Crèssida (satèl·lit)

Crèssida és un satèl·lit interior d'Urà. Va ser descobert el 9 de gener de 1986 gràcies a les imatges de la sonda Voyager 2. Provisionalment va rebre el nom de S/1986 U 3.^[4] Posteriorment va rebre el nom de Crèssida, en referència al personatge de l'obra de teatre de Shakespeare Tròilus i Crèssida. També se'l coneix com a Uranus IX.^[5]

Crèssida, Pòrtia i Ofèlia, en una imatge del Voyager 2

Crèssida
Designació provisional	S/1986 U 3
Tipus	satèl·lit d'Urà i satèl·lit regular
Descobert per	Stephen P. Synnott Voyager 2
Data de descobriment	9 gener 1986
Epònim	Crèssida
Cos pare	Urà
Dades orbitals
Semieix major a	61.766,73 km[1]
Excentricitat e	0,00036[1]
Període orbital P	0,46 d
Inclinació i	0,006 °
Característiques físiques i astromètriques
Massa	340.000.000.000.000.000 kg[2]
Gravetat superficial equatorial	0,0013 m/s²[2]
Velocitat d'escapament	~0,034 km/s[3]
Albedo	0,08
Temperatura de superfície	64 K
Part de	grup de Pòrcia

Crèssida pertany al grup de satèl·lits de Pòrcia, que inclou Bianca, Desdèmona, Julieta, Pòrcia, Rosalinda, Cupid, Belinda i Perdita.^[6] Aquests satèl·lits tenen òrbites i propietats fotomètriques similars.^[6] Encara que només es coneix l'òrbita,^[7] el seu radi de 41 km^[8] i la seva albedo geomètrica de 0,08.^[6]

En les imatges de la Voyager 2 Crèssida apareix com un objecte allargat amb el seu eix major apuntant cap al planeta Urà. La ràtio dels eixos de l'esferoide prolat de Crèssida és de 0.8 ± 0.3.^[8] La seva superfície és de color gris.^[8]

Crèssida podria col·lidir amb Desdèmona en els propers 100 milions d'anys.^[9]

Vegeu també

• Satèl·lits d'Urà

Referències

1. URL de la referència: http://adsabs.harvard.edu/abs/1998AJ....115.1195J.
2. URL de la referència: https://ssd.jpl.nasa.gov/?sat_phys_par. Data de consulta: 5 setembre 2020.
3. calculada basant-se en altres paràmetres
4. Smith, B. A. «IAU Circular No. 4164», 16-01-1986. [Consulta: 6 agost 2006].
5. «Planet and Satellite Names and Discoverers». Gazetteer of Planetary Nomenclature. USGS Astrogeology, 21-07-2006. [Consulta: 6 agost 2006].
6. Karkoschka, Erich «Comprehensive Photometry of the Rings and 16 Satellites of Uranus with the Hubble Space Telescope». Icarus, 151, 2001, pàg. 51–68. DOI: 10.1006/icar.2001.6596.
7. Jacobson, R.A. «The Orbits of the Inner Uranian Satellites From Hubble Space Telescope and Voyager 2 Observations». The Astronomical Journal, 115, 1998, pàg. 1195–1199. DOI: 10.1086/300263.
8. Karkoschka, Erich «Voyager's Eleventh Discovery of a Satellite of Uranus and Photometry and the First Size Measurements of Nine Satellites». Icarus, 151, 2001, pàg. 69–77. DOI: 10.1006/icar.2001.6597.
9. Duncan, Martin J.; Jack J. Lissauer «Orbital Stability of the Uranian Satellite System». Icarus, 125, 1, 1997, pàg. 1–12. DOI: 10.1006/icar.1996.5568 [Consulta: 9 maig 2008].

Enllaços externs

• Crèssida Arxivat 2007-06-08 a Wayback Machine. de la NASA
• Satèl·lits d'Urà (de Scott S. Sheppard)