usant mètodes empírics i científics.
  - Una branca o camp de la ciència espacial
Una afició o cerca a temps parcial per a la satisfacció personal de la curiositat o l'apreciació de la bellesa, aquest últim incloent especialment l'astrofotografia.

Astrobiologia – estudia l'adveniment i l'evolució dels sistemes biològics de l'univers.
Astrofísica – branca de l'astronomia que tracta la física de l'univers, incloses les propietats físiques dels objectes celestials, així com les seves interaccions i comportament.^[1] Entre els objectes estudiats es troben les galàxies, estrelles, planetes, exoplanetes, el medi interestel·lar i el fons còsmic de microones; i les propietats examinades inclouen la lluminositat, densitat, temperatura, i la composició química. Les subdisciplines de l'astrofísica teòrica són:
- Objectes compactes – aquesta subdisciplina estudia la matèria molt densa en nanes blanques i estrelles de neutrons i els seus efectes en entorns incloent l'acreció.
- Cosmologia física – origen i evolució de l'univers en conjunt. L'estudi de la cosmologia és l'astrofísica teòrica a la seva escala més gran.
- Astrofísica computacional – L'estudi de l'astrofísica mitjançant mètodes i eines computacionals per desenvolupar models computacionals.
- Astronomia galàctica – tracta de l'estructura i els components de la nostra i d'altres galàxies.
- Astrofísica d'alta energia – estudia fenòmens que ocorren a altes energies, incloent nuclis de galàxies actives, supernoves, esclats de raigs gamma, quàsars, i xocs en arc.
- Astrofísica interestel·lar – estudia el medi interestel·lar,el intergalàctic i la pols.
- Astronomia extragalàctica – estudi d'objectes (principalment galàxies) fora de la nostra galàxia, inclosa la formació i evolució.
- Astronomia estel·lar – estudia la formació estel·lar, propietats físiques, la vida de la seqüència principal, variabilitat, evolució i extinció estel·lar.
- Plasma astrofísic – estudia les propietats del plasma a l'espai exterior.
- Astrofísica relativista – estudia els efectes de la relativitat especial i la relativitat general en contextos astrofísics que inclouen les ones gravitacionals, lents gravitatòries i forats negres.
- Física solar – el sol i la seva interacció amb la resta del sistema solar i l'espai interestel·lar.
Ciència planetària – estudi de planetes, llunes i sistemes planetaris.
- Ciència atmosfèrica – estudi de les atmosferes i el clima.
- Exoplanetologia – diversos planetes fora del sistema solar
- Formació planetària – formació de planetes i llunes en el context de la formació i evolució del sistema solar.
- Anells planetaris – dinàmica, estabilitat i composició dels anells planetaris
- Magnetosferas – camps magnètics dels planetes i les llunes
- Superfícies planetàries – geologia de superfície de planetes i llunes
- Interiors planetaris – composició interior de planetes i llunes
- Cossos menors del sistema solar – els cossos gravitacionals més petits inclosos són els asteroides, cometes, i objectes del cinturó de Kuiper.
Astronomia dividida per la tècnica general utilitzada per a la investigació astronòmica:
- Astrometria – estudi de la posició dels objectes en el cel i els seus canvis de posició. Defineix el sistema de coordenades usat i la cinemàtica d'objectes a la nostra galàxia.
- Astronomia observacional – es posa en pràctica observar objectes celestes mitjançant l'ús de telescopis i altres aparells astronòmics. Es tracta de registrar dades. Les subdisciplines de l'astronomia observacional generalment es fan mitjançant les especificacions dels detectors:
  - Radioastronomia – Superior als 300 µm
  - Astronomia mil·limètrica – 200 µm a 1 mm
  - Astronomia infraroja – 0.7–350 µm
  - Astronomia visible – 380–750 nm
  - Astronomia ultraviolada – 10–320 nm
  - Astronomia de raigs X – 0.01–10 nm
  - Astronomia de raigs gamma – Below 0.01 nm
  - Astronomia de raigs còsmics – Raigs còsmics, incloent el plasma
  - Astronomia de neutrins – Neutrins
  - Astronomia d'ona gravitatòria – Gravitons
- Fotometria – estudiar de la brillantor dels objectes celestes a través de diferents filtres
- Espectroscòpia – estudi dels espectres d'objectes astronòmics
Altres disciplines que es poden considerar part de l'astronomia:
- Arqueoastronomia
- Astroquímica

