From Wikipedia, the free encyclopedia
Éloïse Delsart,[1][2][3][4][5] dita Ovidie (Lilla, 25 d'agost de 1980), és una directora, periodista, escriptora i actriu francesa. El nom de naixement Éloïse Becht li va ser atribuït per error per diversos mitjans, Ovidie va declarar que el nom de Becht no era seu.[6][n 1][n 2]
(2017) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Éloïse Delsart 25 agost 1980 (44 anys) Lilla (França) |
Color de cabells | Cabells marrons |
Activitat | |
Ocupació | actriu pornogràfica, periodista, directora de documentals, actriu, productora de televisió, guionista, escriptora, realitzadora de documentals, director de cinema pornogràfic, directora de cinema |
Activitat | 2000 - |
Premis | |
| |
|
Ovidie es va negar a donar el seu nom real a la premsa.[7] Els seus pares són liberals d'"una bona família" que eren professors l'any 2003.[7] Estava casada; el seu marit va deixar una plaça de professor a la Universitat de París per editar una revista pornogràfica.[7] Més tard es van divorciar, però la seva feina no va ser un factor en el divorci.[8]
Ovidie ha negat haver ingressat a la indústria de la pornografia per sexe o diners, descrivint-se a ella mateixa com a classe mitjana.[9] La seva implicació en la dansa i la coreografia, i el seu interès per l'expressió del cos humà, van contribuir a atraure-la a la indústria.[9]
En el moment en què es va convertir en actriu pornogràfica, es va descriure a si mateixa com una "feminista militant molt activa".[9] Primer va veure pornografia per tenir una idea de la injustícia que s'estava perpetrant sobre les treballadores del sector. Es va sorprendre quan les estrelles porno femenines, per les quals sentia pena, la van impressionar amb les seves poderoses imatges sexuals. Amb la voluntat d'aconseguir aquest mateix tipus de força sexual, que semblava compatible amb els ideals feministes, va començar a actuar en pel·lícules pornogràfiques.[9] Va dir a The Times Magazine "Estic interessada en mena d'experiències no sols perquè sóc perversa, que, com has vist, puc ser-ho quan vull ser-ho. No, és perquè no tothom les pot aconseguir."[7]
Durant la seva activa carrera com a intèrpret pornogràfica, poques vegades feia escenes de sexe anal i va exigir que les seves parelles utilitzessin un preservatiu en tots els papers excepte en el primer.[8]
Ovidie va ser una intèrpret porno activa fins al 2003, quan va aparèixer a la pel·lícula crossover All About Anna.[10] També ha estat activa com a directora porno, tant durant els seus anys com a intèrpret i després. Després de només un any d'actuació, la seva primera pel·lícula com a directora, Orgie en Noir (2000), va ser produïda per Marc Dorcel. Des d'aleshores, ha dirigit diversos vídeos aptes per dones per a Marc Dorcel, Blue One, VCommunications i Canal +. És considerada una especialista del porno fet per dones, per a dones.[11] Fins al 2005 era propietària d'una sex-shop que només atenia dones.[8] El maig de 2008, va començar a dirigir vídeos per al canal d'educació sexual FrenchLover TV.[10][12] El 12 de març de 2011 fou directora de programació de FrenchLover TV.[10][13] També solia presentar un programa de tertúlia setmanal al canal.[14]
Va deixar l'empresa FrechLover TV l'octubre de 2015 per centrar-se en la seva carrera com a periodista.[15] Ha treballat per Radio France, Consell de la Unió Europea, France 2 i Canal +. També és columnista del diari francès Metronews des de desembre de 2012.
El 2002, va publicar el seu primer llibre, Porno Manifesto,[10] que va dir que va escriure perquè estava enfadada per la ignorància sobre la pornografia.[8] Va escriure 11 llibres, la majoria d'ells sobre sexualitat femenina (Osez découvrir le point G, La sexualité féminine de A à Z.),[16] però també sobre l'embaràs (Osez l'amour durant la grossesse), filosofia (Sexe Philo),[17] i Punk Rock (Metal Urbain : a good hippie is a dead one). Va dir que només va estudiar filosofia per entendre el porno; el seu llibre de 2012 Sexe Philo va ser escrit en col·laboració amb el folòsof Francis Métivier.
L'any 2006 va començar a escriure i dirigir documentals polítics. El novembre de 2011, la seva pel·lícula Rhabillage,[18] produïda pel director francès Jean-Jacques Beineix,[10] es va emetre a la televisió nacional francesa France 2 amb 6 milions d'espectadors.[19] El 2015 va dirigir À quoi rêvent les jeunes filles ?,[20] un documental sobre la sexualitat de les mil·lennials emès a France 2. El seu documental de 2018 Là où les putains n'existent pas tracta sobre el cas de la prostituta i activista sueca assassinada Eva Marree Kullander Smith.
Ovidie és una devota vegana i defensora dels drets dels animals.[7]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.