La musaranya comuna (Crocidura russula) és una espècie de mamífer de la família de les musaranyes que es troba a Europa (és autòctona d'Àustria, Bèlgica, França, Alemanya, Liechtenstein, Luxemburg, els Països Baixos i la península Ibèrica, i ha estat introduïda a Irlanda[2]) i a l'Àfrica del nord (Algèria, el Marroc i les Illes Canàries).[3]
Dades ràpides Crocidura russula, Dades ...
Tanca
- Dimensions corporals: cap + cos (6,3 - 8,5 cm) i cua (3 - 4 cm).
- Pes: 7-13 g.
- Els pèls que recobreixen el seu cos són de dues menes: uns de curts i atapeïts i uns altres de llargs que neixen escampats entre els primers i són visibles, sobretot, a la cua.
- Les orelles, grans, sobresurten entre el pelatge.
- Les dents són totalment blanques.
- La coloració és molt variable: els exemplars joves són totalment grisos, mentre que els adults exhibeixen unes tonalitats diferents al ventre i a l'esquena, tonalitats que varien segons l'estació de l'any. A l'estiu mostren colors marronosos pel dors i els flancs, i grisosos o gris marronosos pel ventre. Quan arriba l'hivern, la coloració dorsal s'ha fet totalment grisa amb alguns reflexos argentats. A mesura que l'estació avança, el pelatge dorsal va adquirint progressivament tons vermellosos, mentre que el ventre es va fent marronós.
És agressiva, molt voraç i mostra activitat diürna i nocturna durant tot l'any. Les femelles que estan criant surten a passeig quan els seus petits són capaços de caminar. Normalment la mare va al davant, la primera cria se li enganxa a la base de la cua, la segona s'agafa a la cua del seu germà avançant en fila índia.
Els seus principals depredadors són els mussols, les serps i els petits mamífers carnívors (com ara les mosteles).[12]
Alzinars, suredes, màquies i vores de camps i camins, on s'amaga entre les pedres i les herbes. També se la pot trobar als jardins de les cases i en estables.
La seva esperança de vida a la natura és de 18 mesos, mentre que en captivitat pot augmentar-ne a 30.[13]
La musaranya de jardí és una mica més petita (els adults no superen els 4 g de pes) i té la cua relativament més llarga.
La musaranya etrusca és de mida més petita, té el cap més gran comparat amb el cos i la cua relativament més llarga. A més, no té la coloració ventral tan clarament diferenciada de la dorsal.
Tosh, D. G., Lusby, J., Montgomery, W. I. i O'Halloran, J., 2008. First record of greater white-toothed shrew Crocidura russula in Ireland. Mammal Review 10.1111/j.1365: 2907.2008.00130.x.
Aulagnier, S., Hutterer, R., Kryštufek, B., Yigit, N., Mitsainas, G.; Palomo, L. (2021). "Crocidura russula (amended version of 2016 assessment)." 2021 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2021. [Consulta: 4 abril 2023] Magnanou, E., J. Attia, R. Fons, G. Boeuf, J. Falcon. 2009. The timing of the shrew: Continuous melatonin treatment maintains youthful rhythmic activity in aging Crocidura russula. PLoS ONE, 4(6): e5904. «Enllaç». (anglès)
- Balloux, F., J. Goudet, N. Perrin. 1998. Breeding system and genetic variance in the monogamous, semi-social shrew, Crocidura russula. Evolution, 52(4): 1230-1235.
- Bouteiller-Reuter, C., N. Perrin. 2005. Sex-specific selective pressures on body mass in the greater white-toothed shrew, Crocidura russula. Journal of Evolutionary Biology, 18(2): 290-300.
- Duarte, L., C. Bouteiller, P. Fontanillas, E. Petit, N. Perrin. 2003. Inbreeding in the greater white-toothed shrew, Crocidura russula. Evolution, 57(3): 638-645.
- Hutterer, R., Maddalena, T. i Molina, O. M., 1992. Origin and evolution of the endemic Canary Island shrews (Mammalia: Soricidae). Biological Journal of the Linnean Society 46: 49-58.
- Kraft, R., 2000. Ehemalige und aktuelle Verbreitung von Hausspitzmaus, Crocidura russula (Hermann, 1780), und Gartenspitzmaus, Crocidura suaveolens (Pallas, 1811), in Bayern. Bonner Zoologische Beiträge 49: 115-129.
- Palomo, L. J. i Gisbert, J., 2002. Atlas de los mamíferos terrestres de España. Dirección General de Conservación de la Naturaleza. SECEM-SECEMU, Madrid (Espanya).
- Ramalhinho, M. G., Libois, R. i Fons, R., 1999. Crocidura russula. A: A. J. Mitchell-Jones, G. Amori, W. Bogdanowicz, B. Kryštufek, P. J. H. Reijnders, F. Spitzenberger, M. Stubbe, J. B. M. Thissen, V. Vohralík i J. Zima (editors), The Atlas of European Mammals, Academic Press, Londres, la Gran Bretanya.
- Spitzenberger, F., 2005. Rote Liste der Säugetiere Österreichs. A: K. P. Zulka (ed.), Rote Listen gefährdeter Tiere Österreichs, Böhlau, Viena, Colònia, Weimar.
- Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 36-37.
- Vogel, P., Cosson, J. F. i López Jurado L. F., 2003. Taxonomic status and origin of the shrews (Soricidae) from the Canary islands inferred from a mtDNA comparison with the European Crocidura species. Molecular Phylogenetics and Evolution 27(2): 271-82.
_022.jpg)
.jpg)
.svg){kind=icon}
