Raoul Bott

Raoul Bott (Budapest, 24 de setembre de 1923 - Carlsbad i San Diego, 20 de desembre de 2005) FRS^[1] va ser un matemàtic conegut per moltes contribucions en topologia.

Raoul Bott

(1986)
Biografia
Naixement	24 setembre 1923 Budapest (Regne d'Hongria)
Mort	20 desembre 2005 (82 anys) Carlsbad (Califòrnia)
Causa de mort	càncer de pulmó
Sepultura	Cementiri Abel Hill 41° 20′ 55″ N, 70° 42′ 34″ O
Residència	Txecoslovàquia
Formació	Carnegie Institute of Technology - matemàtiques (1945–1947) Universitat McGill - enginyeria elèctrica (1941–1945) Universitat Carnegie Mellon
Tesi acadèmica	Electrical Network Theory  (1947 )
Director de tesi	Richard Duffin
Activitat
Camp de treball	Geometria diferencial, topologia i geometria
Ocupació	matemàtic, físic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat Harvard (1959–1999) Universitat de Michigan (1951–1959) Institut d'Estudis Avançats de Princeton (1949–1951) Carnegie Institute of Technology (1947–1949)
Membre de	Royal Society (Membre estranger de la Royal Society) (2005–) Acadèmia Francesa de les Ciències (membre estranger) (1995–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units) (1964–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina
Obra
Obres destacables Teorema de periodicitat de Bott Teorema de Bott-Samelson Teorema del punt fix d'Atiyah-Bott Teorema de Borel-Weil-Bott
Estudiant doctoral	Stephen Smale, Robert MacPherson, Daniel Quillen, Robin Forman, Robert Brooks, Eric Weinstein, Edward Curtis, Kevin Corlette, Peter Landweber, Constantin Teleman, Nancy Hingston, Joseph Zilber, Susan Tolman, Lawrence Conlon, Richard Holzsager, Constantine Costes, Andras Szenes, Jonathan Block, James Bernhard, Edward Miller, Paul Bressler, Michael Grossberg, Rama Kocherlakota, Mark Mostow, H. Turner Laquer, Nickolas Gunther, Connor Lazarov, Robert Morelli, Morris William Brooks, Richard Lawrence Brown, John D. Garberson, James Perchik, Richard Simon Weiss, Robin Ticciati i Harold Edwards
Família
Cònjuge	Phyllis Hazell
Premis
(26 maig 2005)  Membre estranger de la Royal Society (2000)  Premi Wolf en Matemàtiques (1990)  Premi Leroy P. Steele (1987)  Medalla Nacional de Ciència (1976)  Beca Guggenheim (1964)  Premi Oswald Veblen en Geometria (1956)  Beca Sloan

Biografia

Nascut a Budapest, va passar la major part de la seva vida als Estats Units. La seva família va emigrar al Canadà el 1938 en vigílies de la Segona Guerra Mundial. Va estudiar a la universitat Mcgill.^[2] Es va fer professor a Harvard el 1958, i hi va ensenyar fins a 1999. Va rebre el Premi Wolf el 2000 i es fa membre estranger de la Royal Society cinc anys més tard. Va morir de càncer a San Diego el 2005.

El seu treball es referia inicialment a la física abans de dedicar-se cap a les matemàtiques pures. Va estudiar l'homotopia dels grups de Lie, utilitzant mètodes de la Teoria de Morse, que conduïen als teorema de periodicitat de Bott.^[3] És en el transcurs d'aquesta reflexió que introdueix les funcions de Morse-Bott, una mena de generalització de les funcions de Morse, però que permet incloure les funcions constants.

Col·laborant durant diversos anys amb Michael Atiyah, va aportar importants contribucions al teorema de l'índex: va enunciar en particular un cert nombre de teoremes de punts fixos, dels quals el ben conegut teorema del punt fix d'Atiyah-Bott.^[4] Bott i Atiyah van col·laborar altra vegada per actualitzar a un llenguatge modern els treballs d'Ivan Petrovski sobre les equacions en derivades parcials hiperbòliques. En els anys 1980, aquests dos matemàtics van treballar conjuntament una altra vegada en la teoria de gauge, utilitzant les Equacions de yang-mills sobre una superfície de Riemann per obtenir informacions topològiques sobre els espais de mòduls dels fibrats sobre les superfícies de Riemann.

Bott també és conegut pel Teorema de Borel-Bott-Weil sobre la teoria de les representacions dels grups de Lie pels feixos holomorfs i els seus grups de cohomologia.

Entre els seus estudiants, es compten Harold Edwards, Peter Landweber, Daniel Quillen i Stephen Smale.

Referències

1. Atiyah, 2007, p. 65.
2. Atiyah, 2013, p. 3.
3. Atiyah, 2007, p. 68.
4. Tu, 2013, p. 413.

Bibliografia

• Atiyah, Michael «Raoul Harry Bott. 24 September 1923 - 20 December 2005» (en anglès). Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, Vol. 53, 2007, pàg. 63-76. DOI: 10.1098/rsbm.2007.0006. ISSN: 0080-4606.
• Atiyah, Michael «Raoul Bott» (en anglès). Biographical Memoirs. National Academy of Sciences, 2013, pàg. 1-19. ISSN: 0077-2933.
• Kotiuga, P. Robert. A Celebration of the Mathematical Legacy of Raoul Bott (en anglès). American Mathematical Society, 2010. ISBN 978-0-8218-4777-0.
• Morse, Marston; Cairns, Stewart S. «A Setting for A Theorem of Bott» (en anglès). Proceedings of the National Academy of Sciences. PNAS, Vol. 65, Num. 1, 1970, pàg. 8-9. DOI: 10.1073/pnas.65.1.8. ISSN: 0027-8424.
• Nadis, Steve; Yau, Shing-Tun. A History in Sum (en anglès). Harvard University Press, 2013. ISBN 978-0-674-72500-3.
• Tu, Loring W. «Remembering Raoul Bott (1923–2005)» (en anglès). Notices of the American Mathematical Society, Vol. 60, Num. 4, 2013, pàg. 398-416. ISSN: 0002-9920.
• Tu, Loring W. (editor). Collected Papers of Raoul Bott (en anglès). Springer, 2017. ISBN 978-3-319-51779-7.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Raoul Bott» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• «Raoul H. Bott» (en anglès). Celebratio Mathematica. [Consulta: 10 maig 2023].