Discapacitat

La discapacitat és la condició d'aquella persona que té una funció, física o mental, limitada respecte de la mitjana de la població o anul·lada.^[1] Diversitat funcional és un terme alternatiu al de discapacitat que ha començat a utilitzar-se a Espanya per iniciativa de les mateixes persones afectades. El terme va ser proposat en el Fòrum de Vida Independent, el mes de gener de 2005 i pretén substituir altres termes amb una semàntica que pot considerar-se pejorativa, com ara "discapacitat" o "minusvalidesa". Es proposa un canvi cap a una terminologia no negativa, no rehabilitadora, sobre la diversitat funcional.^[2] L'evolució de la consideració social dels discapacitats ha anat millorant quant a la seua adaptació i, sobretot, a la seua percepció.^[3] Des de principis de la dècada de 1980 s'han desenvolupat models socials de discapacitat que afigen noves apreciacions al terme. Per exemple, es distingeix entre un discapacitat (l'habilitat del qual és objectivament menor que la de la mitjana) i una persona amb capacitats diferents de les normals, que, encara que per això només no representa cap avantatge o inconvenient, sovint és considerat un problema degut a l'actitud de la societat o al fet que els estàndards estan basats en les característiques mitjanes o normals.

Bandera de la Discapacitat és la bandera que representa les persones amb discapacitat i els seus drets.

Símbol de la discapacitat física

Aquest canvi d'actitud ha possibilitat canvis en la comprensió de determinades característiques físiques que abans eren considerades com a discapacitats.^[4] En la dècada de 1960, per exemple, els esquerrans eren vistos com a persones amb anomalies. En les escoles del món occidental, els xiquets esquerrans eren obligats a escriure amb la mà dreta i eren castigats si no ho feien.^[5] Més tard, en els anys 80, es va acceptar aquesta qualitat simplement com una diferència, una característica física.^[6] Si determinades ferramentes com a tisores o llevataps són creades només per a destres, una persona esquerrana se sentirà com un discapacitat: serà incapaç de realitzar certes accions i haurà de ser ajudat per altres persones, perdent la seua autonomia.^[7]

Així, en la societat actual es cuida molt l'adaptació de l'entorn a les persones amb discapacitats per a evitar la seua exclusió social i també en la societat digital.

Lingüísticament, en alguns àmbits, termes com "discapacitats", "cecs", "sords", etc. poden ser considerats despectius, pel fet que d'aquesta manera es pot estar etiquetant a la persona. En aquests casos, és preferible usar les formes "persones amb discapacitat", "persones invidents", "persones amb sordera", "persones amb mobilitat reduïda".

A Catalunya, el 2013 hi havia 513.859 persones amb algun tipus de discapacitat, dels quals 299.519 tenen una discapacitat física.

Història

El terme de discapacitat ha sofert moltes modificacions des dels seus inicis. En un principi semblava un fet universal, on tots els discapacitats eren iguals, ja que l'experiència de la discapacitat era única per a cada individu, no només per la manifestació de la malaltia, trastorn o lesió sinó perquè aquesta condició, estrictament lligada amb la condició de salut estava profundament influenciada per una combinació complexa de factors (personals, d'experiència, emocionals, psicològics, intel·lectuals, relacionats amb el context físic, social i cultural, etc.).^[8] Tot aquest moviment, dona lloc a suggerir la impossibilitat de crear un llenguatge cultural comú a les tres dimensions de la discapacitat, ja que les experiències individuals de la discapacitat són úniques, però, a més a més, les percepcions i les actituds envers la discapacitat estan subjectes a valors dependents de les interpretacions culturals, del context, de la tecnologia, del temps i del lloc o espai, així com la perspectiva de l'estatus social de la persona que ho estudia.^[9]

Minusvalidesa i Discapacitat

El terme minusvalidesa, utilitzat durant molt anys en lloc de discapacitat, fou substituït l'any 2000. L'OMS va prendre la decisió, quan va revisar els seus criteris de classificació, i basant-se en criteris tècnics i polítics va decidir utilitzar el terme discapacitat com a terme genèric que inclou dèficits, limitacions en l'activitat i restriccions en la participació, en lloc de "minusvalidesa", per la connotació pejorativa d'aquesta paraula.^[10] A l'estat espanyol, el govern espanyol, va modificar l'any 2009 el reial decret 1971/1999^[11] que cavan el terme minusvalore, utilitza en tot el text, pel de discapacitat incorporant canvis en la nomenclatura de la Comissió Estatal per al Seguiment del Grau de Minusvalidesa, pel de Comissió Estatal per al Seguiment del Grau de Discapacitat. Amb els canvis que va introduir el Consell de Ministres, les referències que en el reial decret inicial es feien a la "discapacitat" foren substituïdes per limitacions en l'activitat. Així mateix, el terme grau de minusvalidesa fou substituït pel de grau de discapacitat, i totes les referències que des de feia deu anys es venien realitzant al grau de discapacitat, quedaren substituïdes per "grau de les limitacions en l'activitat ". El govern espanyol ja havia començat aquests canvis amb la Llei de Dependència, ja que en la disposició addicional vuitena, deixava establert que les referències que en els textos normatius s'efectuen a disminuïts i a persones amb minusvalidesa s'entendran com realitzades a persones amb discapacitat.^[12][13]

Tipus de discapacitat

Discapacitat física

Article principal: Discapacitat física

Es divideix en dos tipus:^[14]

• Motòrica: Discapacitat física (discapacitat motriu) que pateixen aquelles persones que tenen afectada la capacitat de moviment per diverses causes (malformacions, accidents, lesions cerebrals...).
• No motòrica: Discapacitat física que tenen aquelles persones que per causes orgàniques no poden desenvolupar una vida plena (cansament, malalties coronàries, renals, pulmonars...).

Discapacitat sensorial

N'hi ha de dues classes:^[14]

• Visual: Discapacitat que pateixen les persones que tenen una manca total o parcial de visió que els impedeix portar una vida plena (ceguesa total o parcial).^[15]
• Auditiva: Discapacitat de les persones que tenen una manca total o parcial d'audició que els impedeix portar una vida plena i que, com a conseqüència d'aquesta mancança, els pot faltar també la parla. Aquestes situacions poden tenir l'origen en lesions genètiques,^[16] en el part, o bé en malalties de la mare durant l'embaràs,^[17] com ara la rubèola.^[18] Pot anar acompanyada de discapacitat de la comunicació i la expressió oral associada a limitacions cognitives d'origen divers.^[19]

Discapacitat intel·lectual

Article principal: Discapacitat intel·lectual

El concepte de discapacitat intel·lectual més utilitzat, és el proposat per l'American Association of Mental Retardation (AAMR) que l'any 1992 es referia al terme retard mental com aquell funcionament intel·lectual inferior a la mitjana que coexistia amb dos àrees més afectades del següent llistat:^[20]

• comunicació
• cura pròpia
• vida a llar
• habilitats socials
• ús de la comunitat
• autodirecció
• salut
• seguretat
• continguts escolars funcionals
• oci i treball

