ordinador monoplaca From Wikipedia, the free encyclopedia
El Raspberry Pi és un ordinador monoplaca, placa única, placa reduïda o SBC (acrònim en anglès de Single-Board Computer) de baix cost desenvolupat al Regne Unit per la Fundació Raspberry Pi.
Raspberry Pi | |
---|---|
Els models 1, 5, 400, Zero 2 i Pico | |
Desenvolupador | Fundació Raspberry Pi |
Fabricant | Newark Corporation RS (Part of RS Group plc) (en) Farnell element14 |
Llançament | 29 febrer 2012 |
Unitats venudes | 30.000.000 |
Característiques | |
Pes | 45 g |
Sistema operatiu | Alpine Linux Arch Linux ARM (en) Debian Firefox OS Gentoo IPFire Kali Linux LibreELEC Linux NetBSD OSMC OpenELEC OpenWrt PiPlay Plan 9 PostmarketOS RISC OS Raspberry Pi OS Ubuntu MATE Volumio (music player) (en) Windows 10 Windows 10 IoT (en) |
Lloc web | raspberrypi.com |
Format per | |
Raspberry Pi Zero (en) Raspberry Pi Zero W (en) Raspberry Pi 2 Model B (en) Raspberry Pi Model A (en) Raspberry Pi Model B (en) Raspberry Pi 3 Model B (en) Raspberry Pi Model A+ (en) Raspberry Pi 1 Model B+ (en) Raspberry Pi Compute Module (en) Raspberry Pi 3 Model B+ (en) Raspberry Pi 3 Model A+ (en) Compute Module 3 (en) Compute Module 3 Lite (en) Raspberry Pi 4 Model B (en) Raspberry Pi Zero 2 W (en) Raspberry Pi 5 (en) |
L'objectiu principal d'aquest disseny és estimular l'ensenyament de les ciències de la computació a les escoles.[1][2][3][4][5] No obstant, el model original també es va popularitzar inesperadament com a plataforma per a dissenys d'aficionats i per a usos informàtics generals. Els primers models es van començar a comercialitzar el febrer de 2012.[6]
Raspberry Pi no inclou perifèrics, és a dir, teclat o ratolí. Tampoc carcassa. Tanmateix, alguns accessoris han estat inclosos en bastants paquets oficials i no oficials.
L'organització darrere de la Raspberry Pi té dos braços. Els primers models foren desenvolupats per la Raspberry Pi Foundation, però després de llançar el Model B de Raspberry Pi 1, la fundació va crear l'empresa Raspberry Pi Trading, amb Eben Upton com a CEO, per desenvolupar el tercer model, el Raspberry Pi Model 1 B+. A partir d'aquest moment, Raspberry Pi Trading quedà com la responsable de desenvolupar la tecnologia mentre que Raspberry Pi Foundation s'ocupà de l'objectiu educatiu.
Tot i que no s'indica expressament si és hardware lliure o amb drets de marca, a la seva web oficial s'explica que disposen de contractes de distribució i venda amb dues empreses, però que al mateix temps, qualsevol pot convertir-se en revenedor o redistribuidor de targetes Raspberry Pi.
El programari sí que és de codi obert. El seu sistema operatiu oficial és una versió adaptada de Debian denominada Raspbian, tot i que permet utilitzar altres sistemes operatius, incolent una versió de Windows 10. En totes les seves versions inclou un processador Broadcom, memòria RAM, GPU i ports USB i HDMI.
