Remove ads
míssil balístic tàctic de curt-abast soviètic From Wikipedia, the free encyclopedia
OTR-21 Totxka és un míssil tàctic soviètic. La seva denominació OTAN és 9K79; el seu nom d'informació de l'OTAN és SS-21 Scarab. Es transporta en un vehicle 9P129 i s'eleva abans del llançament. Utilitza un sistema de guia inercial. En rus es diu оперативно-тактический ракетный комплекс (ОТР) «Точка» («punt»); míssil balístic tàctic «Totxka»)
Tipus | sistema de míssils |
---|---|
País d'origen | Unió Soviètica |
Epònim | punt |
Història de servei | |
En servei | Des de 1976 |
Operadors | Exèrcit Soviètic, cap valor, Ucraïna, Armènia, Azerbaidjan, Belarús, Bulgària, Kazakhstan, Corea del Nord, Síria, Iemen i Moldàvia |
Guerres | Guerra civil al Iemen de 1994, primera guerra de Txetxènia, segona guerra de Txetxènia, Guerra civil siriana, Guerra del Donbàs, Segona Guerra de Nagorno-Karabakh i invasió russa d'Ucraïna |
Història de producció | |
Fabricant | KBM, planta de Vótkinsk i Barrikady Production Association (en) |
Especificacions | |
Longitud | 6,4 m |
Diàmetre | 0,65 m |
S'elss va desplegar a Alemanya Oriental el 1981, per reemplaçar l'anterior sèrie de coets d'artilleria no guiats.
L'OTR-21 és un sistema mòbil de llançament de míssils, dissenyat per ser desplegat juntament amb altres unitats de combat terrestre al camp de batalla. Mentre que el 9K52 Luna-M és gros i relativament inexacte, l'OTR-21 és molt més petit. El propi míssil pot servir per objectius tàctics enemics, com llocs de control, ponts, instal·lacions d'emmagatzematge, concentracions de tropes i aeròdroms. L'ogiva de fragmentació pot ser substituïda per una ogiva nuclear, biològica o química. El propulsor sòlid en facilita el manteniment i desplegament.
Les unitats OTR-21 solen administrar-se en una estructura de brigada. Hi ha 18 llançadors en una brigada; cada llançador té dos o tres míssils. El vehicle és completament amfibi, amb una velocitat màxima de 60 km/h i 8 km/h a l'aigua. Està protegit per nuclear, biològic i químic (NBQ). El sistema es va desenvolupar a partir dede 1968. Se'n van desenvolupar tres variants.
El Scarab A inicial va entrar en servei amb l'Exèrcit Soviètic el 1975. El radi d'acció s'estén de 15 km a 70 km; l'error circular probable (CEP) s'estima a uns 150 m. Pot portar un dels tres tipus d'ogiva:
El Scarab B millorat (Totxka-U) va passar les proves estatals de 1986 a 1988 i es va introduir el 1989. El propulsor millorat va augmentar el radi d'acció fins a 120 km. La precisió (error probable) en va augmentar significativament, fins a menys de 95 m.
Una tercera variant, Scarab C, es va desenvolupar a la dècada de 1990. De nou, l'abast en va augmentar fins a 185 km i el CEP va disminuir a menys de 70 m. Scarab C pesa 1.800 kg.
Míssils comparables
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.