Història de l'astronomia

Història del Centre de l'Univers
- Teoria geocèntrica
- Model heliocèntric
  - Heliocentrisme copernicà
  - Sistema ticònic
Arqueoastronomia
- Arqueoestronomia i cronologia vèdica
Astronomia pretelescòpica
- Astronomia babilònica
- Astronomia xinesa
- Astronomia egípcia
- Astronomia grega
- Astronomia hebrea
- Astronomia índia
- Astronomia islàmica
- Astronomia russa
- Astronomia a l'Edat Mitjana
  - Ciència a l'Europa occidental medieval
  - Astronomia islàmica medieval
Història de l'astronomia en el Renaixement
- Evolució científica durant la Revolució Científica
  - Patronat en astronomia
  - Revolució de Copèrnic
    - Heliocentrisme copernicà
    - Nicolau Copèrnic
      - Sobre les revolucions de les esferes celestials
    - Tycho Brahe
      - Sistema ticònic
    - Galileo Galilei
      - Dialogo Sopra i Due Massimi Sistemi del Mondo defensa del sistema heliocèntric escrit per Galileu, que va conduir al seu procés i arrest domiciliari per part de la Inquisició.
  - Invenció del telescopi
    - Història de l'astronomia de llum visible
Història de l'astronomia en l'era de la reflexió
Història de la radioastronomia
Història de l'astronomia de raigs X
Història de l'astronomia infraroja
Història de l'astronomia de raigs gamma
Història de l'observació de supernoves
- Llista de supernoves

Objecte astronòmic

Sistema solar

Sistema solar
Geologia dels planetes terrestres solars
Llista d'objectes del sistema solar
- Llista d'objectes del sistema solar per mida
Satèl·lits galileans
Cometa de Halley

Planetes extrasolars

Planeta extrasolar – planeta fora del sistema solar. Un total de 899 planetes (en 698 sistemes planetaris, inclosos 133 sistemes planetaris múltiples) han estat identificats fins al 27 de juny de 2013.
- Súper-Terra –

Estrelles i objectes estel·lars

Estrelles

Evolució estel·lar
Protoestrella
Classe de lluminositat
Tipus espectral
Romanents
- Nan blanc
  - Nana negra
  - Planeta d'heli
- Estrella de neutrons
  - Púlsar
  - Magnetar
- Forat negre estel·lar
- Estrella compacta
  - Estel de quarks
  - Estel exòtic
- Nucli estel·lar: EF Eridani
Estrelles fallides i teòriques
- Objecte subestel·lar
  - Nana marró
    - Estel subnan marró
  - Planetar
- Estrella de Boson
- Estrella fosca
- Quasi-estrella
- Objecte de Thorne–Żytkow
- Estrella de ferro
Nucleosíntesi estel·lar
- Procés alfa
- Procés triple-alfa
- Cadena protó-protó
- Flaix de l'heli
- Cicle CNO
- Encesa de liti
- Combustió del carboni
- Procés de combustió del neó
- Combustió de l'oxigen
- Procés de combustió del silici
- Procés S
- Procés R
- Fusor
- Nova
  - Romanent de nova
Estructura estel·lar
Propietats
Sistema d'estrelles
- Estrella binària
  - Estrella binària de contacte
  - Estructura comuna
- Estrella múltiple
- Disc d'acreció
- Sistema planetari
- Sistema Solar de la Terra
Observació terrestre de les estrelles
- Estel polar
- Estel circumpolar
- Magnitud
- Velocitat radial
- Moviment propi
- Paral·laxi estel·lar
- Estrella fotomètrica estàndard
Llistes d'estrelles
- Llista de noms propis d'estrelles
- Llista de noms àrabs d'estrelles
- Llista de noms d'estrelles en xinès tradicional
- Llista de les estrelles més massives
- Llista de les estrelles menys massives
- Llista de les estrelles més grans
- Llista d'estrelles per magnitud
  - Estrelles més brillants històriques
- Llista de les estrelles més lluminoses
- Llista d'estels més propers
  - Llista de les estrelles brillants més properes
- Llista de planetes extrasolars
- Llista de nanes marrons
- Llista de nebuloses planetàries
- Llista de novae
- Llista de supernoves
- Llista de romanents dels supernova
- Llista de candidats de supernova
- Cronologia de l'astronomia estel·lar

