Ramon Solsona i Sancho

Ramon Solsona i Sancho (Barcelona, 7 de febrer de 1950)^[1] és un escriptor i publicista català. Llicenciat en Filologia Romànica i professor de secundària^[2] en excedència, destaca pel seu estil irònic i per les nombroses col·laboracions amb mitjans de premsa escrita (Avui, Diari de Barcelona, La Vanguardia) i de ràdio (Catalunya Ràdio, Rac 1), actualment és col·laborador al programa de ràdio El Matí de Catalunya Ràdio amb Mònica Terribas a l'espai «Entre paraules».

Ramon Solsona i Sancho

(2015)
Biografia
Naixement	7 febrer 1950 (74 anys) Barcelona
Activitat
Ocupació	periodista, poeta, traductor, novel·lista, escriptor, guionista
Gènere	Novel·la
Premis (2018)  premi Joaquim Amat-Piniella (2010)  Premi Sant Jordi de novel·la (1994)  Premi Prudenci Bertrana de novel·la (1994)  Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig (1994)  Premi Lletra d'Or
Veu: Ramon Solsona i Sancho

També ha estat poeta (satíric) amb el pseudònim Lo Gaiter del Besòs. La seva novel·la Les hores detingudes va conquerir tres premis literaris el mateix any i va ser traduïda al castellà i al francès. Per a la televisió, ha treballat com a guionista per les sèries Agència de viatges, Estació d'enllaç i El cor de la ciutat, emeses per TV3. Fou coautor de l'himne del centenari del Futbol Club Barcelona (1998), juntament amb Antoni Ros Marbà. El 2010 rebé el premi Sant Jordi de novel·la per l'obra L'home de la maleta, que va ser un dels llibres més venuts durant la diada de Sant Jordi del 2011.^[3]

Obra

Ramon Solsona parlant sobre Tísner

Solsona a la Diada de Sant Jordi 2013

Narrativa breu

• 1991: Llibreta de vacances
• 2006: Cementiri de butxaca

Novel·les

• 1989: Figures de calidoscopi
• 1993: Les hores detingudes
• 1998: DG
• 1999: No tornarem mai més
• 2001: El cor de la ciutat
• 2004: Línia blava
• 2011: L'home de la maleta
• 2016: Allò que va passar a Cardós
• 2019: Disset pianos ^[4]
• 2022: Temps enrere^[5]

Poesia

• 1989: Sac de gemecs
• 2013: Botifarra de pagès

No ficció

• 1995: Ull de bou
• 1995: Ull de vaca
• 1995: Reflexions de sala i alcova
• 2005: A paraules em convides
• 2015: Marques que marquen

Premis i reconeixements

• Premi Crítica Serra d'Or de novel·la per Les hores detingudes (1994)
• Prudenci Bertrana per Les hores detingudes (1994)
• Lletra d'Or per Les hores detingudes (1994)
• Sant Jordi per L'home de la maleta (2010)
•  ? Premi Avui d'articles periodístics
• Premi Joaquim Amat-Piniella, per Allò que va passar a Cardós (2018)^[6]

Referències

1. «Ramon Solsona i Sancho». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
2. Casas, Sònia «El meu Heroi: Ramon Solsona». Sàpiens [Barcelona], núm. 68, juny 2008, p. 9. ISSN: 1695-2014.
3. «Albert Espinosa encapçala les llistes de més venuts en català i castellà». diari Ara, 23-03-2011.
4. Serra, Montserrat «Ramon Solsona: ‘La situació actual a Catalunya és filla de cent cinquanta anys d'assetjament continuat’». Vilaweb, 02-02-2019 [Consulta: 4 febrer 2019].
5. Llavina, Jordi. «Una història d'amor commovedora que avança cap enrere», 09-09-2022. [Consulta: 7 octubre 2022].
6. ««Allò que va passar a Cardós», de Ramon Solsona, 18è Premi Amat-Piniella». Pallars Digital, 24-02-2018. Arxivat de l'original el 2018-02-24. [Consulta: 24 febrer 2018].

Enllaços externs

• «Ramon Solsona i Sancho». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
• Ramon Solsona i Sancho al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
• Ramon Solsona i Sancho al Corpus literari ciutat de Barcelona
• LletrA. «Ramon Solsona i Sancho». Universitat Oberta de Catalunya i Institut Ramon Llull.Sinopsis dels llibres i opinions dels lectors - Què llegeixes Arxivat 2021-02-10 a Wayback Machine.

Premis i fites
Precedit per: Sergi Pàmies i Bertran L'instint	Premi Prudenci Bertrana de novel·la 1994	Succeït per: Maria Mercè Marçal i Serra La passió segons Renée Vivien