From Wikipedia, the free encyclopedia
Un acte administratiu és la declaració per part de l'administració pública d'una voluntat potestativa diferent de la voluntat reglamentària o facultat jurídica.
L'activitat de l'Administració es pot analitzar des d'una perspectiva material, atenent la seva incidència sobre els drets i interessos dels particulars (activitat de limitació, prestacional, de foment, etc.), o des d'una perspectiva formal, centrada en el vehicle o el producte final de l'actuació administrativa. Des d'aquesta perspectiva, l'activitat jurídica de l'Administració es concreta, en alguns casos, en actuacions de caràcter bilateral o multilateral (contractes, convenis) i, la majoria de les vegades, en actuacions de caràcter unilateral, que tenen per objecte la creació de normes (reglaments) o l'aplicació de normes de rang legal o reglamentari que serien els actes administratius.
En una definició clàssica, s'entén per acte administratiu tota declaració de voluntat, de judici, de coneixement o de desig, realitzada per l'Administració en exercici d'una potestat administrativa diferent de la potestat reglamentària. D'aquest concepte, cal excloure'n, en conseqüència, les activitats que no consisteixin en una declaració intel·lectual, les actuacions administratives subjectes al dret privat, les declaracions o els actes d'aplicació que no provinguin de l'Administració (actes jurídics d'altres poders públics o dels ciutadans), els negocis jurídics bilaterals (convenis i contractes) i els reglaments.
Aquests darrers, pel seu caràcter normatiu, s'incorporen a l'ordenament jurídic i són susceptibles de múltiples aplicacions, mentre que els actes administratius, desproveïts de força normativa, es limiten a aplicar les normes i s'exhaureixen amb aquesta aplicació. Els actes administratius (resolucions per les quals es realitza un nomenament, s'atorga una autorització, es concedeix una subvenció, s'acorda una expropiació, s'imposa una sanció, etc., o declaracions administratives de judici —informes, dictàmens—, de coneixement —inscripcions registrals, anotacions, certificacions, aixecaments d'actes— o de desig —peticions d'un òrgan a un altre) constitueixen el producte jurídic més abundant en el dret administratiu i són una de les figures en què es concreta l'activitat més característica de les administracions públiques quan exerceixen potestats públiques.[1]
La utilitat d'aquesta categoria abstracta i sintètica rau en la possibilitat de bastir un règim jurídic comú (principis, elements, requisits, forma de producció i d'exteriorització, règim d'impugnació) i d'aplicar-lo en bloc a un gran conjunt d'actuacions típiques de l'Administració. Aquest règim general es troba establert principalment en la La Llei 30/1992 de 26 de novembre de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.[2]
L'origen del concepte d'acte administratiu prové del dret processal i està lligat a l'aparició de la jurisdicció contenciosa administrativa. La jurisdicció contenciosa administrativa va aparèixer a França com una interpretació del principi de separació de poders avui en dia antiquada que considerava que els Tribunals no podien jutjar l'administració perquè si ho feien, els Tribunals administrarien, no respectant la separació de poders. Els conflictes suscitats per l'activitat administrativa s'encomanà a aquesta jurisdicció especial formada per funcionaris i no de jutges. El concepte d'acte administratiu va servir per a delimitar l'àmbit de les competències de la jurisdicció contenciosa administrativa.
Posteriorment, la doctrina elaborà un concepte més ample d'acte administratiu que es referia de manera general a l'activitat administrativa: "tota manifestació de voluntat, desig, coneixement o judici realitzada per l'administració pública en l'exercici d'una potestat administrativa".
Aquesta definició implica un concepte processal i un concepte ampli d'acte administratiu.[3]
A Espanya, es va seguir el concepte processal. La Llei reguladora de la Jursidicció Contenciosa administrativa de 1956 l'establia així en l'article 1.1.[3]
L'acte administratiu a Espanya queda entès com un "acte dictat per una administració pública, subjecte a dret administratiu i que produeix efectes jurídics".[4]
La Constitució de 1978 (CE) i la Llei 29/1998, de 13 de juliol, Reguladora de la Jurisdicció Contenciosa administrativa (LJCA) obligà a replantejar-se la utilitat d'aquesta definició. L'art. 103.1 i 106.1 de la CE sotmeten tota l'activitat administrativa als Tribunals, situant-los dins del dret administratiu. Així, el vell concepte processal perd la utilitat i alhora segueix sent utilitzat a les lleis.[5]
No és possible establir una classificació exhaustiva, tot i que diferents autors del dret administratiu destaquen les següents:
Dins els actes administratius hi ha quatre elements:
L'acte administratiu, en ser dictat per l'administració pública, suposa que sempre té un titular d'aquest. En aquest aspecte, cal tenir en compte que el funcionari titular que realitza l'acte administratiu, ha d'estar legalment investida i actuar de forma imparcial, abstenint-se tal com preveu l'article 28 de la llei 30/1992 o poden ser recusats com especifica l'article 29 de la mateixa llei.
