Prostaglandina I

La prostaglandina PGI₂, prostaglandina I2 o prostaciclina és una prostaglandina (greix de vint carbonis de llargada i amb un bucle de cinc) que produeix el cos humà i que té fórmula química C₂OH₃₂O₅. El terme prostaciclina generalment es refereix a la PGI2, però pot fer referència a les PGI en general. La diferència és que la prostaciclina PGI2 prové de l'àcid gras omega 6 mentre que la PGI3 prové de l'omega 3. La prostaciclina PGI2 es produeix a les cèl·lules de l'endoteli quan hi actua l'enzim prostaciclina sintasa sobre la prostaglandina PGH2. L'enzim prostaciclina sintasa pot actuar sobre la prostaglandina PGH3, produint prostaciclina PGI3.

Prostaglandina I

Substància química	tipus d'entitat química
Massa molecular	352,224974 Da
Trobat en el tàxon	ésser humà
Rol	antihipertensiu, antiagregant plaquetari i metabòlit primari
Estructura química
Fórmula química	C₂₀H₃₂O₅
SMILES canònic	Model 2D CCCCCC(C=CC1C(CC2C1CC(=CCCCC(=O)O)O2)O)O
SMILES isomèric	CCCCC[C@H](O)\C=C\[C@H]1[C@H](O)C[C@@H]2O\C(C[C@H]12)=C/CCCC(O)=O
Identificador InChI	Model 3D

La prostaciclina va ser descoberta l'any 1976. Químicament és un prostanoide, com totes les prostaglandines i el tromboxà, i té massa molecular de 352,47 grams per a cada mol. La prostaciclina sintètica es diu epoprostenol.^[1]

La prostaciclina és produïda per les cèl·lules endotelials que recobreixen l'aparell cardiovascular. Té efectes fisiològicament oposats al tromboxà A₂:^[1] és el més potent^[1] inhibidor conegut de l'agregació de les plaquetes, i actua com a potent dilatador dels vasos sanguinis i dels bronquis. És una prostaglandina inflamatòria, que fa augmentar la inflamació dels teixits, l'envermelliment de la pell a causa d'això i del major flux sanguini i sobretot augmenta el dolor a les terminacions nervioses.

Altres prostaglandines

• Dinoprostona o prostaglandina PGE₂, es pot usar com a abortiu.
• Dinoprost o prostaglandina PGF_2α, s'usa per a provocar artificialment el part i l'avortament en animals mamífers, com per exemple, vaques i dones.

Referències

1. Diccionari enciclopèdic il·lustrat de medicina Dorland. Editorial Elsevier España, 2005. ISBN 8481747904 (castellà)