assaig filosòfic de Ciceró From Wikipedia, the free encyclopedia
La naturalesa dels déus (en llatí: De Natura Deorum) és un assaig filosòfic publicat pel polític i escriptor romà Marc Tul·li Ciceró l'any 45 a.C. Desenvolupada en forma de diàleg, l'obra consta de tres llibres on es genera una discussió teològica entre estoics i epicuris.
(la) De natura deorum  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | obra literària |
| Autor | Ciceró |
| Llengua | llatí clàssic |
| Publicació | República Romana |
| Creació | 44 aC 45 aC 45 aC ↔ 43 aC |
| Tema | filosofia |
| Gènere | assaig |
| Sèrie | |
Durant l'any 45 a.C, Ciceró estava reclòs a la seva residència a Túsculum. Va ser allà on va escriure la major part de les seves obres filosòfiques, com De finibus bonorum et malorum, Hortensius, De fato, entre altres. Després de la victòria de Cèsar sobre Pompeu l'any 48 a.C, Ciceró es va dedicar a la reflexió i la creació d'obres filosòfiques. Finalment Cèsar va perdonar a l'orador romà per la seva importància i virtut com a polític i orador, tot i haver estat a favor de Pompeu durant la guerra civil. De natura deorum forma part d'un conjunt d'obres que van ser escrites en el punt més àlgid del coneixement i l'experiència de Ciceró. Fins a la seva mort l'any 43 a.C, la vida de l'orador romà va ser una successió de múltiples defenses com a advocat, càrrecs públics fins a arribar a ser cònsol l'any 64 a.C i diferents obres de caràcter polític i retòric. Per tant, Ciceró havia tingut una llarga carrera política i oratòria, les quals coses li van permetre reflectir àmpliament els seus coneixements i les seves reflexions durant la seva estada a Túsculum.[1]
La datació de l'escena dramàtica de l'obra se situa del 77 al 75 a.C, entre el retorn de Ciceró de Grècia i la seva partida cap a Sicília per a fer de qüestor.[1] Els personatges que s'intercanvien opinions en el diàleg són:
El propi Ciceró narra el diàleg, però no hi participa. L'acció se situa a la vi·la rural de Cotta.[2]
Vel·lei argumenta a favor de la teologia epicúria.
Balb exposa els detalls de la teologia estoica.
Crítica acadèmica de Cotta dirigida a la teologia estoica.
Com ja s'esmenta en l'estructura i el contingut, les principals fonts de Ciceró en aquesta obra són aquells filòsofs grecs que parlen sobre els temes teològics (existència de déu, natura divina, providència de Déu i la sol·licitud). Els autors més divulgats, siguin epicuris o estoics, són Plató, Aristòtil, Zenó, Sòcrates i Epicur. Tanmateix, també són presents algunes llegendes històriques i mites dins les argumentacions on apareixen epifanies i fundacions de ciutats romanes. Ciceró dona amb aquestes influències un cert caràcter patriòtic dins la seva obra i el relaciona amb la teologia.
En ser una obra que es basa pràcticament en la seva totalitat en múltiples fonts filosòfiques, ha sigut considerat per molts com una obra teològica de gran importància i un tractat equiparable amb un estudi científic actual.[4] Va suposar una eina de divulgació dels pensaments estoics i epicuris i d'estudi d'ambdues disciplines. Això va contribuir en gran part al pensament estoic a Roma, al qual dona preferència Ciceró al final de l'obra.
De natura deorum és un dels llibres teològics més importants de l'antiguitat, i va gaudir d'un gran interès entre els pensadors del segle xviii, juntament amb les obres De oficiis i De divinatione. Un d'ells, Voltaire, va declarar que aquesta obra segurament era el millor llibre de l'antiguitat.[2]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
