Premis literaris de la Institució Alfons el Magnànim From Wikipedia, the free encyclopedia
Els Premis València, també coneguts com a Premis Magnànim per ser convocats per la Institució Alfons el Magnànim,[1] són uns premis de narrativa, poesia i assaig en valencià i castellà. Des de 2016, també es convoquen els Premis València Nova, per a escriptors menors de trenta-un anys[2][3] que a partir de 2019 s'han ampliat per incloure escriptors de fins a 35 anys.[4]
Dades ràpides Nom en la llengua original, Tipus ...
(Les obres guanyadores del segle XXI han estat editades per Bromera Edicions en la seua col·lecció "l'Eclèctica". Durant els primers anys d'aquesta nova etapa els premis s'hi convocaren cada dos anys).
2011. Obra: El quadern de les vides perdudes. Autor: Silvestre Vilaplana. Jurat format per Artur Ahuir, Teresa Broseta, Àngel Calpe, Joan Carles Girbés i Carme Miquel. Presidenta del jurat, la diputada de Cultura, María Jesús Puchalt (PP).
2013. Obra: La melodia del desig. Autor: Ferran Garcia-Oliver. Jurat format per Artur Ahuir, Teresa Broseta, Àngel Calpe, Josep Gregori, Anna Moner. Presidenta del jurat, la diputada de Cultura, María Jesús Puchalt (PP).
2014. Obra: El retorn de l'hongarès. Autora: Anna Moner. Jurat format per Àngel Calpe, Soledat Carreño, Josep Gregori, Jesús Huguet i Bernat Montagut. Presidenta del jurat, la diputada de Cultura, María Jesús Puchalt (PP),
2015. Obra: Les veus i la boira. Autor: Vicent Usó, Jurat format per Àngel Calpe, Josep Gregori, Jesús Huguet, Anna Moner i Bernat Montagut. Presidenta del jurat, la diputada de Cultura, María Jesús Puchalt (PP),
2016. Obra: El dia de demà. Autora; Teresa Broseta. Jurat format per Gonçal López-Pampló, Carme Manuel, Pere Antoni Pons i Raquel Ricart. President: el diputat de Cultura, Xavier Rius i Torres (Compromís).[6]
Les obres guanyadores dels primers anys foren editades per Bromera Edicions,
1998. Obra: El Alcázar de las sombras. ¿Quien mató a Velázquez? Autor: Bernat Montagut. Jurat format per Andrés Amorós, Ricardo Bellveser, Antonio Hernández, Antonio Lis i Pedro J. de la Peña. Secretària: Marta Conesa.
1999
2000. Obra: El ojo hambriento. Autor: Fernando Arias.
2006. Obra: Entreactos. Autora: Eva Monzón. Jurat format per Ángel Basanta, Miguel Catalán, Juan Manuel González, Gregorio Morales i Andrés Sorel.
2007. Obra:
2008. Obra: Balada de perros muertos. Autor: Gregorio León. Jurat format per Ángel Basanta, Gregorio Morales, Fernando de Villena, Antonio Garrido i José Luis Torres. Presidenta del tribunal: Carlota Navarro, diputada provincial de Cultura (PP). Ediciones Nowtilus, Madrid.
2009. Obra:
2010. Obra. A cubierto. Autor: David Hernández de la Fuente. Jurat format per César Gavela, Miguel Herráez, Francisco Morales, José Vicente Peiró i José Luis Torres. Presidenta del tribunal: María Jesús Puchalt, diputada provincial de Cultura (PP). Ediciones Nowtilus, Madrid.
2011. Obra:
2012. Obra: Albatros. Autor: José Luis Navarro Vitolas. Jurat format per Carlos Andrade, Carlos Aganzo, José Vicente Peiró, César Gavela. Presidència: Francisco Morales Lomas.
2013. Obra: Lo que hay en el fondo. Autor: Lluís Oliván Silbat. Jurat format per Mar Busquets, Antonio Hernández, Francisco Morales Lomas, José Vicente Peiró i Fernando Varela.
2015. Obra: Mi otra madre. Autor: Vicente Marco. Jurat format per Carlos Andrade, Blas Parra, Carmen Botello, María Luisa Viejo i Javier Satorre.
