Remove ads
guerra entre Rússia i Geòrgia del 2008 From Wikipedia, the free encyclopedia
La Guerra a Ossètia del Sud va consistir en un conflicte armat entre Geòrgia d'una banda, i Rússia i les autoproclamades repúbliques independents d'Ossètia del Sud i Abkhàzia per l'altra. El conflicte va tenir lloc l'agost de 2008.
Conflicte d'Abkhàzia, Conflicte georgiano-osseta i Segona Guerra Freda | ||||
---|---|---|---|---|
Localització de Rússia, Geòrgia i Ossètia del Sud (mapa en castellà) | ||||
Tipus | guerra i operació militar | |||
Data | 7 d'agost de 2008 – 16 d'agost de 2008[1] (alto el foc preliminar); 12 d'agost de 2008[2] (ordre de Medvédev d'acabar l'operació) | |||
Coordenades | 41° 59′ 22″ N, 44° 25′ 04″ E | |||
Escenari | Geòrgia | |||
Lloc | Ossètia del Sud | |||
Objectiu | forces de pacificació | |||
Resultat | Victòria russa Reconeixement per part russa d'Ossètia del Sud i Abkhàzia com a repúbliques independents.[3] | |||
Conseqüència | Rússia | |||
Morts | 229 | |||
Bàndols | ||||
| ||||
Comandants | ||||
| ||||
Comandants | ||||
| ||||
Forces | ||||
| ||||
Baixes | ||||
|
Després de la desaparició de la Unió Soviètica, va haver-hi una guerra civil que va deixar parts d'Ossètia del Sud sota el control d'un govern separatista no reconegut internacionalment i recolzat per Rússia. Altres parts van quedar sota el control de Geòrgia. Les hostilitats van anar en augment durant juny i juliol de 2008. El 7 d'agost, Geòrgia va emprendre operacions militars per prendre la ciutat de Tskhinvali, la capital de la parcialment reconeguda República d'Ossètia del Sud (regió separada de Geòrgia).[26] El 8 d'agost, Rússia va respondre mobilitzant les seves tropes a través de la frontera, portant tancs i artilleria cap a Tskhinvali. Segons declarà el president rus Dmitri Medvédev es va portar a terme per defensar els civils de la regió, a molts dels quals se'ls havia atorgat la nacionalitat russa.[27] El president georgià Mikheil Sakaixvili declarava que el seu país s'estava defensant de l'agressió russa que estaven bombardejant la població civil.[28]
Després de cinc dies de lluita, les forces georgianes van ser derrotades i les tropes russes van entrar a territori georgià, ocupant les ciutats georgianes de Poti i Gori.[29] Un alto el foc preliminar va ser signat el 12 d'agost de 2008, encara que la batalla no es va aturar immediatament. Després del conflicte, Rússia va retirar la major part de les seves tropes de Geòrgia, i va completar la retirada el 8 d'octubre.[30]
Els ossetes, antigament alans, són un grup ètnic amb origen en la zona del riu Don. Retornaren a les terres del Caucas després que varen ser-ne expulsats per les invasions mongoles en el segle xiii. Alguns d'ells s'instal·laren a Ossètia del Nord, que actualment forma part de Rússia, i d'altres ho feren a Ossètia del Sud,[31] que és reconegut per la majoria dels països com una part de Geòrgia. Ossètia del Sud té una minoria ètnica georgiana, al voltant d'una cinquena part (14.000 h.) de la població total (70.000 h).[32]
El 1990, mentre l'URSS s'apropava al seu col·lapse, el dissident anti-soviètic Zviad Gamsakhurdia emergia com a primer líder independent de Geòrgia. Va basar la seva campanya per la presidència en una plataforma nacionalista,[33] i va erigir als georgians ètnics, que constituïen el 70% de la població, com els autèntics patriotes del país, i va fer parèixer al sud-ossetis com nouvinguts.
A finals de 1994, el Consell Suprem de Geòrgia va dictaminar que la regió autònoma sud-ossètia (óblast) es dissolgués. El govern de Tbilisi va establir el georgià com la llengua principal del país, mentre que les dues primeres llengües dels ossetis eren el rus i l'osseti.[33]
En mig de creixents tensions ètniques, un conflicte quasi militar va esclatar a gener de 1991 quan forces georgianes entraren a Tskhinvali. Van morir més de 2.000 persones.[33][34] La guerra va donar com a resultat que Ossètia del Sud, que té una minoria ètnica georgiana formada per una cinquena part de la població total (70.000),[35] trencara amb Geòrgia i guanyara la independència de facto. Després de l'alto el foc de 1992, Tskhinvali va ser aïllada del territori georgià que l'envoltava. Pacificadors russos, georgians i sud-ossetis van ser enviats a Ossètia del Sud sota el mandat de desmilitarització de la JCC.[36][37] L'alto el foc de 1992 també va definir tant una zona de conflicte al voltat de la capital sud-ossètia de Tskhinvali com un corredor de seguretat per la frontera dels territoris sud-ossetis.
