Remove ads
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els Premis Barcino de sardanes i música per a cobla es van atorgar a Barcelona cinc vegades entre els anys 1948 i 1959 i, en el seu moment, van ser els únics guardons d'aquest tipus.[1]
Dades | |
---|---|
Tipus | guardó |
Al llarg dels anys hi han hagut altres premis "Barcino": el 1916 se'n concedí puntualment un a la persona que resolgués la sardana revessa d'una audició sardanista al "Casal Catalanista del Districte II" de Barcelona[2] i, amb posterioritat, als anys 20 i 1930 se n'atorgaren en concursos d'hípica a Barcelona. El concurs Maria Canals concedí entre el 1966 i el 1978 el "premi Barcino de Cant" i, ja al segle xxi, s'ha concedit el "Premi de novel·la històrica Barcino" (Lindsey Davis, 2013; Santiago Posteguillo, 2014; Simon Scarrow, 2015; Christian Jacq, 2016; Arturo Pérez-Reverté, 2017).
El concurs va ser convocat per la Comissió de festes del carrer Canuda de Barcelona[3] i tingué per jurats els compositors Joaquim Serra i Corominas, Antoni Planàs i Marca i Josep Maria Ruera i Pinart, que atorgaren sis guardons i en deixaren un setè desert: Primer premi per La reina de la llar, d'Agustí Borgunyó i Garriga; accèssit al tercer premi, Bella gesta, de Josep Marimon i Figueras; quart premi i premi Juli Garreta, El rellotge de l'avi, d'Agustí Borgunyó; cinquè premi, Rondalla, de Francesc Basil i Oliveras; sisè premi, De la bóta del racó, de Josep Blanch i Reynalt[1]
La Comissió de festes del carrer Canuda convocà el concurs novament el 1949, anunciant que es concedirien set premis (a la fi se n'atorgaren nou) per a sardanes i glosses, per un import total de 2.300 pessetes, amb un jurat format pels compositors Enric Casals i Defilló, Antoni Català i Vidal i Josep Sancho i Marraco [4] Les obres premiades foren: Empordaneses, de Josep Grivé i Simon; Suite pairal, de Rogeli Suriol i Juvé; premi Juli Garreta, Remors de festa a la pineda, de Miquel Casas i Bell; premi Apel·les Mestres, L'amoreta, de Francesc Fornells i Vilar; premi Enric Morera, Meravella nostrada, de Josep Marimon; premi Josep Serra, Estiuenca, d'Adolf Cabané i Pibernat; premi Joan Lamote de Grignon, Puigverd, d'Adolf Cabané; premi Ramon Serrat, M'estimes?, de Josep Marimon; premi Juli Garreta, Tres impressions de l'Escala, d'Agustí Borgunyó[1]
Al concurs del 1953 s'hi van presentar cinquanta-dues obres, i el jurat l'integraven els compositors Josep Sancho i Marraco, Antoni Pérez i Moya i Rafael Ferrer i Fitó. Els premis es va lliurar en el decurs d'un concert al Palau de la Música Catalana el 10 de gener del 1954, i els atorgaren [5] la "Secció Sardanista del Club Dinàmic", l'"Agrupació Cultural Folklòrica de Barcelona", l'"Orfeó de Sants", l'"Anella Sardanista Almogàvers", l'"Orfeó Català", el "Centre Excursionista de Catalunya", "La Sardana Popular" i el "Cercle Sardanista": (premi complementari) El balneari de Vallfogona, d'Adolf Cabané; (premi complementari) Homenatge a Garreta, d'Agustí Borgunyó; premi Joan Lamote de Grignon, Vela al vent[6] o El cant de les ones, de Francesc Fornells; premi Juli Garreta, Pàtria, cinc peces en forma de "Suite",de Francesc Basil; premi Enric Morera, El castell de Savallà, d'Adolf Cabané; premi Francesc Pujol, Juntes les mans, d'Agustí Borgunyó; premi Ramon Serrat, El nostre reiet, de Josep Gravalosa i Geronès; premi Josep Serra, L'estiuet de Sant Martí, d'Agustí Borgunyó; premi Pep Ventura, Tornaboda, d'Agustí Borgunyó[1]
El quart concurs el va convocar el 1956 el "Cercle Sardanista" de Barcelona. El concert de presentació de les obres premiades es va fer el 16 de febrer del 1957 a la sala d'actes de la "Caja de Jubilaciones y Subsidios de la Industria Textil", a Barcelona. Els premis foren per: El castell de Requessens, de Francesc Basil i Oliveras; El dubte d'una noia enamorada, de Josep Gravalosa; Evocació, de Josep Maria Pons i Serena; La filadora, de Francesc Basil; Miniatures, de Francesc Basil; Nadal, de Francesc Fornells; Violeta, de Francesc Fornells; Carmelitana, d'Antoni Planàs; accèssit, Matinejant, de Lluís Albert i Rivas; premi Enric Morera, La flor de l'estany, de Josep Gravalosa i Geronès; premi Joan Lamote de Grignon, Fantasiosa, d'Antoni Planàs; premi Pere Rigau, Remembrances de la vida, de Josep Gravalosa; premi Josep Serra, Per ella, d'Agustí Borgunyó; premi Ramon Serrat, La dama robada, de Josep Maseras i Bertran[1]
El del 1959 va ser el darrer premi Barcino, el tornà a convocar el "Cercle Sardanista" [7] i Josep Gravalosa i Geronès s'estrenà com a jurat, després d'haver sigut premiat a les dues edicions anteriors. Els premiats foren: Segon premi i premi Juli Garreta, Dansa noble, de Francesc Basil; Fruit d'un somni, d'Antoni Planàs; accèssit, Quan món promès vindrà, de Josep Maria Pla i Mateu; premi Antoni Agramont, Joiosa diada, d'Antoni Planàs; premi Francesc Pujol, Choral de primavera, de Francesc Fornells; premi Josep Serra, La cançó d'un amor mig oblidat, de Francesc Fornells; premi Antoni Juncà, Torrentera avall, de Francesc Basil; premi Pere Rigau, L'escampa perfums, d'Antoni Planàs; premi Juli Garreta, Mosaic catalanesc, d'Agustí Borgunyó; premi Francesc Alió, El pastor de la Cortada, de Josep Sancho i Marraco; premi Ramon Serrat, Flordeneu i Gentil, ambdues de Lluís Lloansí i Marill [8]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.