La punkaruaivita és un mineral de la classe dels silicats. Fou anomenada així per una de les tres localitats tipus que se li atribueixen: la muntanya Malyi Punkaruaiv de l'Oblast de Murmansk, Rússia.[1] El mineral es troba relacionat amb la l'eliseevita, la kukisvumita i la lintisita, de la qual és l'anàleg però amb absència de sodi.[2]
 Punkaruaivita | |
|---|---|
| Fórmula química | LiTi₂(HSi₄O₁₂)(OH)₂·H₂O |
| Epònim | Mount Malyi Punkaruaiv (en)   |
| Localitat tipus | Mount Malyi Punkaruaiv (en) |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DB.15 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 26,68 Å; b = 8,75 Å; c = 5,24 Å; β = 91,2° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | b2/b * |
| Color | groc marronós a incolor |
| Exfoliació | perfecta en {100} |
| Fractura | esglaonada/en forma d'esglaó |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 4,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Densitat | 2,60(5) g/cm³ (mesurada); 2,55 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,658(2) nβ = 1,696(2) nγ = 1,726(5) |
| Birefringència | δ = 0,068 |
| Pleocroisme | feble |
| Angle 2V | mesurat: 85° (5), calculat: 82° |
| Dispersió òptica | no en té |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2008-018 |
| Any d'aprovació | 2008 |
| Símbol | Pka |
| Referències | [1] |
La punkaruaivita és un silicat de fórmula química LiTi₂(HSi₄O₁₂)(OH)₂·H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5. Generalment es troba en forma de cristalls prismàtic ben definits; aplanats en (100) i allargats en [001] tot formant agregats radials.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la punkaruaivita pertany a «09.DB - Inosilicats amb 2 cadenes senzilles periòdiques, Si₂O₆; minerals relacionats amb el piroxens» juntament amb els següents minerals: balifolita, carfolita, ferrocarfolita, magnesiocarfolita, potassiccarfolita, vanadiocarfolita, lorenzenita, lintisita, kukisvumita, eliseevita, manganokukisvumita, vinogradovita, paravinogradovita, nchwaningita, plancheïta, shattuckita, aerinita i capranicaïta.
El mineral presenta tres localitats tipus properes entre sí, fet que vol dir que per a determinar l'espècie mineral foren emprats espècimens procedents de diferents localitats.[3] Aquestes localitats són: el mont Eveslogchorr (massís de Khibini), el mont Alluaiv i el mont Malyi Punkaruaiv (districte de Lovozerski); tots tres situats a l'Oblast de Murmansk.[4]
En aquestes localitats -únics indrets on s'ha trobat el mineral-, els espèciments foren trobats en vetes de ussinguita, egirina i microclina en sienites nefelíniques.[4] La punkaruaivita es forma com a mineral hidrotermal d'última fase per alteració de titanosilicats primerencs (al mont Punkaruaiv)[2] i en foialites de natrolita i microclina (al mont Eveslogchorr); és considerat un mineral rar. S'associa a belovita-(Ce), chlakovita, ferronordita-(Ce), gmelenita-Ca, manganoneptunita, manganonordita-(Ce), esfalerita, ussinguita (al mont Punkaruaiv) i a belovita-(La), chivruaiïta, kuzmenkoïta-Mn, monazita-(La), murmanita, natrolita (al mont Eveslogschorr).[4]
Els exemplars que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservat al museu de mineralogia de la Universitat Estatal de Sant Petersburg; al museu de mineralogia i geologia de l'Institut Geològic de Kola i al Centre de Ciències de l'Acadèmia Russa de la Ciència.[1]
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
