Remove ads
municipi del País Valencià From Wikipedia, the free encyclopedia
Orxeta és un municipi de la comarca de la Marina Baixa, al País Valencià.[1] Amb 812 habitants segons l'INE del 2022.
Tipus | municipi d'Espanya i municipi del País Valencià | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
Província | província d'Alacant | ||||
Comarca | la Marina Baixa | ||||
Capital | Orcheta (en) | ||||
Població humana | |||||
Població | 840 (2023) (34,91 hab./km²) | ||||
Gentilici | Orxetà, orxetana | ||||
Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 24,06 km² | ||||
Altitud | 177 m | ||||
Limita amb | |||||
Partit judicial | La Vila Joiosa | ||||
Dades històriques | |||||
Patrocini | Nazari i Tomàs apòstol | ||||
Dia de mercat | dissabtes a la plaça | ||||
Festa patronal | Cap de setmana del penúltim diumenge de setembre | ||||
Organització política | |||||
• Alcalde | José Vicente Ferriz Soriano | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 03579 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 03098 | ||||
Codi ARGOS de municipis | 03098 | ||||
Lloc web | orxeta.es |
Situat en el vessant marítim del Prebètic valencià, al sud dels contraforts de la Serra d'Aitana, Orxeta, pertanyent a la Marina Baixa, posseïx un relleu muntanyós, accidentat per les serres d'Orxeta i de Relleu; entre ambdós discorre el riu Sella que confluïx, encara dins del terme, amb el riu de la Vila per a formar el pantà del mateix nom, en el límit amb el municipi de La Vila Joiosa.
Des d'Alacant, s'accedix a esta localitat per l'AP-7 o la N-332 prenent després la CV-770 a l'altura de La Vila Joiosa.
En el terme municipal d'Orxeta es troben també els següents nuclis de població:
Limita amb els termes municipals d'Aigües i El Campello, a la comarca de l'Alacantí; i Finestrat, Relleu, Sella i La Vila Joiosa, a la comarca de la Marina Baixa.
Després de la conquesta del lloc per Jaume I, la comunitat islàmica, fundadora del nucli urbà més antic, va ser sotmesa, i les seues terres i alqueries van passar posteriorment a ser administrades per l'Orde de Sant Jaume.
En 1270 Jaume I donava Orxeta a Berenguela Alfons. Després de sufocar la revolta dels musulmans de les terres del sud del Regne de València, el 8 d'abril de 1276 Jaume I perdonava als d'Orxeta i Polop, permetent-los tornar a les seues terres sempre que se sotmeteren a la seua obediència, així mateix, per mitjà dels seus senyors els atorgava les condicions per al seu manteniment en les esmentades alqueries.
En 1322 el cavaller Bernat de Sarrià, no tenint hereus legítims, cedia a l'infant Pere, fill de Jaume II, totes les seues possessions, entre les que figurava el lloc d'Orxeta. Amb posterioritat, va passar a les mans de l'Orde de Santiago en el de les quals poder es va mantindre fins al segle xix.
Va ser lloc de moriscos, registrant-se el 1609 una xifra de 150 cases, segons el Cens de Caracena. L'aplicació del decret d'expulsió va suposar un considerable impacte demogràfic i econòmic, com ho demostra el fet que anys més tard, el 1646, es van registrar únicament 45 cases.[2] L'1 de gener de 1613 Geroni Ferrer, comanador de la comanda d'Orxeta de l'orde de Santiago atorgava nova carta de poblament al dit lloc, que confirmava el rei Felip III el 24 d'agost del mateix any. Fins a 1707 Orxeta va formar part de la governació de Xàtiva (ultra Xucorum), des de llavors i fins a 1833 va pertànyer a la d'Alcoi.
El major creixement demogràfic va tindre lloc en el segle xviii: entre 1715 i 1794, la població va passar de 274 a 1.003 habitants. Des de llavors, la població va seguir clarament a la baixa: en 1860 tenia 895 habitants; en 1930, 776; en 1999 tan sols 429. No obstant això, la proximitat d'importants nuclis turístics ha servit per a atraure un important turisme d'interior estacionari, creixent de manera vertiginosa la població des del 2003. Segons el cens del 2014, Orxeta té 875 habitants. La taula següent arreplega l'evolució demogràfica del poble al llarg de l'època estadística:
La seua economia es basava en l'agricultura. Les principals produccions agràries del municipi durant els segles xviii i xix eren els cereals, els ametlers, els garrofers, la vinya i les fruites, sent La Vila Joiosa el principal mercat de les seues fruites i farines. Des de finals del segle xix, els cítrics van anar substituint els altres cultius, amb un destacable nombre de tarongers i llimeres. S'està desenvolupant el sector turístic, encara que amb dificultats pels projectes d'urbanitzacions massives (com n'és un projecte d'un camp de golf a l'horta) per la seua proximitat a zones turístiques com Benidorm o Altea.
El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 1 del Partit Popular (PP).
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
Partit Socialista del País Valencià-PSOE | José Vicente Ferriz Soriano | 291 | 77,19% | 6 () | ||
Partit Popular | Beatriz Luengo Pérez-Hickman | 51 | 13,53% | 1 () | ||
Altres candidatures[a] | 21 | 5,57% | 0 | |||
Vots en blanc | 14 | 3,71% | ||||
Total vots vàlids i regidors | 377 | 100 % | 7 | |||
Vots nuls | 19 | 4,80% | ||||
Participació (vots vàlids més nuls) | 396 | 61,59%** | ||||
Abstenció | 247* | 38,41%** | ||||
Total cens electoral | 643* | 100 %** | ||||
Alcalde: José Vicente Ferriz Soriano (PSPV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors | ||||||
Fonts: JEC,[3] JEZ Alacant,[4] M. Interior,[5] Periòdic Ara.[6] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) |
Des de 2011 l'alcalde d'Orxeta és José Vicente Ferriz Soriano, del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).
Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
---|---|---|---|---|
1979–1983 | Vicente Llinares Sellés | UCD | 19/04/1979 | -- |
1983–1987 | Vicent Llinares Sellés | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
1987–1991 | Vicent Llinares Sellés | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
1991–1995 | Vicent Llinares Sellés | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
1995–1999 | Vicent Llinares Sellés | PSPV-PSOE | 17/06/1995 | -- |
1999–2003 | Vicent Llinares Sellés | PSPV-PSOE | 03/07/1999 | -- |
2003–2007 | Vicent Llinares Sellés | PSPV-PSOE | 14/06/2003 | -- |
2007–2011 | Vicent Llinares Sellés | PSPV-PSOE | 16/06/2007 | -- |
2011–2015 | José Vicente Férriz Soriano[b] | PSPV-PSOE | 11/06/2011 | -- |
2015–2019 | José Vicente Férriz Soriano | PSPV-PSOE | 13/06/2015 | -- |
2019-2023 | José Vicente Férriz Soriano | PSPV-PSOE | 15/06/2019 | -- |
Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
Fonts: Generalitat Valenciana[7] |
Existixen algunes associacions al poble com ara:
Són menjars típics del poble el "Putxero i pilotes", també dites ací tarongetes (pilotes de carn amb sopa), també la "coca de verdures" i la "coca de tonyina", com també la "coca de molletes", a més de la "coca a la calda" i la típica "paella de conill". Quant als menjars dolços, és típica la "coca dolça d'ametles". Cal dir que es realitza un concurs de coques anual a l'estiu, ja que és el menjar més típic de la localitat, en la que es premia a la millor, així com el tradicional concurs de paelles a les festes patronals, també premiant la millor.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.