Josep Maseras i Bertran

Josep Maseras i Bertran (Montblanc, 19 de març del 1904 - Blancafort, 21 de novembre del 1965) va ser un músic i compositor català.^[1]

Josep Maseras i Bertran

Biografia
Activitat
Gènere	Sardana

Biografia

Josep Maseras pertangué a una nodrida família de músics:

• El seu pare, Gumersind Maseras i Domingo ^{[Nota 1]}
• El seu oncle Llorenç ^{[Nota 2]}
• Un altre oncle, Joan, Joanot Tallacols ^{[Nota 3]}
• El seu germà Gumersind Maseras i Bertran ^{[Nota 4]}
• Els seus cosins germans Ramon ^{[Nota 5]} i Josep Maria Maseras i Ferré ^{[Nota 6][Nota 7]}
• Un altre familiar (cosí ?): Maties, o Macià, Maseras i Farriol ^{[Nota 8]}

Estudià música^[17] amb el també montblanquí Jaume Escoté i Òdena. Fou Secretari interí ^[18] de l'ajuntament de Montblanc (1935); secretari del Sindicat Agrícola i Caixa Rural de Montblanc (1936) i responsable d'Acció Social ^[19] del Comitè Antifeixista de Montblanc (1936). En acabar la guerra civil espanyola, el 26 de juny del 1939 ^[20] va set sotmès a consell de guerra.

Tocà el tible a la cobla Els Montblanquins i fou instrumentista de les orquestres La Vella, Maseras i Ritmo y Melodia. També tocà d'acompanyant en projeccions de cinema^[11] al cinema de l'Espluga de Francolí. Dirigí el cor El Pensament (1935), l'Orfeó del Casal Montblanquí (1947-50) i, durant set anys, la Coral Espluguina. Fou professor de música i presidí (1964) el Grup Sardanista del Museu-Arxiu de Montblanc i Comarca. Com a compositor, a més d'alguns ballables i músiques per a esbart dansaire, va escriure principalment sardanes, de les quals se n'hi atribueixen ^[1] més de 50. Per la sardana La dama robada guanyà el Premi Ramon Serrat del Concurs Barcino de l'any 1956.

L'Orquestra Maseras

L'orquestra o orquestrina Maseras, també coneguda com Els Blaus, actuà en el període previ a la guerra civil, del 1925 al 1936. Es formà amb músics que havien tocat a la històrica orquestra montblanquina La Vella, i tingué l'origen en un quartet, quintet a partir del 1922, que s'aniria ampliant progressivament fins a tocar com a cobla-orquestra el 1933, succeint la cobla-orquestra Els Montblanquins, dissolta el 1932.

A l'any 1935 en formaven part Ramon Pedrol ["Ramon Joanot"] (trombó), Eloi Dalmau Marsal (helicó), Josep Maseras Bertran (saxo tenor), Anton Guarro Cortés (saxo alt), Ramon Maseras Farré (bateria) i Gumersind Maseras Bertran (piano i director). Altres músics que l'integraren al llarg de la seva història foren Josep Comes i Huguet (del 1929 al 1934); Maties Domingo (trompeta); Josep Gomis i Domínguez (pianista); Ramon Martí i Civit; Joan Martorell (bateria); Llorenç Maseras i Domingo (saxòfon); Josep Roig (clarinet); Tomàs Rosselló i Comas (cornetí i trompeta); Josep Maria Rosselló i Civit (trombó i fiscorn) ^[21][1]

Obres de Josep Maseras

• Ball de nans de Montblanc
• Cançons de sempre
• Juanita la negra, mambo-guaracha (1953), lletra de J. Morín; música i arranjament de Josep Maseras
• Pomell de cançons
• Te conviene trabajar, guaracha cómica (1961), lletra i música de Josep Maseras
• Un poco, poco, guaracha (1961), lletra i música de Josep Maseras
• Altres peces de música de ball: Jeep de mando; La niña de doña Pancha; Soria el grande
• Harmonitzacions de cançons populars: L'Alabau; Cançó de traginers; La filadora; Isabel; El príncep mariner ^[1][22]

Sardanes

Selecció ^[23][1][22]

• Les bugaderetes
• Casal Montblanquí (1962), enregistrada
• Catalunya, sardana cantada
• La dama robada (1956), premi Ramon Serrat al Concurs Barcino del 1956
• El fatxenda de l'aplec, obligada de tenora, enregistrada
• La Font del Reboll
• Migdia, sardana cantada
• Montblanquina
• La petita Roseta, dedicada a la seva filla
• La rateta presumida (1954)
• Saltironant (1961), enregistrada
• Sempre Joia Catalana (1955)
• Tal dia farà un any
• La vall dels lledoners (1955)
• Vol d'estornells

Enregistraments

• La Selvatana. Montblanc i la sardana. ref IB CD 182. Montblanc: Grup Sardanista, 1998. Comprèn les sardanes Casal Montblanquí, El fatxenda de l'aplec i Saltironant.