1. El funcionament intel·lectual fa referència a un nivell d'intel·ligència inferior a la mitjana.^[21] La concepció d'intel·ligència que es maneja a aquest respecte és la proposta per Gardner, el qual parla de l'existència més que d'una capacitat general, d'una estructura múltiple amb sistemes cerebrals semiautònoms, però que, al seu torn, poden interaccionar entre si.^[22] Quant a l'ús d'un quocient intel·lectual, d'ús comú, perquè es puga parlar de discapacitat intel·lectual ha d'estar per davall de 70 i ha de produir problemes adaptatius.^[23]

2. Les habilitats adaptatives fan referència a l'eficàcia de les persones per a adaptar-se i satisfer les exigències del seu medi conceptual i social.^[24] Aquestes habilitats han de ser rellevants per a l'edat de què es tracte, de tal manera que l'absència d'elles supose un handicap.^[25]

3. El normal és que una discapacitat intel·lectual significativa es detecte ja en edats primerenques, emprant els qüestionaris i tests psicològics adequats.^[26] Segons la història familiar, pot estar indicada la pràctica de proves genètiques.^[27]

Aquest fet va provocar les primeres discussions en la literatura científica, ja que no sempre es donava la situació en què un QI inferior a 70 portés associat problemes adaptatius. Això porta a l'AMRR ha fer una reformulació del concepte l'any 2002, quan encara parla de retard mental però incorporant les habilitats adaptatives i incorporant noves precisions. Una diferència conceptual important que suposa fins i tot el canvi de nom de la AAMR, reanomenada American Association on Intellectual and Development Disabilities.^[28]

Causes

• Factors genètics, com en el cas del síndrome de Down.^[29]
• Errors congènits del metabolisme, com la fenilcetonúria.^[30]
• Alteracions del desenvolupament embrionari, en les que s'inclouen les lesions prenatals.
• Problemes perinatals, relacionats amb el moment del part.
• Malalties infantils, que poden anar des d'una infecció greu com la malaltia meningocòccica^[31] o la tos ferina^[32] a un traumatisme.^[33]
• Greus dèficits ambientals, en els que no hi ha condicions adequades per al desenvolupament cognitiu, personal i social,^[34] com ara un baix nivell socioeconòmic.^[35]

Discapacitat i trastorn mental

Les persones amb trastorns mentals greus poden presentar necessitats diverses vinculades a la seva problemàtica psiquiàtrica i psicosocial. Moltes d'aquestes persones presenten limitacions en el seu funcionament psicològic, ocupacional,^[36] de socialització o tenen més risc de patir situacions de desigualtat social esdevenint especialment vulnerables a les situacions d'estrès. Els trastorns mentals greus, a més, generen una important càrrega familiar.^[37] La dedicació a la cura d'una persona amb trastorn mental pot comportar restriccions substancials en la vida social de la persona cuidadora, que s'afegeixen a la preocupació, la pèrdua d'oportunitats laborals i l'afectació de la salut mental.^[38] D'altra banda, el terme discapacitat psicosocial és un terme internacional,^[39] definit i registrat en la llengua catalana pel TERMCAT, que refereix les persones amb trastorns mentals, el concepte del qual fa referència, segons el model social de la discapacitat, a les barreres (l'entorn i, sobretot, les actituds) que també pateixen les persones amb trastorns mentals, que és un element clau que no es pot ometre en la descripció d'aquest concepte. L'estigma,^[40] la discriminació o l'exclusió comunitària i els problemes relacionats amb el món laboral,^[41] que en són les principals, els impedeixen la seva participació plena i efectiva en la societat en igualtat de condiciones amb les altres persones. Es tracta d'un concepte que reivindica els drets de les persones amb trastorns mentals com a persones amb discapacitat, que, segons el seu model social, posa l'èmfasi en les barreres, tot equiparant-los, finalment, a la resta de persones amb discapacitat.^[42]

Classificació Internacional del funcionament, de la discapacitat i de la salut

Article principal: Classificació Internacional del funcionament, de la discapacitat i de la salut

La Classificació Internacional del funcionament, de la discapacitat i de la salut és la classificació internacional aprovada per l'Organització Mundial de la Salut per a classificar els diferents graus de discapacitat.^[43] La 1a versió fou aprovada l'any 1980, sota el nom de classificació internacional de les deficiències, discapacitats i minusvalideses (CIMMD) i proposava les següents definicions:^[7]

• deficiència: pèrdua o anormalitat d'una estructura o funció psicològica, fisiològica o anatòmica.
• discapacitat: restricció o absència de realitzar una activitat dins el marge que es considera normal per un ésser humà.
• minusvalidesa: situació desavantatjosa per a un individu determinat, que el limita o li impedeix portar un rol que és normal en el seu cas.

Posteriorment, la voluntat de l'OMS d'aplicar el model biopsicosocial,^[44] suposa que després de diversos esborranys, el maig de 2001 i durant la celebració de la 54a Assemblea Mundial de Salut a Ginebra (Suïssa) es va aprovar una nova Classificació Internacional del Funcionament, de la Discapacitat i de la Salut (CIF).^[45] Un document especialment útil perquè usava un llenguatge estandarditzat, fiable i aplicable transculturalment que permetia descriure el funcionament humà i la discapacitat usant un llenguatge positiu i una visió universal, enfatitzant que les problemàtiques són el resultat de la interacció de les característiques de l'individu amb l'entorn.^[46]

En la taula següent apareixen els conceptes bàsics comparant ambdues classificacions.

EIXOS	CIMMD	CIF
Deficiència	Pèrdua o anormalitat d'una estructura o funció psicològica, fisiològica o anatòmica	Problema en les funcions o estructures corporals ja sigui una desviació significativa o una pèrdua.
Discapacitat/Limitacions activitat	Restricció o absència de la capacitat de realitzar una activitat de la manera o dins els marges del que es considera normal.	Dificultats que una persona pot tenir en el desenvolupament o realització d'activitats.
Minusvalidesa/Restriccions participació	Situació de desavantatge que la discapacitat produeix a un individu determinat, limitant-li o impedint-li el desenvolupament d'un rol que seria normal en el seu cas, (en funció de l'edat, sexe i factors socials o culturals).	Problemes que un individu pot experimentar a l'involucrar-se en situacions vitals.

El CIF es compon per 4 escales:^[7]

• Funcions corporals (prové de l'escala de deficiències del CIMMD)
• Estructures corporals (prové de l'escala de deficiències del CIMMD)
• Factors ambientals (Barreja factors contextuals amb factors personals)
• Activitats i participació i factors culturals

Val a dir que la CIF utilitza els qualificadors per descriure els estats relacionats amb la salut, que a la CIMMD es coneixia com a conseqüències de la malaltia. Un qualificador que descriu un ítem determinat determina la pèrdua del funcionament que recull aquell ítem en qüestió, a excepció dels qualificadors de l'escala ambiental.^[47]

Un conjunt de qualificadors conformen un constructe, els quals s'apliquen a cada una de les escales o components de la CIF.

