(50000) Quaoar

(50000) Quaoar (anteriorment conegut per la seva designació provisional 2002 LM₆₀; símbol: ) és un gran objecte transneptunià descobert el 2002. La seva òrbita és lleugerament més llunyana que la de Plutó, i probablement siguen també molt semblants quant a composició i estructura.

Quaoar
Designació provisional	2002 LM60
Tipus	objecte clàssic del cinturó de Kuiper, planeta nan i planeta menor llunyà
Grup de planetes menors	objecte transneptunià
Descobert per	Chadwick Trujillo[1] Michael E. Brown[1]
Data de descobriment	4 juny 2002[2] , Observatori Palomar[2]
Epònim	Quaoar[3]
Cos pare	Sol
Cossos fills	Weywot
Època	22 de setembre de 2006
Dades orbitals
Vegeu-ne la posició actual
Apoàpside	45,13639 ua[2]
Periàpside	41,64027 ua (arg (ω): 157,68942)[2]
Semieix major a	43,38833 ua[2]
Excentricitat e	0,04029[2]
Període orbital P	285,8 a[2]
Anomalia mitjana M	294,42978 °[2]
Inclinació i	7,9913 °[2]
Longitud del node ascendent Ω	189,10127 °[2]
Característiques físiques i astromètriques
Radi	543 km[4]
Magnitud absoluta	2,42[2]
Magnitud aparent (V)	19 (banda V)[5]
Periode de rotació	8,84 h[6]
Velocitat d'escapament	0,523-0,712 km/s
Albedo	0,124 (albedo geomètrica)[4]
Color	índex de color B-V= 0,939 índex de color R-V= 0,65
Format per	Anells de (50000) Quaoar
Catàlegs astronòmics
Identificador JPL	2050000
Sèrie
« (49999) 2000 AW14  • (50001) 2000 AK15  »

Imatge de Quaoar presa pel telescopi espacial Hubble

Comparació del diàmetre de Quaoar amb el d'altres cossos del sistema solar

Va ser descobert el 4 de juny de 2002 des de l'observatori Palomar amb el telescopi Schmidt d'1,2 metres amb càmera CCD per Michael E. Brown i Chad Trujillo. Charles T. Kowal l'havia observat en els dies 17 i 18 de maig de 1983, sense reconéixer-lo.

També havia sigut albirat en diverses èpoques en els observatoris de Siding Spring i Haleakala-NEAT/MSSS. Amb totes estes observacions i mesures astromètriques, se'n pot calcular una òrbita prou precisa perquè se li haja adjudicat un nombre definitiu i anomenat amb el nom que els seus descobridors l'han batejat. El nom de Quaoar té el seu origen en el nom de la força de la creació adorada per la tribu Tongva, els pobladors originaris de la regió on hui se situa Los Angeles, prop de Pasadena, en què es troba la seu de l'Institut de Tecnologia de Califòrnia.

Té un diàmetre de 1.260+/-190 km, cosa que fa que la seva mida puga variar entre els 1.000 i 1.400 km segons els mètodes d'observació. Fins i tot és major que Caront (satèl·lit de Plutó, amb 1.186 km de diàmetre), i a més és aproximadament la meitat del diàmetre del mateix Plutó (2.320 km de diàmetre equatorial). Pertany al cinturó de Kuiper.

Quaoar i Weywot

Vegeu també

• Planeta nan.
• Asteroide.
• Llista d'asteroides.

Enllaços externs

• Catchall Catalog of Minor Objects: 50000 Quaoar Arxivat 2005-02-15 a Wayback Machine. (anglès).
• L'òrbita de Quaoar: Orbit Simulation: 50000 Quaoar Arxivat 2015-09-22 a Wayback Machine..

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

1. Afirmat a: Minor Planet Center Database.
2. Identificador JPL Small-Body Database: 2050000. Data de consulta: 16 juliol 2023.
3. URL de la referència: https://www.caltech.edu/about/news/caltech-scientists-find-largest-object-solar-system-plutos-discovery-618.
4. Chrystian Luciano Pereira «The two rings of (50000) Quaoar». Astronomy and Astrophysics, 2023. DOI: 10.1051/0004-6361/202346365.
5. URL de la referència: http://www2.lowell.edu/users/grundy/tnbs/50000_2002_LM60_Quaoar.html.
6. Bradley E. Schaefer «The Diverse Solar Phase Curves of Distant Icy Bodies. I. Photometric Observations of 18 Trans-Neptunian Objects, 7 Centaurs, and Nereid» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 21-11-2006, pàg. 26–43. DOI: 10.1086/508931.