From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Orde de Montesa, oficialment Orde Militar de Santa Maria de Montesa, fou un orde militar fundat el segle xiv, actiu com a orde religiós fins mitjan segle XIX.
Orden de Santa María de Montesa  | |
 Creu de Montesa, emblema de l'orde a partir de 1919 | |
| Tipus | Militar |
|---|---|
| Nom oficial | Orde Militar de Santa Maria de Montesa |
| Altres noms | Montesians |
| Hàbit | túnica negra, mantell blanc, amb la creu vermella i negra al pit |
| Objectiu | Defensa de la religió cristiana i lluita contra els infidels a la frontera i contra els pirates a la costa |
| Fundació | 1317, proposta reial i aprovació; 22 de juliol de 1319, fundació formal, Barcelona, capella del Palau Reial per Jaume el Just |
| Aprovat per | Joan XXII, en 10 de juny de 1317 |
| Regla | Regla de l'Orde del Cister |
| Patrons | Mare de Déu de Montesa |
| Supressió | 1587, el mestrat de l'orde passa a la corona, esdevenint un orde de cavalleria honorífic |
| Branques i reformes | En fundar-se, rep els béns dels templers i hospitalers del Regne de València; 1399: absorbeix l'Orde de Sant Jordi d'Alfama; en 1587 s'integra a la Corona d'Espanya: passa a ser un orde de cavalleria el gran mestre del qual és el rei d'Espanya; fins al segle xvii, tenia una dependència orgànica de l'Orde de Calatrava i del Monestir de Santes Creus |
| Primera fundació | Castell de Montesa (casa mare i general) |
| Persones destacades | Guillem d'Erill, Pere de Tous, Lluís Despuig, venerable Miquel d'Aràndiga, Jaume d'Aragó i d'Anjou |
.svg)
Va ser fundada pel rei Jaume el Just com a orde militar religiosa de la Corona d'Aragó aprovada pel papa Joan XXII el 10 de juny de 1317, per integrar els béns provinents de les desaparegudes ordes de l'Hospital de Sant Joan i del Temple. El rei Jaume els va cedir com a centre principal el castell de Montesa, a la comarca de la Costera.
Però les dificultats no van ser poques. Segons la butlla de fundació era al mestre de Calatrava a qui corresponia la creació del nou orde i l'armar cavallers[1] i fer vestir l'hàbit als cavallers de Montesa.[2] El rei Jaume II havia escrit al mestre de Calatrava Garci López de Padilla perquè apressés la seva acció, però aquest, que feia molt poc cas del seu rei natural, que era el de Castella, i moltíssim menys a un altre monarca estrany, com era el d'Aragó, ni es va dignar contestar. El rei es va dirigir al Papa perquè constrenyés el desobedient mestre de Calatrava. El pontífex va passar l'encàrrec a l'arquebisbe de València i a aquest prelat li va succeir exactament el mateix quan va tractar de comunicar-se amb el mestre de Calatrava.
Fart, l'arquebisbe de València va enviar l'abat del monestir de Nostra Senyora de Benifassà, de l'orde del Cister, a Castella a la recerca del mestre de Calatrava. Davant les pretensions del nouvingut, es va negar a acudir a València, al·legant les obligacions per a la custòdia de la frontera que el seu rei li tenia encomanada, però el que bategava en el fons de tot aquell assumpte era que l'Orde de Calatrava no volia cedir les possessions d'Aragó a un altre orde i fins i tot contemplava amb horror la citada fundació de Montesa. Per fi, va cedir, enviant a València un procurador seu.
El primer mestre del nou orde fou Guillem d'Erill, home ja ancià de la noble família catalana dels barons d'Erill, molt experimentat en les arts militars. De totes maneres, durà poc al càrrec perquè morí als setanta dies del seu nomenament.
Succeït per Arnau Soler, hospitaler també i nomenat el 1320, s'assignaren a Montesa definitivament els territoris següents:[3]
L'Orde de Montesa va ajudar militarment els reis de la Corona d'Aragó en diferents ocasions, ja sigui en conflictes interns, com de la Unió de València entre els anys 1347 i 1348, com en expedicions bèl·liques com les de Sardenya.
El 1399 incorporà l'Orde de Sant Jordi d'Alfama, amb centre al castell de Sant Jordi d'Alfama, al Baix Ebre.
Ben aviat, però, els reis van començar a prendre part activa en l'elecció dels mestres. Ja el rei Ferran el Catòlic va imposar el seu nebot Felip d'Aragó i de Navarra com a mestre.
L'últim mestre va ser Pere Lluís Galceran de Borja, escollit als disset anys, qui desenvolupà diversos càrrecs al servei dels reis Felip II i Felip III de Castella. Malgrat tot, el 1575 va caure en desgràcia en ser acusat de sodomia, la qual cosa el va forçar a renunciar al maestrat de Montesa en favor de Felip III. Finalment, el 1587 Sixt V aprovà una butlla per incorporar l'orde a la corona.[5] Des d’aleshores, l’orde de Montesa fou governada pel lloctinent general i l'assessor general, nomenats pel rei. Aquesta situació es mantingué fins la supressió dels furs valencians el 1707 durant la Guerra de Successió i la mort el 1738 de l'últim assessor general, fra Vicent Monserrat.
El 1748 un terratrèmol va enrunar el castell de Montesa, i els pocs frares supervivents es traslladaren al palau del Temple a la ciutat de València, on el 1770 es construí un nou convent. Amb l'extinció dels senyorius jurisdiccionals el 1837, els béns de l'Orde van anar passant progressivament a mans privades. Des d'aleshores, l'orde religiós va anar desapareixent, de manera que en l'actualitat l'Orde de Montesa és només una corporació nobiliària amb el rei Felip VI com a Mestre-Administrador.[6]
El nom de l'actual comarca històrica del Maestrat, al nord del País Valencià, prové del fet que aquests territoris es trobaren successivament sota la jurisdicció del Gran mestre dels ordes militars del Temple, Sant Joan i Montesa.[7]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