Avaluació de la discapacitat

Anys de vida ajustats per discapacitat

Article principal: Anys de vida ajustats per discapacitat

Anys de vida ajustats per discapacitat per a totes les causes per a 100.000 habitants el 2004.^[48]

  sense dades

  menys de 9250

  9250-16000

  16000-22750

  22750-29500

  29500-36250

  36250-43000

  43000-49750

  49750-56500

  56500-63250

  63250-70000

  70000-80000

  més de 80000

Els anys de vida ajustats per discapacitat (AVAD) és una mesura del total de càrrega de la malaltia, expressat com el nombre d'anys perduts a causa de la mala salut, discapacitat o mort prematura. Aquest índex, creat de forma original per la Universitat Harvard per encàrrec del Banc Mundial, fou adoptat l'any 2000 per l'Organització Mundial de la Salut. Els AVAD són cada vegada més comuns en el camp de la salut pública i l'avaluació de l'impacte sanitari (EIS). Les darreres aportacions s'han encaminat a treballar per calcular els anys equivalents de vida «sana» perduts en virtut d'estar discapacitats.^[49]

Anys potencials de vida perduts per discapacitat

Els anys potencials de vida perduts per discapacitat quantifica aquelles patologies que, tot i no causar la mort dels individus, redueixen la qualitat de vida de les persones amb discapacitat. Segons una projecció del publicada l'any 2008 les malalties o lesions causants d'anys de vida perduts per discapacitat mundials l'any 2020 serien:^[50]

1. Cardiopatia isquèmica.^[51]
2. Depressió major unipolar.^[52]
3. Accidents de trànsit.^[53]
4. Accidents vasculars cerebrals.^[54]
5. Malaltia pulmonar obstructiva crònica.^[55]
6. Infeccions respiratòries baixes.
7. Dolor crònic.^[56]
8. Tuberculosi.^[57]
9. Guerra.
10. Malalties diarreiques.^[58]
11. VIH.^[59]

Graus de discapacitat

Cada legislació nacional regula, en el seu ordenament jurídic intern, els graus o les classificacions de discapacitat i en determina les ajudes públiques preceptives. A Catalunya i a l'estat espanyol la valoració de la discapacitat s'ajusta a la regulació fixada, des de gener de 2000, pel Reial decret 1971/1999, de 23 de desembre, de procediment per al reconeixement, la declaració i la qualificació del grau de minusvalidesa. Aquesta disposició té per objecte la regulació del reconeixement del grau de minusvalidesa (posteriorment modificat com a valoració de la discapacitat en funció del canvis en la nomenclatura internacional), establiment nous barems aplicables, la determinació dels òrgans competents per a fer el reconeixement esmentat i el procediment que cal seguir, amb la finalitat que la valoració i la qualificació del grau de discapacitat que afecti la persona sigui uniforme a tot el territori espanyol, garantint la igualtat de condicions per a l'accés dels ciutadans als beneficis, drets econòmics i serveis que els organismes públics atorguin.^[11] En funció d'aquest grau, s'estableixen tres grups diferenciats:

• Graus de discapacitat d'entre el 33% i el 64%: Inclou persones amb discapacitat que tenen un nivell d'autonomia personal prou important per inserir-se socialment i laboralment, si més no en un sistema de treball protegit.
• Graus de discapacitat d'entre el 65% i el 74%: Fa referència a persones que, en termes generals, presenten més dificultats per aconseguir una plena integració social i laboral.
• Graus de disminució iguals o superiors al 75%: Registra persones molt afectades que són susceptibles de requerir instruments altament especialitzats per a la seva integració social.

Les persones amb un grau de discapacitat inferior al 33% no poden obtenir el certificat de reconeixement oficial de la situació de discapacitat.

Certificat de discapacitat

Perquè una persona pugui ser declarada discapacitada a l'estat espanyol, ha de ser avaluada per l'organisme corresponent de la seva comunitat autònoma en el cas de tenir transferides les competències i per l'IMSERSO en el cas que no estiguin transferides. En tot cas, aquests organismes han de comptar amb equips de valoració i orientació (EVO) als discapacitats.^[60] Els EVO han d'estar format per un metge, un psicòleg i un assistent social. Aquests equips són els encarregats de fer les valoracions i els tràmits administratiu per a fer la resolució de la condició de discapacitat.

A Catalunya, aquest equips es troben als Centre d'Atenció al Discapacitat del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya, al País Valencià els EVO es troben a les direccions territorials de la Conselleria de Benestar Social i a les Illes Balears depén de la Direcció General de Família, Benestar Social i Atenció a Persones en Situació Especial.^[61][62][63]

CDIAP a Deltebre

En el cas concret del govern de Catalunya, els serveis socials adreçats a persones amb discapacitat van més enllà de la simple avaluació, ja que són serveis socials especialitzats inclosos en la Cartera de serveis socials de Catalunya en els quals, inicialment, la persona usuària s'adreça, derivada generalment pels serveis bàsics d'atenció social, per rebre orientació especialitzada en atenció basant-se en les seves característiques i necessitats.^[64] Aquests serveis estan organitzats en unitats tècniques regionals i depenen dels EVO i dels Centre d'Atenció al Disminuït (CAD) o en el cas d'infants de zero a sis anys en els Centres de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP).^[65]

Un cop la persona és avaluada es pot trobar amb diferents tipus d'ajuda, unes comunes a tota mena de discapacitats (serveis de transport adaptat o de centre per l'autonomia personal) i d'altres d'específiques en funció de la problemàtica: discapacitat intel·lectual, discapacitat física o discapacitat sensorial. Als centres d'atenció al discapacitat destinats a l'orientació i valoració de les persones amb discapacitat, a les seves famílies i als professionals.^[64] A més a més, el govern català, també va engegar el projecte Sirius consistent en diferents centres per a l'autonomia personal adereçats especialment a les persones amb discapacitat i també als seus familiars i a les persones que en tenen cura. A més a més, aquests centres s'orienten a les entitats públiques i privades del sector per a persones discapacitades, als col·lectius professionals i als estudiants que treballen o es relacionen amb el camp de la discapacitat. També a les empreses que desenvolupen tecnologia de suport a la discapacitat i, finalment, a totes aquelles persones, particulars o professionals, interessades en l'autonomia personal i en l'accessibilitat a l'entorn.^[66]

A Catalunya, a més a més, existeix la Targeta acreditativa de la discapacitat, una iniciativa de la Generalitat de Catalunya impulsada des del Departament d'Acció Social i Ciutadania, que neix en el marc de la Llei de serveis socials i la Declaració de les Nacions Unides pels Drets de les Persones amb Discapacitat.^[67] La targeta permet acreditar a les persones amb discapacitat legalment reconeguda, i amb residència habitual a territori català, davant de persones, el seu grau de discapacitat. S'expedeix de forma expressa a aquelles persones que ja tinguin reconegut un grau de discapacitat igual o superior al 33% per part d'un CAD, sigui provisional o definitiu, o, bé, a petició de qui tingui la seva representació legal.^[68]

El moviment de drets de les persones amb discapacitat

Un dispositiu operat amb la mà instal·lat en un vehicle de transmissió automàtica li permet conduir a les persones amb discapacitat a les cames.