Els actes administratius han de ser dictats per òrgans competents amb la facultat de ser-ho i que respectin els principis de:
L'acte administratiu és una declaració intel·lectual que ha de ser possible, lícit i determinat de forma que sigui adient a la seva finalitat. En aquest sentit podríem establir 4 grans tipus d'actes administratius:
L'acte administratiu, sempre ha de tendir a buscar l'interès general de la ciutadania. La infracció donaria lloc a la coneguda com desviació de poder per part de l'administració pública.
L'acte administratiu té una forma de manifestar-se que necessita un pas previ que és el procediment administratiu, d'una forma de declaració i d'una motivació. Concretament podem parlar de:
Els actes administratius gaudeixen de la presumpció de validesa, el que vol dir que l'ordenament jurídic els reconeix com a tal, mentre un jutge o magistrat no digui el contrari. D'aquí es deriven dos principis bàsics dels actes administratius:
La motivació d'un acte administratiu consisteix en l'exposició de motius o raons en què es basa l'administració pública per a dictar-lo, és a dir, consisteix a exterioritzar les raons que han portat a l'administració a prendre una decisió i a dictar un acte determinat.
En el dret espanyol, la llei que regula aquesta motivació torna a ser la 30/1992 que especifica que els actes que s'han de motivar són:
A Catalunya, la llei 13/1989, permet que el sistema sigui extremadament garantista per a la ciutadania. Concretament l'article 79 de llei catalana especifica que tots aquells actes administratius resolutoris han de ser motivats, pel que al final dins d'àmbit d'actuació territorial de la Generalitat tots aquells actes resolutoris es motiven mentre que els actes de tràmit, dels quals no en parla la llei 13/89, resten al que especifica la normativa espanyola i en aquest cas la 30/92, pel qual només alguns de tràmit han de ser motivats com hem vist anteriorment. Cal també remarcar, que l'administració periférica, aquella que pertany a l'estat tot i estar situada a Catalunya, no es veu sotmesa a la llei 13/89.
L'Administració està obligada a dictar resolució expressa en tots els procediments i a notificar-la sigui quina sigui la seva forma d'iniciació. En els casos de prescripció, renúncia del dret, caducitat del procediment o desistiment de la sol·licitud, així com de desaparició sobrevinguda de l'objecte del procediment, la resolució consisteix en la declaració de la circumstància que concorri en cada cas, amb indicació dels fets produïts i les normes aplicables. S'exceptuen de l'obligació a què es refereix el paràgraf primer els supòsits de:
Els actes administratius s'han de notificar als interessats les resolucions i els actes administratius que afectin els seus drets i interessos, en els termes que preveu la llei 30/1992. Qualsevol notificació s'ha de tramitar dins del termini de deu dies a partir de la data en què l'acte s'hagi dictat, i ha de contenir:
Les notificacions que continguin el text íntegre de l'acte i ometin algun dels altres requisits que preveu l'apartat anterior tenen efecte a partir de la data en què l'interessat dugui a terme actuacions que impliquin el coneixement del contingut i l'abast de la resolució o l'acte objecte de la notificació o resolució, o interposi qualsevol recurs que sigui procedent. Sens perjudici del que estableix l'apartat anterior, i als únics efectes d'entendre complerta l'obligació de notificar dins del termini màxim de durada dels procediments, n'hi ha prou amb la notificació que contingui almenys el text íntegre de la resolució, així com l'intent de notificació acreditat degudament.[9]
Els actes administratius han de ser objecte de publicació quan ho estableixin les normes reguladores de cada procediment o quan ho aconsellin raons d'interès públic apreciades per l'òrgan competent.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.