Pòrcia (satèl·lit)

Pòrcia és un satèl·lit interior d'Urà. Va ser descobert gràcies a les imatges del Voyager 2 el 3 de gener de 1986, i se li va assignar la denominació temporal S/1986 U 1.^[4] El seu nom es deu a l'heroïna de l'obra de teatre El marxant de Venècia de William Shakespeare. També se'l coneix com a Urà XII.^[5]

Pòrcia
Designació provisional	S/1986 U 1
Tipus	satèl·lit d'Urà i satèl·lit regular
Descobert per	Stephen P. Synnott Voyager 2
Data de descobriment	3 gener 1986
Epònim	Pòrcia
Cos pare	Urà
Dades orbitals
Semieix major a	66.097,265 km
Excentricitat e	0
Període orbital P	0,51 d
Inclinació i	0,05908 °
Característiques físiques i astromètriques
Radi	70 km[1]
Massa	1.700.000.000.000.000.000 kg[2]
Volum	1.300.000 km³
Densitat mitjana	1,3 g/cm³
Gravetat superficial equatorial	0,023 m/s²
Velocitat d'escapament	~0,058 km/s
Albedo	0,08 [3]
Temperatura de superfície	mitjana 64 K
Part de	grup de Pòrcia

Pòrcia és el segon satèl·lit interior més gran d'Urà després de Puck. L'òrbita de Pòrcia, que es troba dins el radi sincrònic d'Urà, s'està esfondrant a poc a poc degut a l'desacceleració de marea. El satèl·lit pot trencar-se formant un anell planetari o colpejar Urà.

Pòrcia encapçala el grup de satèl·lits anomenats grup de Pòrcia que inclou Bianca, Crèssida, desdèmona, Julieta, Rosalina, Cupid, Belinda i Perdita.^[6] Aquests satèl·lits presenten òrbites i propietats fotomètriques similars.^[6]

Es coneix molt poc sobre les característiques de Pòrcia a part de la seva mida al voltant dels 140 km,^[7] l'òrbita,^[8] i l'albedo geomètrica al voltant de 0,08.^[6]

A les imatges de la Voyager 2 Desdèmona es mostra com un objecte allargat, amb l'eix major apuntant cap a Urà. La ràtio dels eixos de l'esferoide prolat de Pòrcia és 0,8 ± 0,1.^[7] La seva superfície és grisosa.^[7] Observacions fetes amb el Telescopi espacial Hubble i altres grans telescopis terrestres han trobat traces d'absorció d'aigua gelada en l'espectre de Pòrcia.^[6][9]

Referències

1. «NASA FACTS» (en anglès). NASA.
2. Data de consulta: 5 setembre 2020. URL de la referència: https://ssd.jpl.nasa.gov/?sat_phys_par.
3. URL de la referència: http://adsabs.harvard.edu/abs/2001Icar..151...51K.
4. Smith, B. A. «IAU Circular No. 4164», 16-01-1986. Arxivat de l'original el 2007-08-12. [Consulta: 6 agost 2006].
5. «Planet and Satellite Names and Discoverers». Gazetteer of Planetary Nomenclature. USGS Astrogeology, 21-07-2006. [Consulta: 6 agost 2006].
6. Karkoschka, Erich «Comprehensive Photometry of the Rings and 16 Satellites of Uranus with the Hubble Space Telescope». Icarus, 151, 2001, pàg. 51–68. DOI: 10.1006/icar.2001.6596.
7. Karkoschka, Erich «Voyager's Eleventh Discovery of a Satellite of Uranus and Photometry and the First Size Measurements of Nine Satellites». Icarus, 151, 2001, pàg. 69–77. DOI: 10.1006/icar.2001.6597.
8. Jacobson, R.A. «The Orbits of the Inner Uranian Satellites From Hubble Space Telescope and Voyager2 Observations». The Astronomical Journal, 115, 1998, pàg. 1195–1199. DOI: 10.1086/300263.
9. Dumas, Christophe «Hubble Space Telescope NICMOS Multiband Photometry of Proteus and Puck». Astronomical Journal, 126, 2003, pàg. 1080–1085. DOI: 10.1086/375909.

Enllaços externs

• Perfil de Pòrcia Arxivat 2007-08-01 a Wayback Machine. de NASA
• Satèl·lits coneguts d'Urà (Scott S. Sheppard)