Notes

1. Gumersind Maseras i Domingo (Montblanc, 9 de març de 1880 - Montblanc, 5 de desembre del 1932) fou un espardenyer ^[2] i músic montblanquí, instrumentista de cornetí i violí, que, juntament amb Francesc Ferrer Burriach, fundà el cor El Pensament a l'any 1902. També fou mestre de l'orquestra La Vella de Montblanc.^[1][3][4]
2. Llorenç Maseras i Domingo (Montblanc, 6 d'abril del 1883 - Montblanc, 23 de març del 1951), músic^[3] i compositor, fou clarinetista i un dels primers saxofonistes que hi hagué a la capital de la Conca, on tocà a la familiar Orquestra Maseras i a altres conjunts locals, alhora que treballava^[2] en l'ofici de forner. El 1940 va set sotmès ^[5] a consell de guerra i condemnat a dotze anys de reclusió; no sortí en llibertat provisional ^[6] fins al 1943. Obtingué plaça a l'orquestra del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Hom ^[1] li atribueix la composició de diverses sardanes.
3. Joan Maseras i Domingo (Montblanc, 1883 - Montblanc, març del 1951) fou músic, fiscornaire, i sabater ^[2][7]
4. Gumersind Maseras i Bertran (Montblanc, 29 de setembre del 1909 - Montblanc, 25 de juny del 1954) alternà els oficis d'espardenyer i mestre de música^[8] amb la interpretació. Fou instrumentista de piano, flauta travessera, clarinet, tenora, contrabaix, tuba i plats. En la seva joventut tocà molts anys la flauta i el flabiol acompanyant el ball dels gegants locals i els del ball de bastons de Montblanc, per al qual compongué ^[9] la peça Ball de Sant Joan. Tocà a diversos conjunts, com les orquestres La Vella, Maseras, The Yanquis Boys, España i Ritmo y Melodía, a més de la cobla orquestra Els Montblanquins. També acompanyà al piano ^[10] projeccions de cinema, als Cinema Principal i Jardí, de Montblanc, i al cinema de l'Espluga de Francolí ^[1]
5. Ramon Maseras i Ferré (Montblanc, 4 de febrer del 1913 - Montpeller, 17 de juliol del 2001) treballà ^[8] de pintor. Tocà la bateria i acompanyà projeccions de cinema^[11] al cinema de l'Espluga de Francolí; actuà amb algunes formacions musicals montblanquines, i en acabar la guerra civil espanyola s'exilià a França, on morí ^[1]
6. Josep Maria Maseras i Ferré (Montblanc, 8 de maig del 1909 - Montblanc, 4 de novembre del 1977) actuà com a violinista a l'orquestra La Vella i fou fiscornaire^[8] de la cobla-orquestra Els Montblanquins ^[1]
7. Germà d'en Ramon i en Josep Maria, Gurmesind Maseras Ferré presidí el Club d'Escacs Montblanc el 1983, i en el seu record es convoca el Memorial Gurmesind Maseras Ferre ^[12]
8. Maties Maseras i Farriol, també anomenat Macià Maseras (Montblanc, 20 de febrer del 1904 - ?) va ser sabater ^[8] i músic, instrumentista de violí, viola i trompeta. Tocà a l'orquestra La Vella. L'abril de l'any 1935 ingressà com a viola al quartet de corda de l'Institut Orquestral de l'Associació Obrera de Concerts ^[13] juntament amb els músics Antònia Pich i Santasusana, Ricard Abelló i Leandre Macià. El 1943 ^[14] guanyà les oposicions per a viola de la nounada l'Orquestra Municipal de Barcelona, on encara hi romania^[15] el 1950. Compongué algunes sardanes, com Recordant ma terra ^[16]