La fundació dona suport per a descàrregues de diferents distribucions Linux adaptades a l'arquitectura ARM: Raspbian (derivada de Debian), RISC OS 5, Arch Linux ARM (derivat d'Arch Linux) i Pidora (derivada de Fedora).[7] Com a eina d'ensenyament de programació promouen principalment el llenguatge de programació Python,[2] però també altres llenguatges com ara Tiny BASIC,[8] C, Perl[2] i Ruby.[9]
La segona evolució, Raspberry B+ es va anunciar el juliol de 2014. Tot mantenint el mateix processador, incorpora diverses millores en els seus connectors i un menor consum energètic.[10] El darrer model, Raspberry Pi 3, es va anunciar el 2 de febrer de 2016 i compta amb un processador molt millorat amb fins a 10 vegades més ràpid que la Raspberry Pi original, connectivitat sense fils wireless i Bluetooth 4.1 a més un GB de memòria RAM.[11]
La majoria de Raspberry Pi són fetes a una fàbrica de Sony a Pencoed, Gal·les.[12] Algunes també han estat fabricades a països asiàtics com la Xina o el Japó.[13][14]
Model A | Model B | Zero | Zero | |||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Generació | 1 | 1+ | 3+ | 1 | 1+ | 2 | 3 | 3+ | 4 [15] | PCB 1.2 i PCB 1.3 | W (wireless) | 2 W [16] |
Preu:[2] | 25 $ | 20 $ | 25 $ [17] | 35 $[18][19] | 35 $[20] | 35 $ | 35 $ | 35/45/55 $ | 5 $ | 10 $ | 15 $ | |
Arquitectura | ARMv6Z (32-bit) | 64 bit | ARMv6Z (32-bit) | ARMv7-A(32-bit) | ARMv8-A (64/32-bit) | ARMv8-A (64/32-bit) | ARMv6Z (32-bit) | ARMv8-A (64/32-bit) | ||||
SoC:[2] | Broadcom BCM2835 (CPU + GPU + processador de senyals digitals + SDRAM) | Broadcom BCM2837B0 | Broadcom BCM2835 (CPU + GPU + processador de senyals digitals + SDRAM) | Broadcom BCM2836 | Broadcom BCM2837 | Broadcom BCM2837B0 | Broadcom BCM2711 | Broadcom BCM2835 | Broadcom BCM2710A1 | |||
CPU: | ARMv6k de un sol nucli a 700 MHz[11] | 4× Cortex-A531.4 GHz | ARMv6k de un sol nucli a 700 MHz[11] | ARMv7 de 4 nuclis a 900 MHz[11] | ARM Cortex A53 64bit de 4 nuclis a 1,2 Ghz | ARM Cortex A53 64bit de 4 nuclis a 1,4 Ghz | 4× Cortex-A72 a 1.5 GHz | 1 GHz single-core ARM1176JZF-S | 4× Cortex-A53 1 GHz | |||
GPU: | Broadcom VideoCore IV,[21] a 250 Mhz, OpenGL ES 2.0, descodificador 1080p30 H.264 | Broadcom VideoCore IV,[21] a 400 Mhz, OpenGL ES 2.0, descodificador 1080p30 H.264 | Broadcom VideoCore VI | Broadcom VideoCore IV @ 250 MHz | Broadcom VideoCore IV @ 400 MHz (Core) / 300 MHz (V3D | |||||||
Memòria (SDRAM): | 256 MiB (compartits amb la GPU) | 512 MiB (compartits amb la GPU) per tots els models posteriors al maig de 2016 | 1 GB | 1 GB LPDDR2 (900 Mhz) | 1/2/4 GB | 512 MiB (compartits amb la GPU) | 512 MiB (compartits amb la GPU) | |||||
Ports USB 2.0:[22] | 1 | 2 (gràcies al hub USB integrat) | 4[19] | 2 | 1 Micro-USB (direct del xip BCM2835) | 1 Micro-USB (direct del xip BCM2835) | ||||||
Ports USB 3.0: | 2 | |||||||||||