El Moviment de Vida Independent, dirigit per individus discapacitats, va començar en els 70. El terme "Vida Independent" va ser pres en 1959 de la legislació de Califòrnia que li permetia a les persones que havien adquirit alguna discapacitat a causa de poliomielitis deixar els pavellons de l'hospital Cowell de la UC Berkeley i moure's de tornada a la seva comunitat amb l'ajuda de beneficis econòmics per al pagament d'assistència personal que els permetés continuar amb la seva vida diària.^[69]

Amb els seus orígens en els moviments pels drets civils i moviments de consumidors dels darrers anys de la dècada dels seixanta als Estats Units, el moviment i la seva filosofia es van estendre pels cinc continents influint en l'autopercepció dels individus, les seves maneres d'organització i les polítiques socials dels seus països.

Decenni de les Nacions Unides per a les Persones amb Discapacitat i Dia internacional de la discapacitat

La pressió social, que per una banda, feien els moviments a favor els drets dels discapacitats i la que feia, per una altra, la comunitat científica van portar a una evolució del concepte. A mitjans del segle xx una persona amb discapacitat, anomenada aleshores minusvàlid, era considerada invàlida i dependent i, els estats del benestar, especialment europeus, basaven la seva intervenció des d'un punt de vista assistencialista per proporcionar-li una vida com més digna possible. No obstant això, al llarg de les darreres dècades i a mesura que es va començar a prendre consciència del fet que les persones amb discapacitat tenen els mateixos drets que la resta, es va produir un canvi de mentalitat. Com a conseqüència, l'enfocament paternalista de l'atenció ha evolucionat cap a un model basat en el desenvolupament dels drets humans i en la integració social d'aquest col·lectiu. A nivell d'institucionsl de caràcter internacional, l'interès per la discapacitat es va iniciar l'any 1981, que fou el primer any declarat com a Any Internacional de les Persones amb Discapacitat. Posteriorment, es va establir la dècada 1983-1992 com el Decenni de les Nacions Unides per a les Persones amb Discapacitat. Els governs nacionals van assumir aquest període de deu anys com el termini per garantir la igualtat d'oportunitats en els sectors educatiu i laboral. En finalitzar aquest decenni l'any 1992, les Nacions Unides van instaurar la celebració anual, el 3 de desembre, del Dia Internacional de les Persones amb discapacitat.^[70]

Un atleta paralímpic als Jocs Paralímpics de Beijing 2008

Publicacions corrents

Publicacions corrents i debats la discapacitat circumdant inclouen drets socials i polítics, inclusió social i ciutadania. En països desenvolupats el debat s'ha mogut més enllà d'una preocupació sobre el cost percebut de mantenir a la gent dependent amb una discapacitat a la lluita per trobar els modes eficaços d'assegurar que la gent amb una discapacitat pot participar i contribuir a la societat en totes les esferes de vida.^[71] Molts estan preocupats, però, que la major necessitat està en països en vies de desenvolupament - on el nombre enorme d'aproximadament les 650 milions de persones amb discapacitat de l'accessibilitat bàsica física per l'educació al autoenfortiment i l'ocupació autosuficient - és necessari. En els pocs anys passats, els activistes de drets de discapacitat també han enfocat la ciutadania plena sexual que obté per al minusvàlid.

Percepció social de la discapacitat

Article principal: Visibilització

Les terminologies estan associades a idees i conceptes que representen valors culturalment acceptats i la societat evoluciona sobre la percepció que es tingui dels discapacitats en diversos àmbits.^[72] Certs organismes relacionats amb la diversitat funcional han intentat encunyar nous termes, a la recerca d'una nova visió social d'aquest col·lectiu. L'aposta de l'Organització Mundial de la Salut per la Classificació Internacional del funcionament, de la discapacitat i de la salut suposà una aposta per un esquema conceptual positivista que substituïa el concepte excessivament biomèdic i negativista de la classificació Internacional de Deficiències, Discapacitats i Minusvalideses (CIDDM) de 1980. Deficiència per Dèficit en el funcionament, la pèrdua o anormalitat d'una part del cos o d'una funció fisiològica o mental, la contextualització a una desviació significativa de la mitjana estandarditzada de la població, etc. són exemples de les diferents modificacions en la terminologia mèdica que han suposat un canvi en la concepció de les persones discapacitades. Els canvis paradigmàtics com el de discapacitat per limitació en l'activitat referida a les dificultats en l'execució qualificades en diferents graus que suposin una desviació important en quantitat i qualitat en relació a una persona sense alteració de salut, minusvalidesa per la Restricció en la participació, van suposar una autèntica revolució en la forma d'entendre la discapacitat, així com en la forma d'intervenir-hi tant des del sector públic com el privat.^[7]

Esports per a persones amb discapacitat

Un dels camps on més s'ha treballat per evitar la invisibilitat de les persones discapacitades és l'esport. Els diferents esports adaptats per a minusvàlids es van començar a desenvolupar a partir de la dècada dels 50,^[73] tot i que probablement la fita més important fou la fundació, sota el sostre del Comitè Olímpic Internacional, d'uns jocs paralímpics, paral·lels als Jocs Olímpics. Els primers Jocs Paralímpics d'estiu es van celebrar l'any 1960 a Roma (Itàlia), i els primers Jocs Paralímpics d'hivern van ser l'any 1976 a Örnsköldsvik (Suècia). Des d'aleshores se celebren cada quatre anys, i des de 1988, coincidint amb els Jocs Olímpics de Seül, se celebren a la mateixa ciutat que ha organitzat els jocs olímpics. Hi participen atletes amb discapacitat motora, amputacions, baixa visió o ceguesa^[74] i paràlisi cerebral.^[75] Els que tenen deficiències mentals, en canvi, participen en els Jocs Mundials Special Olympics. La participació ha anat creixent en cada edició de manera espectacular, des dels 400 atletes a Roma l'any 1960 fins als més de 4.200 a Pequín l'any 2008. L'any 2006, els Jocs Extremitat van ser organitzats per persones amb discapacitats físiques capaços de competir en esports extrems. Les College Park Industries, uns fabricants de pròtesis, van organitzar aquest esdeveniment durant l'estiu a Orlando (Florida, Estats Units) incloent competicions de monopatí de carrer, surfesquí, escalada de roques, ciclisme de muntanya, surf, motocròs d'estil lliure i piragüisme.^[76]

