Guionista i director de cinema italià From Wikipedia, the free encyclopedia
Renato Castellani (Finale Ligure, Ligúria, 4 de setembre de 1913 - Roma, 28 de desembre de 1985) va ser un director de cinema italià, un dels representants més significatius del Neorealisme.[1][2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 setembre 1913 Finale Ligure (Itàlia) |
| Mort | 28 desembre 1985 (72 anys) Roma |
| Formació | Politècnic de Milà |
| Activitat | |
| Ocupació | director de cinema, guionista, realitzador |
    
| |
Nascut en Varigotti, on la mare havia tornat de l'Argentina per a donar a llum al seu fill a Itàlia. Va passar la seva infància a l'Argentina a Rosario de Santa Fe. Als 12 anys, va tornar a reprendre els seus estudis a Ligúria i Gènova. Es va mudar a Milà, on es va graduar a la Politècnica d'Arquitectura i, després, Roma.
Inicia els seus colabroaciones en 1936 com a "assistent militar" per Il gran appello, un film de Mario Camerini. Escriu crítiques cinematogràfiques i treballa - menja esconógrafo i ajudant de realització - amb nom simportantes del cinema italià com Augusto Genina, Mario Soldati, Alessandro Blasetti. La seva primera direcció seria en 1941, amb Un colpo di pistola, inspirat en un text d'Aleksandr Puixkin i el guió del qual també van treballar Alberto Moravia, Fosco Giachetti i Assia Noris. Elegant història que s'escriu en el filó "cal·ligràfic", com el seu següent treball Zazà (1944).
Amb la trilogia constituïda per Sotto il sole di Roma (1948), È primavera... (1949) i Due soldi di speranza (1952), tots les escenes a l'aire lliure i amb actors no professionals o nouvinguts, va donar a llum a un nou gènere, anomenat neorealisme rosa, injuriat per la crítica, però amb un ampli èxit de públic. Amb Due soldi di speranza va guanyar ex aequo el Gran Premi del 5è Festival Internacional de Cinema de Canes de 1952 i amb Giulietta e Romeo va guanyar el Lleó d'Or de la 15a Mostra Internacional de Cinema de Venècia el 1954.
Altres films significatius de Castellani són (I sogni nel cassetto (1957) i Il brigante (1961), Castellani se dedicó principalmente biografías televisión en episodios de gran número de seguidores: Vita di Leonardo (1971) i Verdi (1982).
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1952[3] | Gran Premi | Due soldi di speranza | Guanyador |
| 1952 | Premi OCIC | Due soldi di speranza | Guanyador |
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1954[4] | Gran Premi | Giulietta e Romeo | Guanyador |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