Referències

1. Grau i Pujol, Josep Maria; Badia i Batalla, Francesc. «Maseras i Bertran, Josep». A: Diccionari biogràfic històric de Montblanc (1155-1920). Montblanc: Fundació Martí l'Humà. Tot Conca, 2008, p. 145-146. ISBN 9788493611408.
2. MEDRANO Espardenyers i músics?... P. 186
3. MEDRANO Músics i ball a la Conca de Barberà P. 232
4. MAYAYO La Conca de Barberà (1890-1939)
5. «Presó de Pilats» p. 248. Arxivat de l'original el 2017-10-18. [Consulta: 16 octubre 2017].
6. «ORDEN de 12 de diciembre de 1942 por la que se concede la libertad provisional a doscientos cuarenta y un penados». Boletín Oficial del Estado, 11 enero 1943, pàg. 370-371.
7. «Llista d'expedients militars de l'Arxiu General Militar de Guadalajara». [Consulta: 17 octubre 2017].^{[Enllaç no actiu]}
8. MEDRANO Espardenyers i músics?... P. 189
9. «"Per sant Joan, el Sant Joan a Sant Joan", al web del Ball de bastons de Montblanc». Arxivat de l'original el 2017-10-18. [Consulta: 16 octubre 2017].
10. MEDRANO Els músics a les sales de cinema... P. 131-132 i 134. Inclou una foto de Gumersind Maseras
11. MEDRANO Els músics a les sales de cinema... P. 134
12. Club d'Escacs Espluga de Francolí 25 anys d'història. l'Espluga de Francolí: Club d'Escacs Espluga de Francolí, 2011.
13. Aviñoa, Xose. Història de la Música Catalana Valenciana i Balear, volum IV. Barcelona: Edicions 62, 1999-2004. ISBN 84-297-4700-1.
14. Almacellas i Díez, Josep M. «El procés de creació de l'Orquestra Municipal de Barcelona». Revista Catalana de Musicologia, núm. III, 2005, pàg. 93-112.
15. Escalafón de personal del Ayuntamiento de Barcelona en 31 de Diciembre de 1950. Barcelona: Ayuntamiento de Barcelona, 1951.
16. «Sardana de Macià Maseras, al web Boig per la sardana». [Consulta: 17 octubre 2017].
17. «Josep Maseras i Bertran, al web "Músics per la cobla"». [Consulta: 16 octubre 2017].
18. «Notas Comarcales: Montblanch». La Vanguardia, 28 febrero 1935, pàg. 21.
19. Pozo González, Josep Antoni. El poder revolucionari a Catalunya durant els mesos de juliol a octubre de 1936. Crisi i reconstrucció de l'Estat [tesi doctoral]. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2002, p. 65.
20. «Presó de Pilats» p. 141. Arxivat de l'original el 2017-10-18. [Consulta: 16 octubre 2017].
21. Medrano i Torres, Núria «Dades inèdites sobre la trajectòria de l'orquestra La Nova, de Montblanc (1910-1917)». Aplec de Treballs, núm. 26, 2008, pàg. 169-201.
22. Sifre i Pérez, Francesc «El sardanisme de Montblanc». Aplec de treballs, núm. 8, 1987, pàg. 247-260. ISSN: 2013-9314.
23. «Llista de sardanes de Josep Maseras, al web Boig per la sardana». [Consulta: 16 octubre 2017].

Bibliografia

• Contijoch, Josep M «Voltant la sardana (i IV)». El Foradot, núm. 24, 2004, pàg. 20-22.
• Mayayo i Artal, Andreu. La Conca de Barberà (1890-1939) De la crisi agrària a la guerra civil. Montblanc: Centre d'Estudis de la Conca de Barberà, 1986. ISBN 8439874243.
• Medrano i Torres, Núria. Ballem? Les orquestres a la Conca de Barberà (1936-1979). Valls: Cossetània, 2010 (col. Aires de la Conca, 9). ISBN 9788497917551 [Consulta: 17 octubre 2017]. Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.
• Medrano i Torres, Núria «Espardenyers i músics? Una aproximació als oficis dels músics montblanquins (1844-1936)». Aplec de Treballs, núm. 25, 2007, pàg. 184.
• Medrano i Torres, Núria «Els músics a les sales de cinema de la Conca de Barberà durant la primera meitat del segle XX». Aplec de Treballs, núm. 29, 2011, pàg. 127-140.
• Medrano i Torres, Núria. Músics i ball a la Conca de Barberà. Un segle d'agrupacions instrumentals (1844-1936). Els casos de Montblanc, l'Espluga de Francolí, Sarral i Solivella. Valls: Cossetània, 2006 (col. Aires de la Conca, 8). ISBN 8497912144.
• Montblanc i la sardana. Montblanc: Museu-Arxiu de Montblanc i comarca, 1987.