Enric Vicent Sòria i Parra

Enric Sòria (Oliva, Safor, 1958) és un assagista i poeta valencià.

Enric Vicent Sòria i Parra

(2016)
Biografia
Naixement	30 juliol 1958 (66 anys) Oliva (la Safor)
Formació	Universitat de València
Activitat
Ocupació	poeta, escriptor
Gènere	Poesia

És llicenciat en Història per la Universitat de València. En l'àmbit professional, ha treballat, entre d'altres, com a cap de redacció de cultura en el setmanari El Temps (1985-1988), traductor en la Diputació de València (1989-1997), redactor del diari Avui (1997-2001) i professor en la Universitat Ramon Llull (des de 1999). Com a escriptor, ha publicat els poemaris Mirall de miratges (1981), Varia et memorabilia (1984 i 1988, ampliada), guanyador del Premi València el 1983, El joc i el foc (1989), Compàs d'espera (1993) i L'instant etern (1999), Premi de la Crítica de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i Premi Carles Riba. D'altra banda, ha publicat els reculls d'articles Incitacions (1997) i L'espill de Janus (2000) (Premi Crítica Serra d'Or d'assaig, 2001) i En el curs del temps (2010). És autor del dietari Mentre parlem: fragments d'un diari iniciàtic (1990), obra guardonada amb el Premi Joanot Martorell de 1990 i amb el Premi Crítica Serra d'Or de dietari de 1992, i el 2004 ha estat premiat amb el Carles Rahola d'assaig per La lentitud del mar (Dietari 1989-1996) que també va ser premiat amb el Premi Crítica Serra d'Or de dietari el 2006. També ha publicat l'assaig Trenta anys de cultura literària a la Safor (1959-1990) (1990). Així mateix, ha col·laborat en diverses revistes, com ara Daina, L'Ullal, Papers o Saó. Juntament amb Heike van Lawick ha traduït La metamorfosi (1989) de Franz Kafka i Confessions d'un opiòman anglès (1995) de Thomas de Quincey. La seua obra ha estat traduïda a diverses llengües.^[1] Des d'abril de 2016 és director de la Biblioteca d'Autors Valencians de la Institució Alfons el Magnànim - Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació.^[2]