Referències

1. Padilla-Muñoz, A «Discapacidad: contexto, concepto y modelos» (en castellà). Int Law: Rev Colomb Derecho Int, 2010 Gen-Jun; 16, pp: 381-414. ISSN: 1692-8156 [Consulta: 16 setembre 2024].
2. Agustina Palacios i Javier Romañach, El Modelo de la Diversidad, 2007, ISBN 978-84-964-7440-6
3. Babik, I; Gardner, ES «Factors Affecting the Perception of Disability: A Developmental Perspective» (en anglès). Front Psychol, 2021 Jun 21; 12, pp: 702166. DOI: 10.3389/fpsyg.2021.702166. PMC: 8255380. PMID: 34234730 [Consulta: 30 agost 2024].
4. Beaudry, JS «Beyond (Models of) Disability?» (en anglès). J Med Philos, 2016 Abr; 41 (2), pp: 210-228. DOI: 10.1093/jmp/jhv063. PMC: 4886464. PMID: 26892249 [Consulta: 22 novembre 2024].
5. Milenkovic, S; Belojevic, G; Paunovic, K; Davidovic, D «Historical aspects of left-handedness» (en anglès). Srp Arh Celok Lek, 2019 Set 5; 147, pp: 1-13. DOI: 10.2298/SARH190522095M. ISSN: 2406-0895 [Consulta: 21 juny 2024].
6. Masud, Y; Ajmal, A «Left-handed People in a Right-handed World: A Phenomenological Study» (en anglès). PJSCP, 2012 Gen; 10 (1), pp: 49-60. ISSN: 1727-4931 [Consulta: 30 maig 2024].
7. Varis Autors. (2010). Cos de Psicòlegs. Generalitat de Catalunya. Barcelona:Adams.
8. Tamayo, M; Besoaín, Á; Rebolledo, J «Determinantes sociales de la salud y discapacidad: actualizando el modelo de determinación» (en castellà). Gac Sanit, 2018 Gen-Feb; 32 (1), pp: 96-100. DOI: 10.1016/j.gaceta.2016.12.004. ISSN: 1578-1283. PMID: 28274622 [Consulta: 30 agost 2024].
9. Kuper, H; Azizatunnisa, L; Rodríguez Gatta, D; Rotenberg, S; et al «Building disability-inclusive health systems» (en anglès). Lancet Public Health, 2024 Maig; 9 (5), pp: e316-e325. DOI: 10.1016/S2468-2667(24)00042-2. ISSN: 2468-2667. PMID: 38702096 [Consulta: 4 juny 2024].
10. Sarabia, A; Egea, C «Clasificaciones de la OMS sobre discapacidad» (en castellà). Bol RPD, 2001 Nov; 50, pp: 15-30. ISSN: 1696-0998 [Consulta: 16 setembre 2024].
11. «Real Decreto 1971/1999, de 23 de diciembre, de procedimiento para el reconocimiento, declaración y calificación del grado de minusvalía.». Arxivat de l'original el 2009-12-17. [Consulta: 30 agost 2010].
12. Rodríguez Zapatero, José Luís «Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía Personal y Atención a las personas en situación de dependencia.» (en castellà). Boletín Oficial del Estado [Madrid], 299, 15-12-2006, pàg. 44142-4156.
13. «Novetats sobre discapacitat». Socialserveis.cat, 20-12-2010. Arxivat de l'original el 4 de setembre 2011. [Consulta: 11 febrer 2012].
14. Generalitat de Catalunya. «Tipus de discapacitat». Departament de Drets Socials i Inclusió, 12 setembre 2024 (rev). [Consulta: 12 novembre 2024].
15. Ramos Amador, ML; Escober Torres, JE «Visual Disability and Causes of Preventable Blindness» (en anglès). A: Topics in Primary Care Medicine (Heston TF; Ed.) IntechOpen, 2019; Nov 8, pàgs: 11. ISBN 978-1-78985-918-8. DOI: 10.5772/intechopen.88793. ISSN: 2631-6188 [Consulta: 23 setembre 2024].
16. Reardon, W; Pembrey, M «The genetics of deafness» (en anglès). Arch Dis Child, 1990 Nov; 65 (11), pp: 1196-1197. DOI: 10.1136/adc.65.11.1196. PMC: 1792620. PMID: 2248525 [Consulta: 30 maig 2024].
17. Núñez-Batalla, F; Jáudenes-Casaubón, C; Sequí-Canet, JM; Vivanco-Allende, A; et al «Diagnóstico etiológico de la sordera infantil: recomendaciones de la CODEPEH» (en castellà). Acta Otorrinolaringol Esp, 2017 Gen-Feb; 68 (1), pp: 43-55. DOI: 10.1016/j.otorri.2016.05.002. ISSN: 1988-3013. PMID: 27644946 [Consulta: 31 maig 2024].
18. Monteiro Zappelini, CE; Kim, C; Rocha Tavares, HWS; Messias Takara, TF; Caixeta Guimaraes, A; et al «Deafness in Maternal – Fetal Rubella» (en anglès). ORL Journal, 2013 Abr; 3 (2), pp: 1-2. ISSN: 1423-0275 [Consulta: 12 novembre 2024].
19. Dowse, L; Dillon-Savage, I; Dew, A; Strnadová, I «Integrated responses for people with cognitive disability and complex support needs: Factors and principles» (en anglès). A: Evidence Base - Journal of Evidence Reviews in Key Policy Areas of the Australia and New Zealand School of Government, 2020 Gen; 2, pp: 10-61. DOI: 10.21307/eb-2020-002. ISSN: 1838-9422 [Consulta: 12 novembre 2024].
20. Schalock, RL; Luckasson, RA; Shogren, KA; Borthwick-Duffy, S; Bradley, V; Buntinx, WHE; Coulter, DL; Craig, EM; Gomez, SC; Lachapelle, Y; Reeve, A; Snell, ME; Spreat, S; et al «The renaming of mental retardation: Understanding the change to the term intellectual disability» (en anglès). Intellect Dev Disabil, 2007 Abr; 45 (2), pp: 116-124. DOI: 10.1352/1934-9556(2007)45[116:TROMRU]2.0.CO;2. ISSN: 1934-9491. PMID: 17428134 [Consulta: 4 juny 2024].
21. Patel, DR; Cabral, MD; Ho, A; Merrick, J «A clinical primer on intellectual disability» (en anglès). Transl Pediatr, 2020 Feb; 9 (Supl 1), pp: S23-S35. DOI: 10.21037/tp.2020.02.02. PMC: 7082244. PMID: 32206581 [Consulta: 14 juliol 2024].
22. Davis, K; Christodoulou, J; Seider, S; Gardner, H «The Theory of Multiple Intelligences» (en anglès). A: Cambridge Handbook of Intelligence (Sternberg RJ, Kaufman SB; Eds.) Cambridge University Press, 2011 Gen; 1st Edition, Chap. 24, pp: 485-503. ISBN 0521518067 [Consulta: 9 juny 2024].
23. Lee, K; Cascella, M; Marwaha, R «Intellectual Disability» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2023 Jun 4; NBK547654 (rev), pàgs: 11. PMID: 31613434 [Consulta: 9 juny 2024].
24. Custódio Rodrigues Gusmão, E; Silva Matos, G; Alchieri, JC; Couto Machado Chianca, T «Social and conceptual adaptive skills of individuals with Intellectual Disability» (en anglès). Rev Esc Enferm USP, 2019 Jul 29; 53, pp: e03481. DOI: 10.1590/S1980-220X2018014903481. ISSN: 1980-220X. PMID: 31365727 [Consulta: 17 novembre 2024].
25. Schworer, EK; Esbensen, AJ; Nguyen, V; Bullard, L; Fidler, DJ; Daunhauer, LA; et al «Patterns and predictors of adaptive skills in 2- to 7-year-old children with Down syndrome» (en anglès). J Neurodev Disord, 2022 Mar 12; 14 (1), pp: 18. DOI: 10.1186/s11689-022-09430-4. PMC: 8918277. PMID: 35279072 [Consulta: 9 juny 2024].
26. Mckenzie, K; Murray, G; Murray, A; Martin, R;Yasmin Tanfield, Y; Delahunty, L; et al «Screening for intellectual disability with the Child and Adolescent Intellectual Screening Questionnaire: a modified Delphi approach» (en anglès). Dev Med Child Neurol, 2019 Ag; 61 (8), pp: 979-983. DOI: 10.1111/dmcn.14139. ISSN: 1469-8749. PMID: 30592303 [Consulta: 30 setembre 2024].