Al referèndum d'independència d'Ossètia del Sud de 2006, la independència total va ser recolzada pel 99% dels votats, malgrat que els georgians ètnics de la regió no van participar. Geòrgia va acusar a Rússia de l'annexió de territori georgià internacionalment reconegut i d'instaurar un govern titella liderat per Eduard Kokoity i altres oficials que havien servit al FSB i a l'exèrcit rus.[38][39][40][41] Tornar a posar sota control georgià a Ossètia del Sud i Abkhàzia (una regió amb un moviment similar) ha sigut un dels objectius del president georgià Mikheil Sakaixvili des de la Revolució Russa.[42]
Segons el president rus Dmitri Medvédev, el 90% dels sud-ossetis tenen nacionalitat russa, per la qual cosa mereixen protecció segons l'article 80 de la constitució russa. La BBC i altres fonts[43] confirmen que Rússica ha atorgat a la majoria de ciutadans el passaport rus, "justificant una possible futura intervenció directa".[44][45] Reuters descriu el govern com "dependent de Rússia, [proveïdor de] dues terceres parts del [seu] pressupost anual", i informen que "el gegant del gas Gazprom, controlat per l'Estat, està construint noves canonades de gas i infraestructura" valorada en milions de dòlars per abastir les seues ciutats d'energia.[46]
Segons el ministre de defensa georgià de 2004 a 2006, Irakli Okruaixvili, ell i Saakaixvili havien treballat junts en plans militars per envair Ossètia del Sud i Abkhàzia: "Abkhàzia era el nostre objectiu prioritari, però elaboràrem plans militars el 2005 per prendre tant Abkhàzia com Ossètia del Sud".[47] Okruaixvili va obtenir asil polític a França després de fugir de Geòrgia abans de les eleccions presidencials de Geòrgia de 2008.[48]
Els successos anteriors a agost del 2008 estan descrits a Conflicte Geòrgia–Ossètia.
El 12 d'agost, el president rus Medvédev es va reunir amb el president en exercici de la Unió Europea, el president francès Nicolas Sarkozy, i van aprovar un pla de pau de sis punts. A la nit, el president georgià Saakashvili acceptava el text.[124] El pla original de Sarkozy tenia només els quatre primers punts. Rússia va afegir els punts cinqué i sisé. Geòrgia va demanar que les addicions entre parèntesis, però Rússia es va negar, i Sarkozy va convèncer a Geòrgia d'acceptar el text inalterat.[125] El 14 d'agost, els presidents d'Ossètia del Sud i Abkhàzia, Eduard Kokoity i Serguei Bagapx, van signar el pla de pau.[126]
La reacció internacional a la Guerra d'Ossètia 2008 va cobrir molts països i organitzacions internacionals. La majoria de les entitats i països van demanar la pau, mentre alguns recolzaven la integritat territorial de Geòrgia i d'altres recolzaven la intervenció russa.
La Unió Europea va convocatòria de cimera urgent.[128] En delegació conjunta amb els Estats Units van arribar el 9 d'agost a la nit a Geòrgia per obtenir una cessació el foc. El president Nicolas Sarkozy va viatjar a Moscou i va veure possibilitats per a una sortida ràpida a la crisi.[129]
Els Estats Units, ferm aliat de Geòrgia a la zona, on va mantenir consellers militars per a l'organització de l'exèrcit georgià, i fou el tercer contribuent en tropes sota comandament americà a l'Iraq. Els primers dies va intentar mantenir l'equilibri entre el suport a Geòrgia i l'intent de mediació pacificadora.[130] En delegació conjunta amb la Unió Europea, va intentar obtenir un alto al foc la nit del 9 d'agost a Geòrgia. Estats Units va presentar el 10 d'agost davant de l'ONU una proposta de resolució que qualificava d'"inacceptable" la intervenció russa a Ossètia del Sud.[131] Els candidats presidencials Barack Obama i John McCain van coincidir a condemnar l'atac rus a Geòrgia.[132]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.