Ray Lankester

Sir E. Ray Lankester KCB, FRS (15 de maig de 1847 – 13 d'agost de 1929) va ser un zoòleg britànic.^[1][2]

Ray Lankester

(1908)
Nom original	(en) Edwin Ray Lankester
Biografia
Naixement	15 maig 1847 Westminster (Anglaterra)
Mort	13 agost 1929 (82 anys) Chelsea (Anglaterra)
Sepultura	Crematori de Golders Green
Càtedra Linacre de Zoologia (Oxford)
1891 – 1898 ← Henry Nottidge Moseley – Walter Frank Raphael Weldon →
Dades personals
Formació	Christ Church College Downing College, Cambridge St. Paul's School
Activitat
Camp de treball	Zoologia
Ocupació	botànic, il·lustrador científic, biòleg, professor d'universitat, periodista, zoòleg, escriptor
Ocupador	University College de Londres
Membre de	Acadèmia de les Ciències de Torí (1905–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1903, 1903–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia Nacional de les Ciències dels XL Reial Societat Fisiogràfica de Lund Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica Acadèmia de Ciències de Göttingen Royal Society
Alumnes	Robert Francis Scharff i Edwin Stephen Goodrich
Influències	Thomas Henry Huxley
Obra
Abrev. botànica	Lank.
Família
Pares	Edwin Lankester   i Phoebe Lankester
Premis
(1920)  Medalla linneana (1913)  Medalla Copley (1908)  Medalla Darwin-Wallace (1885)  Medalla de la Royal Society  Cavaller Comanador de l'orde del Bany  Membre de la Royal Society

Estava especialitzat en la zoologia dels invertebrats i en la biologia evolutiva. Va ser catedràtic al University College London i la Universitat d'Oxford. Va ser el tercer director del Natural History Museum, i va ser premiat amb la Copley Medal de la Royal Society.^[3]

Ray Lankester probablement va rebre aquest nom en honor del famós naturalista John Ray, de qui el seu pare era un admirador.

Lankester apareix en diverses novel·les. És el model per a Sir Roderick Dover en la novel·la de H.G. Wells Marriage (Wells havia estat un dels seus alumnes), i en la novel·la Europa de Robert Briffault. Lankaster va ser amic de Karl Marx. També hauria sigut el model per al Professor Challenger a The Lost World d'Arthur Conan Doyle,^[4]

Lankester mai es va casar.

Obra

Com Francis Balfour, Lankester pertany a la generació de naturalistes formada després de la publicació de L'origen de les espècies de Darwin. En l'acceptació de les teories darwinianes hi va tenir un gran paper Ernst Haeckel. Lankaster per tal d'integrar les dades de l'anatomia i l'embriologia en el marc evolucionista va postular la «teoria de la plànula» (capes germinals), molt similar a la teoria de la Gastraea de Haeckel.

Segons Lankester, hi havia tres classes d'animals: Homoblàstica (Protozoa), Diploblàstica (Coelenterata) i Triploblàstica (caracteritzada per una tercera capa –el mesoderm– i una cavitat interna a aquest. Així, a partir de la teoria de les capes germinals, Lankester va demostrar el monofiletisme de tots els tripoblàstics.

A la filera de darrera, d'esquerra a dreta, F. O. Barlow, G. Elliot Smith, Charles Dawson, Arthur Smith Woodward. A primera fila: A. S. Underwood, Arthur Keith, W. P. Pycraft i Sir Ray Lankester.

Els llibres de Lankester Developmental history of the Mollusca (1875) i Degeneration: a chapter in Darwinism (1880) el fan dirigent de l'estudi del cicle vital dels invertebrats. A Degeneration adapta algunes idees d'Ernst Haeckel i Anton Dohrn (el fundador de l'Stazione Zoologica de Nàpols).^[5] Va connectar l'obra de Dohrn amb el Darwinisme, Lankester va mantenir que la degeneració era un dels tres camins generals que pot agafar l'evolució, les altres són l'equilibri i l'elaboració.^[6] Lankester va donar diversos exemples de la degeneració en invertebrats com el gènere Sacculina, uns paràsits de crancs.

Referències

1. New International Encyclopaedia
2. Osborn, Henry Fairfield «Obituary: Sir E. Ray Lankester, K.C.B., F.R.S.». Nature, 124, 3122, 31-08-1929, pàg. 345–346. DOI: 10.1038/124345a0.
3. Goodrich, Edwin S. «The Scientific Work of Edwin Ray Lankester». Quarterly Journal of Microscopical Science, s2-74, 295, 1931, pàg. 363–382.
4. Lester, pp. 60, 187–8, 199–202
5. Dohrn, Anton 1875. Der Ursprung der Wirbelthiere und das Principe des Functionswechsels. Engelmann, Leipzig.
6. Lankester, E. Ray (1880) Degeneration: a chapter in Darwinism.
7. Es poden consultar els tàxons descrits per aquest autor a International Plant Names Index (anglès)

Bibliografia

• Lester, Joe E. Ray Lankester: the making of modern British biology (edited, with additions, by Peter J. Bowler). BSHS Monograph #9, 1995.

• Ghiselin, M T «Rediscovering the science of the history of life». History and philosophy of the life sciences, p. 123–8.
• Milner, R «Huxley's bulldog: the battles of E. Ray Lankester (1846–1929)». The Anatomical Record, 257, 3, 15-06-1999, pàg. 90–5. DOI: 10.1002/(SICI)1097-0185(19990615)257:3<90::AID-AR5>3.0.CO;2-8. PMID: 10397781.