27. Bowling, KM; Thompson, ML; Amaral, MD; Finnila, CR; Hiatt, SM; Engel, KL; Cochran, JN; Brothers, KB; East, KM; et al «Genomic diagnosis for children with intellectual disability and/or developmental delay» (en anglès). Genome Med, 2017 Maig 30; 9 (1), pp: 43. DOI: 10.1186/s13073-017-0433-1. PMC: 5448144. PMID: 28554332 [Consulta: 22 octubre 2024].
28. Tassé, MJ; Grover, M «American Association on Intellectual and Developmental Disabilities (AAIDD)» (en anglès). A: Encyclopedia of Autism Spectrum Disorders (Volkmar FR; Ed.), 2013 Gen; 1a edició, pp: 122-125. ISBN 978-1-4419-1698-3 Springer, New York. DOI: 10.1007/978-1-4419-1698-3 [Consulta: 22 juliol 2024].
29. Malak, R; Kotwicka, M; Krawczyk-Wasielewska, A; Mojs, E; et al «Motor skills, cognitive development and balance functions of children with Down syndrome» (en anglès). Ann Agric Environ Med, 2013; 20 (4), pp: 803-806. ISSN: 1898-2263. PMID: 24364457 [Consulta: 2 juny 2024].
30. Hui, J; Chong, SC; Law, LK; Lee, LK; Chang, S; et al «One too many: intellectual disability secondary to undiagnosed phenylketonuria» (en anglès). Hong Kong Med J, 2016 Oct; 22 (5), pp: 506-508. DOI: 10.12809/hkmj144500. ISSN: 1024-2708. PMID: 27738300 [Consulta: 14 juny 2024].
31. Baloche, A; Jung, C; Levy, M; Elbez-Rubinstein, A; Béchet, S; Layouni, I; Monguillot, G; et al «Long-term impact of invasive meningococcal disease in children: SEINE study protocol» (en anglès). PLoS One, 2022 Maig 26; 17 (5), pp: e0268536. DOI: 10.1371/journal.pone.0268536. PMC: 9135194. PMID: 35617288 [Consulta: 16 juny 2024].
32. Berger, JT; Villalobos, ME; Clark, AE; Holubkov, R; Pollack, MM; Berg, RA; Carcillo, JA; Dalton, H; Harrison, R; Meert, KL; Newth, CJL; Shanley, TP; Wessel, DL; Anand, KJS; Zimmerman, JJ; et al «Cognitive Development One Year After Infantile Critical Pertussis» (en anglès). Pediatr Crit Care Med, 2018 Feb; 19 (2), pp: 89-97. ISSN: 1529-7535. PMC: 5796844. PMID: 29117060 [Consulta: 28 setembre 2024].
33. Wood, RLI; Rutterford, NA «Long‐term effect of head trauma on intellectual abilities: a 16‐year outcome study» (en anglès). J Neurol Neurosurg Psychiatry, 2006 Oct; 77 (10), pp: 1180-1184. DOI: 10.1136/jnnp.2006.091553. PMC: 2077538. PMID: 16772355 [Consulta: 7 novembre 2024].
34. Cieza, A; Sabariego, C; Bickenbach, J; Chatterji, S «Rethinking Disability» (en anglès). BMC Med, 2018 Gen 26; 16 (1), pp: 14. DOI: 10.1186/s12916-017-1002-6. PMC: 5785824. PMID: 29370847 [Consulta: 16 juny 2024].
35. Jacob, L; Smith, L; Thoumie, P; Haro, JM; et al «Association between intelligence quotient and disability: The role of socioeconomic status» (en anglès). Ann Phys Rehabil Med, 2020 Jul; 63 (4), pp: 296-301. DOI: 10.1016/j.rehab.2019.07.010. ISSN: 1877-0665. PMID: 31550549 [Consulta: 25 novembre 2024].
36. Drake, RE; Wallach, MA «Employment is a critical mental health intervention» (en anglès). Epidemiol Psychiatr Sci, 2020 Nov 5; 29, pp: e178. DOI: 10.1017/S2045796020000906. PMC: 7681163. PMID: 33148366 [Consulta: 21 juny 2024].
37. Rezende Souza, AL; Alves Guimarães, R; de Araújo Vilela, D; Machado de Assis, R; et al «Factors associated with the burden of family caregivers of patients with mental disorders: a cross-sectional study» (en anglès). BMC Psychiatry, 2017 Oct 25; 17 (1), pp: 353. DOI: 10.1186/s12888-017-1501-1. PMC: 5655908. PMID: 29070012 [Consulta: 5 juny 2024].
38. «Malaltia mental, discapacitat i dependència». Gencat.cat. Departament de Benestar social i família. [Consulta: 4 febrer 2012].
39. Reed, GM «What's in a name? Mental disorders, mental health conditions and psychosocial disability» (en anglès). World Psychiatry, 2024 Jun; 23 (2), pp: 209-210. DOI: 10.1002/wps.21190. PMC: 11083882. PMID: 38727053 [Consulta: 5 juny 2024].
40. Hatzenbuehler, ML; Phelan, JC; Link, BG «Stigma as a fundamental cause of population health inequalities» (en anglès). Am J Public Health, 2013 Maig; 103 (5), pp: 813-821. DOI: 10.2105/AJPH.2012.301069. PMC: 3682466. PMID: 23488505 [Consulta: 14 juliol 2024].
41. Dewa, CS; Hees, H; Trojanowski, L; Schene, AH «Clinician experiences assessing work disability related to mental disorders» (en anglès). PLoS One, 2015 Mar 19; 10 (3), pp: e0119009. DOI: 10.1371/journal.pone.0119009. PMC: 4366073. PMID: 25789478 [Consulta: 14 octubre 2024].
42. «Catalunya, cap a un canvi de mentalitat sobre la salut mental», al Diari de la Discapacitat. [Consulta: 17 de març del 2019]
43. WHO «International classification of functioning, disability and health» (en anglès). Publications of the World Health Organization, 2001, pàgs: 311. ISBN 92-4-154542-9 [Consulta: 5 octubre 2024].
44. Havelka, M; Lucanin, JD; Lucanin, D «Biopsychosocial model--the integrated approach to health and disease» (en anglès). Coll Antropol, 2009 Mar; 33 (1), pp: 303-310. ISSN 0350-6134. PMID: 19408642 [Consulta: 24 juny 2024].
45. Leonardi, M; Lee, H; Kostanjsek, N; Fornari, A; Raggi, A; Martinuzzi, A; Yáñez, M; Almborg, AH; Fresk, M; Besstrashnova, Y; Shoshmin, A; Castro, SS; Santana Cordeiro, E; Cuenot, M; Haas, C; Maart, S; Maribo, T; Miller, J; Mukaino, M; et al «20 Years of ICF-International Classification of Functioning, Disability and Health: Uses and Applications around the World» (en anglès). Int J Environ Res Public Health, 2022 Set 8; 19 (18), pp: 11321. PMID: 36141593. DOI: 10.3390/ijerph191811321. PMC: 517056 [Consulta: 5 octubre 2024].
46. Seger, W «The rediscovery of the social side of medicine: philosophy and value of the International Classification of Functioning, Disability and Health (ICF)» (en anglès). Electron Physician, 2018 Mar 25; 10 (3), pp: 6426-6429. DOI: 10.19082/6426. PMC: 5942561. PMID: 29765565 [Consulta: 24 juny 2024].
47. World Health Organization. «International classification of functioning, disability and health: ICF» (en anglès) pàgs: 311. ISBN 92-4-154542-9. Geneva: WHO Publications, 2001; Maig. [Consulta: 1r juliol 2024].
48. «WHO Disease and injury country estimates». World Health Organization, 2009. [Consulta: 11 novembre 2009].
49. «Death and DALY estimates for 2004 by cause for WHO Member States: Persons, all ages» (xls). World Health Organization, 2002. [Consulta: 12 novembre 2009].
50. James F. McKenzie, R. R. Pinger i Jerome Edward Koteck, An introduction to community health, p.78 Jones & Bartlett Learning, 2008 (en anglès)
51. Vedanthan, R; Seligman, B; Fuster, V «Global perspective on acute coronary syndrome: a burden on the young and poor» (en anglès). Circ Res, 2014 Jun 6; 114 (12), pp: 1959-1975. DOI: 10.1161/CIRCRESAHA.114.302782. PMC: 4144436. PMID: 24902978 [Consulta: 26 juny 2024].
