Monestir dels Ibers

El monestir dels Ibers^[1] (en grec: Μονή Ιβήρων, Moní Ivíron; en georgià: ივერთა მონასტერი) és el tercer en la jerarquia dels monestirs ortodoxos del Mont Atos. Fou construït entre el 980 i el 983 per monjos georgians, sota la supervisió d'Eutimi l'Il·luminador i Joan d'Ibèria. Aquest darrer era un noble georgià que provenia del Regne d'Ibèria, i per això se li atribueix l'origen del nom del monestir.^[2] El monestir està dedicat a l'Assumpció de la Mare de Déu, que se celebra el 15 d'agost en el calendari gregorià i el 28 d'agost en el calendari julià. La biblioteca del monestir conté 2.000 manuscrits, 15 rotlles litúrgics, i 20.000 llibres, la majoria dels quals són en georgià, grec, hebreu i llatí. El monestir va tenir un important paper^[3] en l'apogeu de la literatura georgiana durant els segles xi i xii.

Infotaula edifici Mont Atos
El Monestir dels Ibers
Nom en la llengua original	(el) Μονή Ιβήρων
Dades
Tipus	Monestir
Construcció	980
Dedicat a	Dormició de Maria
Característiques
Superfície	33.042 ha
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	República monàstica del Mont Atos (Grècia)
Localització	Mont Atos
40° 14′ 44″ N, 24° 17′ 06″ E
Patrimoni de la Humanitat
Tipus	Cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data	1988 (12a Sessió), Criteris PH: (i),(ii),(iv),(v),(vi),(vii)
Identificador	454
Activitat
Religió	cristianisme ortodox
Lloc web	imiviron.gr

El 1993, el cantautor escalenc Josep Tero fou expulsat del monestir dels Ibers després d'identificar-se com a català, atès que a Grècia encara era viu el record de les atrocitats de la Venjança Catalana, i es veié obligat a passar la nit a la intempèrie.^[4] Colpit per aquesta experiència, en tornar a Catalunya treballà incansablement per aconseguir la reconciliació entre catalans i grecs. Els seus esforços obtingueren recompensa el 2005, quan el portaveu de la Generalitat de Catalunya i conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, i l'hegumen del monestir de Vatopedi inauguraren la restauració de la torre del tresor del monestir, finançada amb 240.000 euros per la Generalitat com a desgreuge per les massacres que els almogàvers hi havien comès al segle xiv.^[5] La torre del tresor és un antic trull que acull l'esplèndida col·lecció d'obres d'art regalades al monestir al llarg de la història pels emperadors romans, els tsars de Rússia i altres monarques cristians.

Referències

1. Ayensa, 2000, p. 57.
2. Masoliver, Alexandre. Història del monaquisme cristià. Abadia de Montserrat, pàg.90. ISBN 8472023982.
3. «Monestir dels Ibers». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
4. Ayensa, 2006, p. 103.
5. Ayensa, 2006, p. 104.

Bibliografia

• Ayensa, E. «Sobre l'origen grec de «La dama d'Aragó»». A: Mas i Vives, J.; Miralles i Montserrat, J.; Rosselló Bover, P. Actes de l'onzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes: Palma, Mallorca, 8-12 de setembre de 1998. Volum III, 2000, p. 43–60. ISBN 9788478269884.
• Ayensa, E. «Retorn a Vatopedi, els catalans a l'Athos». Revista de Girona, 238, 2006, pàg. 98-106.
• Mt. Athos, Road Editions S.A., 2007, ISBN 978-960-8481-21-3