Naturalis Historia

Naturalis Historia (Història natural) és un tractat escrit per Plini el Vell entre els anys 77 i 79. El prefaci de l'obra dona la data precisa del seu inici, quan Titus va ser cònsol per sisena vegada (sexies consul).^[1] Plini anomena la seva obra Libri Naturalis Historiae (Llibres de la història natural),^[2] i el seu nebot Plini el Jove, que en va ser l'editor, l'anomena Naturae Historiarum Libri (Llibres de les històries de la natura).^[3] Plini va morir l'any 79, i el seu nebot, que va recopilar dades disperses, la devia publicar aquell mateix any.

Naturalis Historia

(la) Naturalis historia
Tipus	obra escrita
Autor	Plini el Vell
Llengua	llatí
Publicació	antiga Roma , Imperi Romà
Creació	74 dC
Tema	història natural
Gènere	enciclopèdia

Portada d'una edició de 1669 de la Naturalis Historia

Estructura de l'obra

En la seva forma actual, la Història natural consta de 37 llibres. El primer inclou un prefaci descriptiu i taules dels continguts, així com una llista de les seves fonts, que originàriament precedia cada un dels llibres editats per separat. La distribució de l'obra és la següent:

Llibre Contingut I Prefaci, taula de continguts i bibliografia II Astronomia i meteorologia III Geografia del Mediterrani occidental IV Geografia del Mediterrani oriental V Geografia d'Àfrica, Orient mitjà i Turquia VI Geografia d'Àsia VII Antropologia i psicologia humana VIII Zoologia dels animals terrestres IX Zoologia dels animal marins X Zoologia, ornitologia o animals aeris, reproducció animal i els cinc sentits XI Zoologia, insectes, zoologia comparada i intent de taxonomia XII Botànica, plantes exòtiques, perfums, espècies de l'Índia, Egipte, Mesopotàmia, etc. XIII Botànica, incloent-hi les plantes aquàtiques XIV Botànica, la vinya i el vi XV Botànica, l'olivera, l'oli i els seus usos, fruita i nogueres XVI Botànica, incloent-hi més arbres i herbes XVII Arboricultura, fruiters i sucs XVIII Com menar una granja XIX Jardineria i plantes ornamentals, més vegetals, herbes i arbustos

Llibre Contingut XX Herboristeria, més plantes i arbustos de jardí XXI Flors i floricultura XXII Botànica, plantes miscel·lànies XXIII Botànica, plantes medicinals i propietats o virtuts de diverses plantes, vins, vinagres i fruits XXIV Medicina, propietats medicinals d'arbres i herbes XXV Medicina, propietats medicinals d'herbes, farmacologia XXVI Medicina, arbustos medicinals XXVII Medicina, herbes medicinals per ordre alfabètic XXVIII Medicina, usos mèdics de productes animals XXIX Medicina, usos medicinals de productes animals (continuació) XXX Preàmbul sobre màgia; més usos medicinals de productes animals XXXI Medicina, usos medicinals de productes del mar: sals, plantes, esponges, etc. XXXII Medicina, usos medicinals d'animals marins XXXIII Mineralogia i metal·lúrgia de l'or, la plata i el mercuri XXXIV Mineralogia i metal·lúrgia del bronze; estatuària XXXV Mineralogia, usos de la terra, pigments, discussió sobre l'art de la pintura i l'ús del sulfur XXXVI Mineralogia, lapidària; escultura, arquitectura, obeliscs, piràmides, laberints cretencs, argila, sorra, pedra, vidre, ús del foc XXXVII Mineralogia, cristall de roca, ambre, gemmes, diamants, pedres semiprecioses, etc.

Publicació

Plini, aparentment, va publicar els primers deu llibres per compte propi, el 77, i s'ocupà de revisar i ampliar-ne la resta durant els dos anys restants de la seva vida. La seva obra va ser probablement publicada, amb poca o cap revisió, pel seu nebot, Plini el Jove. La manca d'una revisió final pot explicar parcialment les nombroses repeticions, algunes contradiccions i errors en els passatges extrets dels autors grecs, així com la inserció d'addicions marginals en llocs incorrectes del text.

Fonts utilitzades per Plini

Plini diu que la seva obra la va compondre després de la lectura de dos mil volums que corresponien a més d'un centenar d'autors escollits.^[4] Segons Marçal Olivar, traductor al català d'aquesta obra i autor de la introducció, una estadística treta de les llistes que dona el mateix Plini, fa referència a 146 autors llatins i a 327 autors estrangers.^[5]

Els autors que més va utilitzar Plini són:^[6]

• Posidoni (Poseidonius, Ποσειδώνιος), directament o a través de Varró i del De natura deorum de Ciceró.
• Diàgores (Diagoras, Διαγόρας), un metge grec que menciona Plini el Vell diverses vegades, i que va viure, segurament, al segle iii aC i potser era nadiu de Xipre (Erotià esmenta un metge xipriota de nom Diàgores). El menciona també Erasístrat i Aeci, que en va preservar una de les seves fórmules.

També cal assenyalar Aristòtil, Teofrast, Cató, especialment pel que es refereix a agricultura, Verri Flac, Virgili, Ovidi, Vitruvi, Cels, Luci Juni Moderat Columel·la i Pomponi Mela.

Referències

1. Plini. Naturalis Historia praef. 3
2. Plini. Naturalis Historia praef. 1
3. Plini el Jove Epistolae III, 5,6
4. Plini. Naturalis Historia praef. 17
5. Plini el Vell. Història Natural. Introducció. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1925, p. XIV.
6. Plini el Vell. Història Natural. Introducció. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1925, p. XIV-XV.

Vegeu també

• Botris (metge)

Bibliografia

• Història natural, vol. I: llibres I-II; Plini; traducció al català de Marçal Olivar; col·lecció Bernat Metge, núm. 15. ISBN 978-84-7225-921-8.

Enllaços externs

• Text complet en llatí.
• La Tarraconensis en castellà.