2016. Obra: Isla de lobos. Autor: José Vicente Pascual. Jurat format per Victor del Árbol, Rosa Ribas, Carmen Amoraga i Eva Olaya. Amb la presidència del diputat Xavier Rius (Compromís).
2017. Obra: Como el bosque en la noche. Autor: Álvaro Bermejo Marco.[7]
Les obres guanyadores del segle XXI han estat editades per Bromera Edicions, llevat de la guanyadora de l'any 2004, publicada per la IAM. Des de l'edició del 2016 s'inclou una modalitat nova: poesia jove.
(Les obres guanyadores de principis del segle XXI han estat editades per l'editorial Hiperión fins a l'any...)
2001. Obra: Tu lumbre ajena. Autora: María Sanz. Jurat format per Ricardo Bellveser, Guillermo Carnero, Antonio Hernández, Jon Juaristi i Gonzalo Santonja. Presidit pel diputat provincial Enrique Crespo Calatrava (PP).
2002. Obra: Los iconos perfectos. Autor: Pedro J. de la Peña. Jurat format per Guillermo Carnero, Francisco Castaño, Antonio Hernández, Jon Juaristi i Jesús Munárriz. Presidit pel diputat provincial Antonio Lis Darder (PP).
2003. Obra: Todo parece indicar. Autor: Jordi Villaronga. Jurat format per Félix Grande, Antonio Hernández, Juan Mollá, Jesús Munárriz i Pedro J. de la Peña. Presidència: el diputat provincial de Cultura, Vicente Ferrer (PP).
2004. Obra: Algunas maneras de olvidar a Gengis Khan. Autor: Carlos Zanón. Jurat format per Félix Grande, Antonio Hernández, Jesús Munárriz, Pedro J. de la Peña i Jordi Villaronga. Presidència: el diputat provincial de Cultura, Vicente Ferrer (PP).
2005. Obra: Cumbre del mar. Autor: José Fernández de la Sota. Jurat format per Félix Grande, Antonio Hernández, Clara Janés, Jesús Munárriz i Gonzalo Santonja. Presidència: el diputat provincial de Cultura, Vicente Ferrer (PP).
2006. Obra: Aldea. Autor: Juan Vicente Piqueras. Jurat format per Antonio Enrique, Antonio Hernández, Jesús Munárriz i Antonio Porpetta. Presidència: el diputat provincial de Cultura, Vicente Ferrer (PP).
2007. Obra: Nanas para dormir desperdicios. Autora: Francisca Aguirre.
2008. Obra: Zapatos de cristal. Autora: Ana Isabel Conejo. Jurat format per Ignacio Caparrós, Antonio Hernández, Jesús Munárriz, Antonio Porpetta i Gonzalo Santonja. Presidència: la diputada provincial de Cultura, Carlota Navarro (PP).
2009. Obra: El rostro de la niebla. Autor: José María Muñoz Quirós. Jurat format per Antonio Hernández, Jesús Munárriz, Antonio Porpetta, Gonzalo Santonja i Jaime Siles. Presidenta del jurat, la diputada de Cultura, María Jesús Puchalt (PP).
2010. Obra: Anaqueles sin dueño. Autor: Pedro A. González Moreno. urat format per Ignacio Elguero, Antonio Hernández, Jesús Munárriz, Antonio Porpetta i Gonzalo Santonja. Presidenta del jurat, la diputada de Cultura, María Jesús Puchalt (PP).
2011. Obra: Tempero. Autor: Fermín Herrero. Jurat format per Ignacio Elguero, Antonio Hernández, Jesús Munárriz, Antonio Porpetta i Gonzalo Santonja. Presidenta del jurat, la diputada de Cultura, María Jesús Puchalt (PP).
2012. Obra: Peces transparentes. Autor: Julia Conejo Alonso. Jurat format per Ignacio Elguero, Antonio Hernández, Jesús Munárriz, Antonio Porpetta i Gonzalo Santonja. Secretària del jurat: Marta Conesa Llansola. Presidenta del jurat, la diputada de Cultura, María Jesús Puchalt (PP).
