OTR-21 Totxka
míssil balístic tàctic de curt-abast soviètic From Wikipedia, the free encyclopedia
OTR-21 Totxka és un míssil tàctic soviètic. La seva denominació OTAN és 9K79; el seu nom d'informació de l'OTAN és SS-21 Scarab. Es transporta en un vehicle 9P129 i s'eleva abans del llançament. Utilitza un sistema de guia inercial. En rus es diu оперативно-тактический ракетный комплекс (ОТР) «Точка» («punt»); míssil balístic tàctic «Totxka»)
 | |
| Tipus | sistema de míssils |
|---|---|
| País d'origen | Unió Soviètica |
| Epònim | punt |
| Història de servei | |
| En servei | Des de 1976 |
| Operadors | Exèrcit Soviètic, cap valor, Ucraïna, Armènia, Azerbaidjan, Belarús, Bulgària, Kazakhstan, Corea del Nord, Síria, Iemen i Moldàvia |
| Guerres | Guerra civil al Iemen de 1994, primera guerra de Txetxènia, segona guerra de Txetxènia, Guerra civil siriana, Guerra del Donbàs, Segona Guerra de Nagorno-Karabakh i invasió russa d'Ucraïna |
| Història de producció | |
| Fabricant | KBM, planta de Vótkinsk i Barrikady Production Association (en) |
| Especificacions | |
| Longitud | 6,4 m |
| Diàmetre | 0,65 m |
S'elss va desplegar a Alemanya Oriental el 1981, per reemplaçar l'anterior sèrie de coets d'artilleria no guiats.
Descripció
L'OTR-21 és un sistema mòbil de llançament de míssils, dissenyat per ser desplegat juntament amb altres unitats de combat terrestre al camp de batalla. Mentre que el 9K52 Luna-M és gros i relativament inexacte, l'OTR-21 és molt més petit. El propi míssil pot servir per objectius tàctics enemics, com llocs de control, ponts, instal·lacions d'emmagatzematge, concentracions de tropes i aeròdroms. L'ogiva de fragmentació pot ser substituïda per una ogiva nuclear, biològica o química. El propulsor sòlid en facilita el manteniment i desplegament.
Les unitats OTR-21 solen administrar-se en una estructura de brigada. Hi ha 18 llançadors en una brigada; cada llançador té dos o tres míssils. El vehicle és completament amfibi, amb una velocitat màxima de 60 km/h i 8 km/h a l'aigua. Està protegit per nuclear, biològic i químic (NBQ). El sistema es va desenvolupar a partir dede 1968. Se'n van desenvolupar tres variants.
Scarab A
El Scarab A inicial va entrar en servei amb l'Exèrcit Soviètic el 1975. El radi d'acció s'estén de 15 km a 70 km; l'error circular probable (CEP) s'estima a uns 150 m. Pot portar un dels tres tipus d'ogiva:
- 482 kg d'explosiu convencional
- fragmentació (radi letal superior a 200 m)
- nuclear
Scarab B
El Scarab B millorat (Totxka-U) va passar les proves estatals de 1986 a 1988 i es va introduir el 1989. El propulsor millorat va augmentar el radi d'acció fins a 120 km. La precisió (error probable) en va augmentar significativament, fins a menys de 95 m.
Scarab C
Una tercera variant, Scarab C, es va desenvolupar a la dècada de 1990. De nou, l'abast en va augmentar fins a 185 km i el CEP va disminuir a menys de 70 m. Scarab C pesa 1.800 kg.
Ús en combat
- El 1994 el govern iemenita va utilitzar míssils Totxka contra les forces del sud durant la guerra civil de 1994.[1]
- L'any 1999 Rússia se'n va servir a la Segona Guerra de Txetxènia.[2]
- Almenys quinze míssils Totxka van ser desplegats per les forces russes entre el 8 i l'11 d'agost de 2008 durant la Guerra a Ossètia del Sud (2008).[3]
- CNN va informar que almenys un va ser utilitzat a prop de Donetsk durant la Guerra al Donbàs per l'exèrcit ucraïnès o per les forces amb suport de Rússia. L'exèrcit ucraïnès va emetre un comunicat en què va negar l'ús del míssil balístic.[4][5]
Guerra civil de Síria (2011-present)
- Al principi de desembre de 2014, l'exèrcit sirià va disparar almenys un Totxka contra els rebels sirians durant el setge de Wadi al-Deif, prop de Maarat an-Numan, a la província d'Idlib.[6]
- El 26 d'abril de 2016, l'exèrcit sirià en va disparar una contra Grups armats de la Guerra Civil siriana al Centre de Defensa Civil de Síria a l'oest d'Alep.[7]
- El 14 de juny de 2016, l'exèrcit sirià en va disparar una contra els grups rebels sirians Al-Rahman Legion i Jaysh Al-Fustat a Ghuta, matant diversos combatents.[8]
- El 20 de març de 2018, l'exèrcit sirià en va disparar una cap a la província turca de Hatay, que va caure al districte fronterer de Yayladağı sense causar cap víctima ni dany.[9][10]
- El 23 de juliol de 2018, l'exèrcit sirià va disparar dos míssils Totxka prop de la frontera israeliana. Inicialment es pensava que arribaven a Israel prop del Llac de Tiberíades, dos interceptors de la fona de David van ser disparats per Israel. Uns instants després es va fer evident que anaven a atacar a Síria, ja que un interceptor va ser detonat sobre Israel mentre l'altre va caure dins de Síria.[11] Un míssil Totxka va aterrar 1 quilòmetre dins de Síria.[12]
- El 5 de març de 2021, l'exèrcit sirià va disparar un míssil KN-02 Toksa, una còpia de Corea del Nord, de curt abast de combustible sòlid contra una important instal·lació petroliera a la governació d'Idlib, que actualment està sota el control dels insurgents que tenen el suport de Turquia.[13][14] L'atac prop de les instal·lacions petrolieres va encendre grans incendis i va matar una persona i en va ferir onze.[14]
Guerra civil iemenita (2014-present)
- El 20 d'agost de 2015, durant la intervenció encapçalada per Aràbia Saudita al Iemen, la Guàrdia Republicana (Iemen) lleial a Ali Abdallah al-Salih va disparar un Totxka dirigit contra una base saudita.