52. Ferrari, AJ; Charlson, FJ; Norman, RE; Patten, SB; Freedman, G; et al «Burden of depressive disorders by country, sex, age, and year: findings from the global burden of disease study 2010» (en anglès). PLoS Med, 2013 Nov; 10 (11), pp: e1001547. DOI: 10.1371/journal.pmed.1001547. PMC: 3818162. PMID: 24223526 [Consulta: 26 juny 2024].
53. Palmera-Suárez, R; López-Cuadrado, T; Almazán-Isla, J; Fernández-Cuenca, R; et al «Disability related to road traffic crashes among adults in Spain» (en anglès). Gac Sanit, 2015 Set; 29 (Supl 1), pp: 43-48. DOI: 10.1016/j.gaceta.2015.01.009. ISSN: 1578-1283. PMID: 26342420 [Consulta: 14 octubre 2024].
54. Wafa, HA; Wolfe, CDA; Emmett, E; Roth, GA; et al «Burden of Stroke in Europe: Thirty-Year Projections of Incidence, Prevalence, Deaths, and Disability-Adjusted Life Years» (en anglès). Stroke, 2020 Ag; 51 (8), pp: 2418-2427. DOI: 10.1161/STROKEAHA.120.029606. PMC: 7382540. PMID: 32646325 [Consulta: 14 juny 2024].
55. Marshall, DC; Al Omari, O; Goodall, R; Shalhoub, J; Adcock, IM; et al «Trends in prevalence, mortality, and disability-adjusted life-years relating to chronic obstructive pulmonary disease in Europe: an observational study of the global burden of disease database, 2001-2019» (en anglès). BMC Pulm Med, 2022 Jul 28; 22 (1), pp: 289. DOI: 10.1186/s12890-022-02074-z. PMC: 9336030. PMID: 35902833 [Consulta: 8 juliol 2024].
56. Fujiwara, A; Ida, M; Watanabe, K; Kawanishi, H; Kimoto, K; Yoshimura, K; et al «Prevalence and associated factors of disability in patients with chronic pain» (en anglès). Medicine (Baltimore), 2021 Oct 8; 100 (40), pp: e27482. ISSN: 1536-5964. PMC: 8500618. PMID: 34622878 [Consulta: 28 octubre 2024].
57. Kyu, HH; Maddison, ER; Henry, NJ; Mumford, JE; Barber, R; Shields, C; Brown, JC; Nguyen, G; Carter, A; Wolock, TM; Wang, H; Liu, PY; Reitsma, M; Ross, JM; Abajobir, AA; et al «The global burden of tuberculosis: results from the Global Burden of Disease Study 2015» (en anglès). Lancet Infect Dis, 2018 Mar; 18 (3), pp: 261-284. DOI: 10.1016/S1473-3099(17)30703-X. PMC: 5831985. PMID: 29223583 [Consulta: 3 agost 2024].
58. Karambizi, NU; McMahan, CS; Blue, CN; Temesvari, LA «Global estimated Disability-Adjusted Life-Years (DALYs) of diarrheal diseases: A systematic analysis of data from 28 years of the global burden of disease study» (en anglès). PLoS One, 2021 Oct 27; 16 (10), pp: e0259077. DOI: 10.1371/journal.pone.0259077. PMC: 8550424. PMID: 34705878 [Consulta: 4 agost 2024].
59. O'Brien, KK; Bayoumi, AM; Strike, C; Young, NL; Davis, AM «Exploring disability from the perspective of adults living with HIV/AIDS: development of a conceptual framework» (en anglès). Health Qual Life Outcomes, 2008 Oct 4; 6, pp: 76. DOI: 10.1186/1477-7525-6-76. PMC: 2572592. PMID: 18834538 [Consulta: 2 novembre 2024].
60. Rodríguez Valiente, A; Vázquez Sasot, A «Evaluación del grado de discapacidad: un enfoque integral según el Real Decreto 888/2022» (en castellà). Med Clin (Barc), 2024; Abr 16, pp: S0025-7753(24)00156-8. DOI: 10.1016/j.medcli.2024.02.009. ISSN: 1578-8989. PMID: 38632033 [Consulta: 29 maig 2024].
61. «Serveis d'informació, orientació i valoració». Gencat.cat. Departament de Benestar Social i Familia. [Consulta: 4 febrer 2012].
62. «Solicitud de reconocimiento, declaración y calificación del grado de discapacidad» (en castellà). Generalitat de la Comunitat Valenciana. [Consulta: 4 febrer 2012].
63. «Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat». Govern de les Illes Balears. Arxivat de l'original el 24 de desembre 2011. [Consulta: 4 febrer 2012].
64. decret 151/2008, de 29 de juliol, pel qual s'aprova la Cartera de Serveis Socials.^{[Enllaç no actiu]}
65. Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència. «Centres de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP)». Departament de Drets Socials, Generalitat de Catalunya, 13 març 2024 (rev). [Consulta: 2 juny 2024].
66. «Centre per a l'autonomia personal – Sírius». Gencat.cat. Conselleria de Benestar social i Família. [Consulta: 4 febrer 2012].
67. Quinlivan, S «The United Nations Convention on the Rights of Persons with Disabilities: An introduction» (en anglès). ERA Forum, 2012 Gen; 13 (1), pp: 71–85. DOI: 10.1007/s12027-012-0252-1. ISSN: 1863-9038 [Consulta: 23 juliol 2024].
68. Direcció General de l'Autonomia Personal i la Discapacitat. «Targeta acreditativa de la discapacitat». Tràmits per temes. Departament de Drets Socials, Generalitat de Catalunya, 1 febrer 2024 (rev). [Consulta: 2 juny 2024].
69. Danforth, S «Becoming the Rolling Quads: Disability Politics at the University of California, Berkeley, in the 1960s» (en anglès). Hist Educ Q, 2018 Nov; 58 (4), pp: 506-536. DOI: 10.1017/heq.2018.29. ISSN: 1748-5959 [Consulta: 9 juny 2024].
70. «Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat». Gencat.cat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 febrer 2012].
71. Mitra, S; Palmer, M; Kim, H; Mont, D; Groce, N «Extra costs of living with a disability: A review and agenda for research» (en anglès). Disabil Health J, 2017 Oct; 10 (4), pp: 475-484. DOI: 10.1016/j.dhjo.2017.04.007. ISSN: 1876-7583. PMID: 28501322 [Consulta: 5 octubre 2024].
72. Kwiatkowska-Ciotucha, D; Załuska, U; Kozyra, C; Grześkowiak, A; et al «Diversity of Perceptions of Disability in the Workplace vs. Cultural Determinants in Selected European Countries» (en anglès). Int J Environ Res Public Health, 2022 Feb 12; 19 (4), pp: 2058. DOI: 10.3390/ijerph19042058. PMC: 8872430. PMID: 35206247 [Consulta: 8 setembre 2024].
73. Druzin, R. «Paralympics traces roots to Second World War. First competitors were injured veterans» (en anglès). CBC Sports, 08-09-2008. [Consulta: 15 agost 2014].
74. Ravensbergen, HJ; Mann, DL; Kamper, SJ «Expert consensus statement to guide the evidence-based classification of Paralympic athletes with vision impairment: a Delphi study» (en anglès). Br J Sports Med, 2016 Abr; 50 (7), pp: 386-391. DOI: 10.1136/bjsports-2015-095434. ISSN: 1473-0480. PMID: 26892979 [Consulta: 15 agost 2024].
75. Jaeken, D «Classification in the Paralympics: the relationship between impairment and participation» (en anglès). Dev Med Child Neurol, 2020 Jul; 62 (7), pp: 769. DOI: 10.1111/dmcn.14537. ISSN: 1469-8749. PMID: 32484580 [Consulta: 15 agost 2024].
76. Stein, J. «The Extremity Games: For disabled athletes, it's all about the competition» (en anglès). Los Angeles Times, 14-04-2010. [Consulta: 1r juliol 2024].

