PSR B1257+12 c

PSR B1257+12 c, anomenat Poltergeist i inicialment conegut com a PSR B1257+12 B, és un exoplaneta que orbita el púlsar PSR B1257+12, situat al voltant d'una distància de la Terra de 710 ± 40 parsecs o 2 300 anys llum, en direcció de la constel·lació de la Verge. Juntament amb PSR B1257+12 b són els dos primers exoplanetes descoberts. Aquest descobriment fou realitzat per Aleksander Wolszczan i Dale Frail el 1992 amb el radiotelescopi d'Arecibo.

PSR B1257+12 c
Altres designacions	Poltergeist
Tipus	planeta extrasolar
Descobert per	Aleksander Wolszczan
Data de descobriment	22 gener 1992 i gener 1992[1]
Mètode de descobriment	pulsar timing (en) [1]
Cos pare	PSR B1257+12 (mul)
Constel·lació	Verge
Època	J2000.0
Dades orbitals
Semieix major a	0,36 ua[2]
Excentricitat e	0,0186[3]
Període orbital P	66,54 d[4]
Inclinació i	53 °[4]
Característiques físiques i astromètriques
Massa	4,3 M🜨[4]
Paral·laxi	1,41 mas[5]
Moviment propi (declinació)	−84,87 mas/a [5]
Moviment propi (ascensió recta)	46,44 mas/a [5]
Ascensió recta (α)	13h 0m 3.1075s[5]
Declinació (δ)	12° 40' 55.155''[5]

Descobriment

Aleksander Wolszczan el 2007

El 1990 a l'observatori d'Arecibo de Puerto Rico, l'astrònom polonès Aleksander Wolszczan descobrí el púlsar PSR B1257+12.^[6] Dos anys després, amb el canadenc Dale Frail, descobriren que tenia dos planetes orbitant-lo a partir de l'estudi de les variacions dels polsos de radiació emesos d'aquest púlsar. Foren els primers planetes extrasolars descoberts.^[7][8] Aquest descobriment sorprengué molts d'astrònoms que només esperaven trobar exoplanetes al voltant d'estrelles de la seqüència principal. Però la incertesa envoltà el sistema, perquè una suposada detecció d'un planeta anterior al voltant de PSR 1829-10 hagué de descartar-se per culpa d'errors en els càlculs. El 1994 el mateix Wolszczan descobrí un tercer planeta.^[9] A més, s'ha detectat que aquest sistema pot tenir un cinturó d'asteroides o un cinturó de Kuiper.^[10]

El sistema

Exoplanetes del sistema del púlsar PSR B1257+12 (d'esquerra a dreta: Draugr, Poltergeist i Fobètor).

Els exoplanetes PSR B1257+12 b, c i d foren els primers descoberts i també tres dels més estranys. Tot el sistema, anomenat sistema Lich,^[11] és un cementiri, restes del que solia ser un sistema solar normal i funcional abans que l'estrella s’esclatés en una explosió gegant coneguda com a supernova que la transformà en un púlsar (estrella de neutrons que emet radiació periòdica). La massiva onada de xoc de la supernova eliminà qualsevol atmosfera o criatures vives que podrien haver viscut en aquests planetes, deixant enrere petxines fantasmagòriques i rocoses, planetes morts que orbitaven al voltant del cadàver d’una estrella extinta. El púlsar PSR B1257+12 fa una rotació completa cada 6,22 mil·lisegons i emet un intens feix de radiació que es pot detectar des de la Terra. Els desafortunats planetes de l'estrella, per tant, es banyen amb radiació mortal de forma regular, assegurant-se que aquest sistema continua sent inhabitable.^[12] Per aquesta raó reberen el nom de Draugr, («el que camina després de la mort», és un personatge de la mitologia nòrdica), Poltersgeist (fenomen parapsicològic que es manifestaria mitjançant sorolls o moviments d'objectes) i Fobètor (en grec antic Φοβητώρ «el que fa por», fou, segons la mitologia grega, un dels Somnis, els fills d'Hipnos).^[13]

Els planetes d'aquest sistema foren designats de la b a la d (inicialment A, B i C) ordenant-los segons la distància mitjana del púlsar, a diferència dels planetes al voltant d'estrelles normals que es nomenen segons el primer planeta descobert.^[13][14]

Sistema PSR B1257+12 c^[15]

Companya (per ordre des de l'estrella)	Massa	Semieix major (ua)	Període orbital (dies)	Excentricitat	Inclinació	Radi
A (b / Draugr)	0,020 ± 0,002 M⊕	0,19	25,262 ± 0,003	0,0	—°	—
B (c / Poltergeist)	4,3 ± 0,2 M⊕	0,36	66,5419 ± 0,0001	0,0186 ± 0,0002	—°	—
C (d / Fobètor)	3,9 ± 0,2 M⊕	0,46	98,2114 ± 0,0002	0,0252 ± 0,0002	—°	—