- El 4 de setembre de 2015, les forces de Houthi en van disparar una contra la base de Safir a Marib, que hi va matar més de cent membres de la coalició liderada per Aràbia Saudita.[15][16][17]
- El 14 de desembre de 2015, les forces de Houthi van disparar un altre míssil Totxka contra la base de Bab el-Màndeb, que hi va matar més de 150 membres del personal de la coalició liderada per Aràbia Saudita.[18][19][20]
- El 16 de gener de 2016, les forces de Houthi van disparar un Totxka sobre la base d'Al Bairaq a Marib i van matar dotzenes de membres de la coalició liderats per Aràbia Saudita[21][22]
- El 31 de gener de 2016, les forces de Houthi van disparar un Totxka sobre la base d'Al Anad a Lahej que va matar o ferir més de dos cents membres de la coalició liderada per Aràbia Saudita[23][24][25]
Guerra de Nagorno-Karabakh 2020
- L'Azerbaidjan va pretendre que Armènia va disparar coets Totxka-U al seu territori durant la Guerra de l'Alt Karabakh de 2020. Armènia ho va negar, afirmant que l'Azerbaidjan feia «desinformació per justificar l'ús d'un sistema similar o un sistema de calibre superior».[26]
2022 Invasió russa d'Ucraïna (2022–present)
- El 24 de febrer de 2022, les forces ucraïneses van llançar un atac amb míssils a la base aèria russa de Mil·lerovo a l'oblast de Rostov. Hi van fer servir dos míssils balístics Totxka-U en resposta a la invasió russa i per evitar més atacs aeris de la força aèria russa contra Ucraïna.[27] L'atac va deixar un Su-30SM destruït a terra.[28]
- El 24 de febrer, les forces russes van emprar un míssil 9M79 Totxka per atacar prop d'un hospital a Vugledar a l'óblast de Donetsk d'Ucraïna, que va matar quatre civils i en va ferir deu. Amnistia Internacional va confirmar en un informe que l'objectiu era un hospital, i no pas un objectiu militar.[29]
- El 14 de març de 2022, la Federació Russa i el govern de la República Popular separatista de Donetsk van culpar les forces ucraïneses de llançar un míssil Totxka-U que va matar vint-i-tres civils i en va ferit vint-i-huit a Donetsk.[30]
- El 24 de març de 2022, el vaixell de desembarcament BDK Sarátov de la Marina Russa de la classe Alligator que era atracat al port de Beryansk a Ucraïna, es va incendiar i es va enfonsar. L'atac probablement va ser dut a terme per un míssil balístic ucraïnès Totxka-U.[31]
Operadors
Operadors actuals
Armènia- Almenys 4 llançadors Totxka
Azerbaidjan- 3 llançadors Totxka amb 4 míssils
Belarús- 36[32]
Bulgària- 18[33]
Kazakhstan- número desconegut
Corea del Nord- número desconegut de la variant Hwasong-11
Rússia- 220 llançadors.[34] Els sistemes de míssils s'han modernitzat des de 2004 (substituint els sistemes de control automatitzat a bord) i es preveu que se substitueixin pels míssils Iskander 9K720 per 2020.[35][36][37][38]
Ucraïna- 90[39]
- Siria
- Corea del Nord subministrada, números desconeguts[13]
Iemen- gran número
Antics operadors
- Txecoslovàquia
- Passat als estats successors.
Txèquia- Heretat de Txecoslovàquia, fora de servei.
- Alemanya de l'Est
- Va passar a Alemanya.
Alemanya- fora de servei
Polònia- 4 posats fora de servei el 2005, degut a la falta de coets i recanvis.[40]
- Va ordenar 12 llançadors i al voltant de cent míssils. Declarat operatiu el 1988.[41] Probablement es van fer servir durant la guerra civil de 1994, i després van passar al Iemen unificat.[42][43] També haurien servir durant la guerra civil en curs.[44]
Eslovàquia- un número petit, heretat de Txecoslovàquia, tots fora de servei.
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques- Passat als estats successors.
Vegeu també
Míssils comparables
- MGM-52 Lance
- 9K720 Iskander
- P-12
- Prahaar (míssil)
- LORA (míssil)
- MGM-140 ATACMS
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.