Bibliografia

• DePoy, E., & Gilson, S. F. (2004). Rethinking disability: Principles for professional and social change. Pacific Grove (Califòrnia): Wadsworth. ISBN 978-0-534-54929-9
• David Johnstone, An Introduction to Disability Studies, 2001, 2a edició, ISBN 1-85346-726-X
• Michael Oliver, The Politics of Disablement, St. Martin's Press 1997, ISBN 0-333-43293-2
• Tom Shakespeare, Genetic Politics: from Eugenics to Genome, with Anne Kerr, New Clarion Press, 1999, ISBN 1-873797-25-7
• Kaushik, Raj. Access denied: can we overcome disabling attitudes? (en anglès). Mus Int (UNESCO), 1999 Jul; 51 (3), pp: 48-52. ISSN 1468-0033 [Consulta: 23 setembre 2024].
• Miles, Angel L. “Strong Black Women”: African American Women with Disabilities, Intersecting Identities, and Inequality (en anglès). Gend Soc, 2019 Feb; 33 (1), pp: 1–63. ISSN 1552-3977. DOI 10.1177/089124321881 [Consulta: 26 juny 2024].
• Carmona-Torres, Juan Manuel; Rodríguez-Borrego, María Aurora; Laredo-Aguilera, José Alberto; López-Soto, Pablo Jesús; et al. Disability for basic and instrumental activities of daily living in older individuals (en anglès). PLoS One, 2019 Jul 26; 14 (7), pp: e0220157. PMID: 31348797. DOI 10.1371/journal.pone.0220157 [Consulta: 16 juny 2024].
• Bailie, Jodie; Fortune, Nicola; Plunkett, Karleen; Gordon, Julie; Llewellyn, Gwynnyth. A call to action for more disability-inclusive health policy and systems research (en anglès). BMJ Glob Health, 2023 Mar; 8 (3), pp: e011561. PMID: 36958749. DOI 10.1136/bmjgh-2022-011561 [Consulta: 7 novembre 2024].
• Khavjou, Olga A.; Anderson, Wayne L.; Honeycutt, Amanda A.; Bates, Laurel G.; Razzaghi, Hilda; et al National Health Care Expenditures Associated With Disability (en anglès). Med Care, 2020 Set; 58 (9), pp: 826-832. PMID: 32826747. DOI 10.1097/MLR.0000000000001371 [Consulta: 22 novembre 2024].
• Takahashi, Tetsuya; Iwata, Kentaro; Morisawa, Tomoyuki; Kato, Michitaka; Kono, Yuji; Taya, Masanobu; Iida, Yuki; et al. Incidence of Hospitalization-Associated Disability in Older Patients With Heart Failure (en anglès). Circ J, 2024 Abr 25; 88 (5), pp: 672-679. PMID: 38220172. DOI 10.1253/circj.CJ-23-0722 [Consulta: 8 setembre 2024].

Vegeu també

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons
Viquillibres	Viquillibres

• Bandera de la Discapacitat
• Classificació Internacional del funcionament, de la discapacitat i de la salut
• Accessibilitat
• Jubilació anticipada (discapacitats)
• Discriminació

Enllaços externs

• What Is An Intellectual Disability? Cleveland Clinic. 2023 Jun (en anglès)

Viccionari