Característiques

Suposant la massa púlsar estàndard d’1,4 vegades la massa del Sol (M_☉), les masses derivades dels planetes c i d són 4,3 +/- 0,2 vegades la massa de la Terra (M_⊕) i 3,9 +/- 0,2 M_⊕, respectivament. Les inclinacions orbitals corresponents de 53,4 i 47,3 graus (o 127 i 133 graus) impliquen que les dues òrbites són gairebé coplanars. Aquest resultat, juntament amb la coneguda ressonància propera a 3: 2 entre les òrbites dels dos planetes, dona força a la hipòtesi d’un origen en disc del sistema planetari PSR B1257+12. L'estabilitat a llarg termini del sistema està garantida per les masses baixes i semblants a la Terra dels planetes c i d.^[16]

Referències

1. «A planetary system around the millisecond pulsar PSR1257 + 12» (en anglès). Nature, 6356, 1-1992, pàg. 145–147. DOI: 10.1038/355145A0.
2. «Confirmation of Earth-Mass Planets Orbiting the Millisecond Pulsar PSR B1257 + 12» (en anglès). Science, 5158, 22-04-1994, pàg. 538-42. DOI: 10.1126/SCIENCE.264.5158.538.
3. «Confirmation of Earth-Mass Planets Orbiting the Millisecond Pulsar PSR B1257 + 12» (en anglès). Science, 5158, 22-04-1994, pàg. 538-42. DOI: 10.1126/SCIENCE.264.5158.538.
4. Maciej Konacki «Masses and Orbital Inclinations of Planets in the PSR B1257+12 System» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 2, 12-06-2003, pàg. 147–150. DOI: 10.1086/377093.
5. Helge Rottmann «Very long baseline interferometry astrometry of PSR B1257+12, a pulsar with a planetary system» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 1, 27-05-2013, pàg. 162–169. DOI: 10.1093/MNRAS/STT712.
6. Wolszczan, A. «PSR 1257+12 and PSR 1534+12». International Astronomical Union Circular, 5073, 01-08-1990, pàg. 1. ISSN: 0081-0304.
7. «Pulsar Planets». Arxivat de l'original el 30 desembre 2005.
8. Wolszczan, A.; Frail, D. «A planetary system around the millisecond pulsar PSR1257 + 12». Nature, 355, 6356, 1992, pàg. 145–147. Bibcode: 1992Natur.355..145W. DOI: 10.1038/355145a0.
9. Wolszczan, A. «Confirmation of Earth-Mass Planets Orbiting the Millisecond Pulsar PSR B1257 + 12» (en anglès). Science, 264, 5158, 22-04-1994, pàg. 538–542. DOI: 10.1126/science.264.5158.538. ISSN: 0036-8075.
10. Perryman, 2018.
11. «IAU Catalog of Star Names». [Consulta: 28 juliol 2016].
12. «NASA - Exoplanet House of Horrors» (en anglès). Arxivat de l'original el 2021-08-07. [Consulta: 29 juliol 2021].
13. «Naming of exoplanets» (en anglès). International Astronomical Union. [Consulta: 29 juliol 2021].
14. U., Hessman, F. V. Dhillon, V. S. Winget, D. E. Schreiber, M. R. Horne, K. Marsh, T. R. Guenther, E. Schwope, A. Heber,. On the naming convention used for multiple star systems and extrasolar planets, 2010-12-03.
15. Konacki, M.; Wolszczan, A. «Masses and Orbital Inclinations of Planets in the PSR B1257+12 System». The Astrophysical Journal, 591, 2, 2003, pàg. L147–L150. Arxivat de l'original el 2020-01-04. arXiv: astro-ph/0305536. Bibcode: 2003ApJ...591L.147K. DOI: 10.1086/377093 [Consulta: 29 juliol 2021]. Arxivat 2020-01-04 a Wayback Machine.
16. Konacki, Maciej; Wolszczan, Alex «Masses and Orbital Inclinations of Planets in the PSR B1257+12 System» (en anglès). The Astrophysical Journal, 591, 2, 10-07-2003, pàg. L147–L150. DOI: 10.1086/377093. ISSN: 0004-637X.

Bibliografia

• Wolszczan, A.; Frail, D. «A planetary system around the millisecond pulsar PSR1257 + 12» (en anglès). Nature, 355, 6356, 1992, pàg. 145–147. Bibcode: 1992Natur.355..145W. DOI: 10.1038/355145a0.
• Perryman, M. A. C.. The exoplanet handbook (en anglès). Second. Cambridge: Cambridge University Press, 2018. ISBN 978-1-108-41977-2.

Enllaços externs

• «Simulador del moviment orbital dels tres exoplanetes.» (en anglès).