Estrelles variables

Estrella variable

Polsant
- Cefeides i similars
  - Variable cefeida
  - Cefeida de tipus II
  - Variable RR Lyrae
  - Variable Delta Scuti
  - Variable SX Phoenicis
- Blau-blanc amb espectres primerencs
  - Variable Beta Cephei
  - Variable PV Telescopii
- Període llarg i semiregular
- Altres
Eruptius
- Estrella pre-seqüència principal
- Seqüència principal
  - Estrella de Wolf-Rayet
  - Estrella fulgurant
- Gegants i supergegants
- Binària eruptiva
  - Variable RS Canum Venaticorum
- Cataclísmica o explosiva
  - Estrella variable cataclísmica
  - Nova nana
  - Nova
  - Supernova
  - Z Andromedae
Girant
- No esfèrica
  - El·lipsoïdal
- Taques estel·lars
  - FK Comae Berenices
  - Variable BY Draconis
- Camps magnètics
  - Variable Alpha² Canum Venaticorum
  - SX Arietis
  - Púlsar
Binàries eclipsants

Supernoves

Supernova

Tipus
- Supernova de tipus Ia
- Supernova de tipus Ib i Ic
- Tipus II (IIP i IIL)
Relacionades
- Supernova propera a la Terra
- Supernova impostora
- Hipernova
- Quark-nova
- Cops de púlsar
Estructura
- Supernova de parelles d'inestabilitat
- Nucleosíntesi de les supernoves
- Procés P
- Procés R
- Esclat de raigs gamma
- Detonació de carboni
Progenitores
Romanents
Descoberta
- Estel convidat
- Història de l'observació de les supernoves
- Cronologia de nanes blanques, estrelles de neutrons i supernoves
Notables
- Llista de supernovae
- Llista de romanents de supernova
- Llista de candidates a supernova
- Llista de les estrelles més massives
- Supernovae en la ficció
- SN 1054
- Estrella supergegant
  - Nebulosa del Cranc
- Tycho
- Kepler
- SN 1987A
- SN 185
- SN 1006
- SN 2003fg
- Romanent de supernova Vela
- Romanent G1.9+0.3
- SN 2007bi
Investigació
- Supernova Cosmology Project
- High-z Supernova Search Team
- Texas Supernova Search
- Nearby Supernova Factory
- Supernova Legacy Survey
- Supernova Early Warning System
- Monte Agliale Supernovae and Asteroid Survey
- Supernova/Acceleration Probe
- Sloan Digital Sky Survey#Sloan Supernova Survey

Forats negres

Forat negre

Tipus
- Mètrica de Schwarzschild
- Forat negre giratori
- Forat negre carregat
- Forat negre virtual
Mida
- Forat negre microscòpic
- Forat negre extrem (Electró de forat negre)
- Forat negre estel·lar
- Forat negre de massa intermèdia
- Forat negre supermassiu
- Quàsar
  - Nucli de galàxia actiu
  - Blàzar
Formació
Propietats
- Termodinàmica dels forats negres
- Radi de Schwarzschild
- Relació M–sigma
- Horitzó d'esdeveniments
- Oscil·lació quasi periòdica
- Esfera fotònica
- Ergosfera
- Radiació de Hawking
- Procés Penrose
- Acreció de Bondi
- Espaguetització
- Lent gravitatòria
Models
- Singularitat gravitatòria (Teoremes de singularitat de Penrose-Hawking)
- Forat negre primordial
- Gravastar
- Estel fosc
- Estel d'energia fosca
- Estel negre
- Objecte magnetosfèric eternament col·lapsant
- Bolla de pelussa
- Forat blanc
- Singularitat nua
- Singularitat d'anell
- Paràmetre d'Immirzi
- Paradigma de la membrana
- Kugelblitz
- Forat de cuc
- Quasi-estrella
Problemes
- Teorema de no cabell
- Paradoxa de la informació
- Hipòtesi de censura còsmica
- Models de forats negres no exclusius
- Principi hologràfic
- Complementaritat de forat negre
Mètrica
- Mètrica de Schwarzschild
- Mètrica de Kerr
- Reissner–Nordström
- Kerr–Newman
Relacionats
- Llista de forats negres
- Cronologia de la física dels forats negres
- Rossi X-ray Timing Explorer
- Sistema estel·lar hipercompacte

