Psicologia del desenvolupament
branca de la psicologia que estudia els canvis en la vida de les persones From Wikipedia, the free encyclopedia
branca de la psicologia que estudia els canvis en la vida de les persones From Wikipedia, the free encyclopedia
La psicologia del desenrotllament o desenvolupament és una branca de la psicologia que s'encarrega d'estudiar els canvis conductuals i psicològics de les persones al llarg de la vida, amb la finalitat de descriure’ls i predir-ne els comportaments. També investiga les habilitats motrius, les capacitats per a solucionar problemes, la comprensió conceptual, l'adquisició de la llengua, la comprensió moral i la formació de la identitat.[1][2][3][4]
Les preguntes formulades pels psicòlegs del desenvolupament són: els xiquets són qualitativament diferents dels adults o manquen simplement de l'experiència que els adults acumulen durant la seua vida? El desenvolupament ocorre amb l'acumulació gradual del coneixement o amb canvis a partir d'una etapa de pensament a una altra? Els xiquets naixen amb coneixement natural o raonen a partir de l'experiència? El desenvolupament és conduït pel context social o per la personalitat de cada xiquet? Moltes perspectives teòriques procuren explicar el desenvolupament, entre les quals la més coneguda és la teoria de les etapes de Jean Piaget.
El desenvolupament es distingeix en tres grans dimensions, segons Santrock (2010):
La teoria dels estadis de Piaget divideix el desenvolupament humà al llarg de la vida en diferents etapes, com són la infància, l'adolescència, la maduresa i la vellesa. Aquesta divisió d'etapes és la més moderna, ja que en el moment de realitzar-se per primera vegada, la psicologia del desenvolupament estava més centrada en la psicologia infantil.
Tot això va succeir perquè, en el moment de realitzar-se la teoria, el govern francès pretenia una educació igual per a tot el món, i es trobà que hi havia diferències entre els infants. Això propicià també el desenvolupament de mètodes per a mesurar la intel·ligència i un estudi general de l'educació de les persones.
Posteriorment, es va veure la necessitat d'augmentar l'estudi del desenvolupament a altres etapes de la vida i els avantatges que tenia analitzar els canvis que ocorren en una persona al llarg de la vida.
Finalment, a causa de l'envelliment de la població a tot Europa en general, s'ha experimentat un fort creixement i interès per l'estudi de la vellesa i les seves malalties degeneratives (Alzheimer, Parkinson). Per aquesta raó s'ha propiciat el desenvolupament de la gerontopsicologia, disciplina psicològica que s'encarrega d'explicar les característiques mentals de la vellesa per millorar la qualitat de vida dels ancians.
Cal destacar que la psicologia del desenvolupament actual està basada en múltiples teories que han ajudat a comprendre diferents aspectes del desenvolupament humà.
Les més destacades són:
La psicologia del desenrotllament influeix en diversos camps aplicats, com són: l'educació, els problemes escolars, les patologies infantils, les malalties dels ancians…
La psicologia del desenvolupament complementa altres camps de la investigació bàsica dins de la psicologia: psicologia social, psicologia de l'envelliment, psicologia cognitiva, psicologia del llenguatge, psicologia de les emocions, psicologia de la motivació, entre d'altres.