2013. Obra: Desde un granero rojo. Autor: Víctor Rodríguez Núñez. Jurat format per Xelo Candel, Teresa Espasa, Jesús Munárriz, Antonio Porpetta i Gonzalo Santonja. Presidenta del jurat, la diputada de Cultura, María Jesús Puchalt (PP).
2014.
2015. Obra: Volverse sombra. Autor: Darío Frías Paredes. Jurat format per Pedro G. Cueto, Jesús Munárriz, Antonio Porpetta, Gonzalo Santonja i Vicente Ribes. Presidenta del jurat, la diputada de Cultura, María Jesús Puchalt (PP).
2016. Obra: Silbando un eco extraño. Autor: Constantino Molina. Jurat format per Amalia Bautista, Carlos Marzal, Jesús Munàrriz i Jaime SIles.
2017. Obra: Lo que tu nombre tiene de aventura. Autor: David Hernández Sevillano.[7]
2021 Jirafas en el zoológico de Atlanta, d'Álvaro Carbonell Cerdà[12]
2022 Los trabajos sin Hércules, de Mayte Gómez Molina [13]
2023 Carrera de relevos, de Demetrio Fernández Muñoz[14]
2024 Salón de los rechazados, de Giuseppe Turiello[19]
Aquesta nova modalitat s'encetà l'any 2016, i les obres guanyadores seran publicades per la IAM. El jurat estarà format pels quatre directors dels Institut de la IAM.
2016. Obra: Poesia i identitat. Lírica contemporània i formes de despersonalització. Autor: Jordi Julià. Jurat format per Antonio Ariño, Ismael Saz, Vicent Martínez i Anacleto Ferrer.
2017. Obra: Plaer de la carn. Sexe i temperament a la cultura medieval. Autor: Albert Toldrà.[7]
2018 Vers la nova salut: Sinergies per a una sanitat millor d'Antoni Corominas[9]
2019 El resto visible de Jorge Fernández Gonzalo[17]
2020. Obra: Enric Valor, Memòries. Autor: Joan Borja Sanz.[11]
2021 El manicomi de Jesús. Bogeria i salut mental a València a final del mil·lenni de Cándido Polo Griñán[12]
2022 De festa a patrimoni. La patrimonialització de les festes de la Mare de Déu de la Salut (1959- 2020) de Toni Bellón Climent.[13]
2023 Desinformación y poder, de Raúl Rodríguez-Ferrándiz[20]
2024 Pràctiques artístiques col·laboratives i protesta ciutadana. València 1991-2015, de Bàrbara Martínez[15]
2016 desert
2017 Excluidos y transparentados: del panóptico a la pantalla digital de Javier Cigüela Sola[7]
2022 Víctor Iranzo, poeta de la Renaixença (1850-1890), de Carles Fenollosa [13]
2023 Dels faristols als podcats, de Teresa Ciges Barberán[20]
2024 Los conversos de València y la religión antes de la Inquisición (1391-1450), de Guillermo López Juan[15]
La història d'aquestes edicions de novel·la negra en castellà han tingut una vida molt curta. Fou impulsada la creació per la diputada de Cultura, María Jesús Puchalt, gran aficionada del gènere. Únicament s'hi celebraren tres convocatòries. L'edició dels llibres fou de Lengua de Trapo.[21]
2013. Obra: Vertedero. Autor: Manuel Barea. Jurat format per Francisco Camarasa, Mariano Sánchez, Soler, Fernando Varela, Marina López i Teresa Solana. Presidit per la diputada de Cultura, María Jesús Puchalt (PP).
2014. Obra: Tus magníficos ojos vengativos cuando todo ha pasado. Autor: Juan Ramón Biedma. Jurat format per Francisco Camarasa, Fernando Varela, Jordi Llobregat, Ramón Palomar i David Burguera. Presidit per la diputada de Cultura, María Jesús Puchalt (PP).
2015. Obra: Nunca te fíes de un policía que suda. Autor: Antonio Gómez Rufo. Jurat format per Francisco Camarasa, Jordi Llobregat, Josep Torrent, Lluís Fernández i Fernando Varela. Presidència: María Jesús Puchalt (PP).
El premi València de novel·la gràfica s'hi va incorporar el 2018.[9]