Constel·lacions

Constel·lació

Les 88 constel·lacions modernes

Història de les constel·lacions

Les 48 constel·lacions enumerades per Ptolemeu després del 150 dC

Les 41 constel·lacions addicionals afegides als segles xvi i xvii

Vespucci o Corsalius principi 16c: Creu del Sud
Triangle Austral ▶ Vopel 1536: Cabellera de Berenice ▶ Keyser & de Houtman 1596: Au del Paradís
Camaleó
Orada
Grua
Hidra Mascle
Indi
Mosca
Gall Dindi
Fènix
Tucà
Peix Volador ▶ Plancius 1613: Girafa
Coloma
Unicorn ▶ Habrecht 1621: Reticle ▶ Hevelius 1683: Llebrers
Llangardaix
Lleó Menor
Linx
Escut
Sextant
Guineueta ▶ de Lacaille 1763: Màquina Pneumàtica
Burí
Quilla
Compàs
Forn
Rellotge
Taula
Microscopi
Escaire
Octant
Cavallet de Pintor
Popa
Brúixola
Escultor
Telescopi
Vela

Constel·lacions obsoletes, incloses les de Argo Navis de Ptolemeu

Constel·lacions obsoletes incloent la Guineu a Argo Navis de Ptolemeu

Antínous
Nau Argos
Asterion
Cranc Menor
Cerberus
Chara
Custos Messium
Felis
Frederici Honores/Gloria Frederici
Gallus
Globus Aerostaticus
Jordanus
Lochium Funis
Machina Electrica
Malus
Mons Maenalus
Musca Borealis
Noctua
Officina Typographica
Polophylax
Psalterium Georgianum/Harpa Georgii
Quadrans Muralis
Ramus Pomifer
Robur Carolinum
Sceptrum Brandenburgicum
Sceptrum et Manus Iustitiae
Solarium
Rangifer/Tarandus
Taurus Poniatovii
Telescopium Herschelii
Testudo
Tigris
Triangulum Minus
Turdus Solitarius
Vespa
Vultur cadens
Vultur volans

Clústers i nebuloses

Galàxies

Cosmologia

Exploració espacial

Vegeu: Resum de l'exploració espacial

Organitzacions

Agències espacials del sector públic

Agències espacials

Àfrica

Nord d'Àfrica

Agència espacial algeriana
Autoritat Nacional per a la Teledetecció i les Ciències Espacials
Centre de detecció remota d'Egipte
Centre real de teledetecció
Centre nacional de detecció remota

Àfrica subsahariana

Agència Nacional de Recerca i Desenvolupament Espacial
Agència Espacial Sud-africana

Amèriques

Amèrica del Nord

Agència Espacial Canadenca
Agencia Espacial Mexicana
Departament de Defensa dels Estats Units (Air Force Space Command
National Reconnaissance Office
United States Army Space and Missile Defense Command
Transformational Communications Office
United States Strategic Command)
NASA

Amèrica del Sud

Comisión Nacional de Actividades Espaciales
Agència Espacial Brasilera
Comandament general brasiler de tecnologia aeroespacial
Institut Nacional d'Investigació Espacial
Institut Tecnològic d'Aeronàutica
Agència Xilena de l'Espai
Comissió Espacial Colombiana
Comissió Nacional de Recerca i Desenvolupament Aeroespacial
Centre d'Investigació i Difusió de l'Aeronàutica i l'Espai
Agència Bolivariana per a Activitats Espacials
Institut Veneçolà d'Investigacions Científiques

Àsia

Àsia oriental

Corporació de Ciència i Tecnologia Aeroespacial de la Xina (Acadèmia de Tecnologia de Vehicles de Llançament de la Xina
Acadèmia Xinesa de Tecnologia Espacial
China Chang Feng
Corporació de Ciència i Tecnologia Aeroespacial de la Xina
Comissió de Ciència, Tecnologia i Indústria per a la Defensa Nacional)
Administració Espacial Nacional de la Xina
Agència Espacial Japonesa (Institut de Ciències Espacials i Astronàutiques
Laboratori Nacional Aeroespacial del Japó
Agència Nacional per al Desenvolupament Espacial del Japó)
Institut Nacional d'Informació i Tecnologia de les Comunicacions
Institut per a l'experimentació espacial no tripulada
Centre nacional de detecció remota
Comitè Coreà de Tecnologia Espacial
Korea Aerospace Research Institute
Organització espacial nacional