Sortida de vídeo:[2] | Connector RCA, HDMI | 2x HDMI (rev 2.0) via micro-HDMI | Mini-HDMI, 1080p60 | Mini-HDMI, 1080p60 | ||||||||
Sortida d'àudio:[2] | connector de vídeo compost, connector 3,5 mm jack, HDMI | connector jack de 3,5 mm i 4 pols per àudio i vídeo, HDMI (rev 1.3 & 1.4)[19] | Mini-HDMI, àudio estèreo a través de PWM i GPIO | |||||||||
Emmagatzematge integrat: | SD / MMC / ranura per a SDIO | microSD[19] | MicroSDHC | |||||||||
Connectivitat de xarxa:[2] | Cap | 10/100 Ethernet (RJ45) | 10/100 Ethernet (RJ45), 2,4 Ghz 802.11n Wireless, Bluetooth 4.1 | 10/100/1000 Ethernet (RJ45), 2,4/5 Ghz 802.11ac Wireless, Bluetooth 4.2 | 10/100/1000 Ethernet (RJ45), 2,4/5 Ghz 802.11ac Wireless, Bluetooth 5 | ll: | ||||||
Rellotge de temps real:[2] | Cap | Cap | ||||||||||
Consum energètic: | 300 mA (1.5 W)[23] | 200 mA (1 W) | 700 mA, (3.5 W) | 600 mA (3.0 W)[19] | 1,2 A (3,8 W) | 350 mA (1.75 W) | ||||||
Font d'alimentació:[2] | 5 V via Micro-USB o GPIO header | |||||||||||
Dimensions: | 85,60mm × 53,98mm × 17 mm[24] (3,370 × 2,125 polsades) | 85 mm × 56 mm × 17 mm [25] | 65 mm × 30 mm × 5 mm | 65 mm × 30 mm × 5 mm | ||||||||
Sistemes operatius suportats: | Debian GNU/Linux, Fedora, Arch Linux[26] | Debian GNU/Linux, Fedora, Arch Linux, Windows 10 IoT | Debian GNU/Linux, Fedora, Arch Linux[26] | Debian GNU/Linux, Fedora, Arch Linux |
Models amb microcontrolador fabricat per la Fundació Raspberry Pi :
Família | Model | SoC | Memòria | Mida | Ethernet | Wi-Fi | GPIO | Any sortida | Preu |
Raspberry Pi Pico [27] | N/A | RP2040 | RAM 264 KB FLASH 2MB | Pico (21 mm × 51 mm) | No | No | 40-pin | 2021 | < 1 $ |
Raspberry Pi Pico [28] | W | RP2040 | RAM 264 KB FLASH 2MB | Pico (21 mm × 51 mm) | No | Sí (2,4GHz) | 40-pin | 2022 | 6 $ |
Pi Zero
Model A
|
Model B
|
"Model A" i "Model B" són referències culturals[29] als models originals de l'ordinador educatiu britànic BBC Micro, desenvolupat per Acorn Computers qui originalment desenvolupa la família de processadors d'Advanced RISC Machines.
Família | Model | SoC | Memòria | Factor de forma | Data sortida |
---|---|---|---|---|---|
Raspberry Pi | B | BCM2835 | 256 MB | Estàndard | 2012 |
512 MB | 2012 | ||||
A | 256 MB | 2013 | |||
B+ | 512 MB | 2014 | |||
A+ | Compacte | ||||
Raspberry Pi 2 | B | BCM2836/7 | 1 GB | Estàndard | 2015 |
Raspberry Pi Zero | Zero | BCM2835 | 512 MB | Ultracompacte | |
W/WH | 2017 | ||||
2 W | BCM2710A1 | 2021 | |||
Raspberry Pi 3 | B | BCM2837A0 / B0 | 1 GB | Estàndard | 2016 |
A+ | BCM2837B0 | 512 MB | Compacte | 2018 | |
B+ | 1 GB | Estàndard | 2018 | ||
Raspberry Pi 4 | B | BCM2711 | 1 GB | Estàndard | 2019 |
2021 | |||||
2 GB | 2019 | ||||
4GB | |||||
8 GB | 2020 | ||||
400 | 4GB | Teclat | |||
Raspberry Pi Pico | Pico | RP2040 | 264 KB | Pico | 2021 |
W | 2022 | ||||
Raspberry Pi 5 | - | BCM2712 | 4GB | Estàndard | 2023 [30] |
8 GB |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.