From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Activitat de les administracions públiques espanyoles ve regulada pel Títol IV de la Llei 30/1992 de 26 de novembre de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú pel qual les diferents administracions públiques poden delegar l'exercici de les seves competències.[1]
La ciutadania, en les relacions amb les administracions públiques, tenen els drets següents tal com enumera la llei 30/1992:
contenen.
Pel que fa a la llengua dels procediments tramitats per l'Administració General de l'Estat, aquesta és el Castellà. De totes maneres, tal com es recull en els articles 35 i 36 de la Llei 30/1992, els interessats poden adreçar-se als òrgans de l'Administració General de l'Estat amb seu al territori d'una comunitat autònoma en la llengua cooficial dins d'aquesta comunitat, tenint prevalença el Castellà en els casos de múltiples interessats i pels quals no hi hagi acord quant a la llengua. En el cas de les administracions autonòmiques i locals, l'ús de la llengua s'ha d'ajustar al que indica la legislació autonòmica corresponent.
L'administració pública instructora serà l'encarregada de traduir al castellà els expedients, o part d'aquests, que hagin de tenir efectes fora de la comunitat autònoma corresponent, així com als interessats que així ho sol·licitin. Per contra, si els efectes han de ser en una comunitat autònoma on la llengua cooficial és la mateixa no és necessari el castellà.[2]
El dret dels ciutadans a l'accés al registre queda recollit en l'article 37 de la llei 30/1992. Concretament aquesta especifica que els ciutadans tenen dret a:
expedients corresponguin a procediments acabats en la data de la sol·licitud.
incompletes o inexactes, poden exigir que es rectifiquin o es completin, llevat que figurin en expedients caducats pel transcurs del temps, d'acord amb els terminis màxims que determinin els diferents procediments, dels quals no es pugui derivar cap efecte substantiu.
llevat dels de caràcter sancionador o disciplinari, i que, en consideració al seu contingut, es puguin fer valer per a l'exercici dels drets dels ciutadans, a més de poder ser exercit pels seus titulars, ho pot ser per terceres persones que acreditin un interès legítim i directe.
La llei també preveu, que l'accés es regeixi per disposicions específiques en les següents matèries:
El dret d'accés, no pot afectar el funcionament dels serveis públics. Amb aquesta finalitat, cal formular una petició individualitzada dels documents que es volen consultar, sense que es pugui formular una sol·licitud genèrica sobre una matèria o un conjunt de matèries. No obstant això, la llei preveu una excepció en el cas de les persones sol·licitants que siguin investigadores i acreditin un interès històric, científic o cultural rellevant.
El dret d'accés comporta el d'obtenir còpies o certificats dels documents l'examen dels quals sigui autoritzat per l'Administració, amb el pagament previ, si escau, de les exaccions establertes legalment. Ha de ser objecte de publicació periòdica la relació dels documents que es troben en poder de les administracions públiques subjectes a un règim de publicitat especial perquè afecten la col·lectivitat en conjunt i els altres que puguin ser consultats pels particulars. Han de ser objecte de publicació regular les instruccions i respostes a consultes plantejades pels particulars o altres òrgans administratius que comportin una interpretació del dret positiu o dels procediments vigents per tal que puguin ser al·legades pels particulars en les relacions amb l'Administració.
És obligatori que qualsevol òrgan de l'administració pública, tingui un registre que assenti qualsevol escrit que es presenti a l'administració, així com anoti l'entrada i la sortida. Els òrgans administratius poden crear en les unitats administratives altres registres que faran d'auxiliars del registre general.
Els assentaments, s'anoten en l'ordre temporal de recepció o sortida dels escrits, i han d'indicar dia i hora. Conclòs aquest tràmit, l'escrit s'ha de tramitar sense dilació als destinataris. Tots els registres de les administracions públiques han de gaudir d'un sistema informàtic que permiti que cada assentament gaudeixi, si s'escau, de:
Així mateix, el sistema ha de garantir la integració informàtica en el registre general de les anotacions efectuades als altres registres de l'òrgan administratiu.
Les sol·licituds, els escrits i les comunicacions que els ciutadans dirigeixin als òrgans de les administracions públiques es poden presentar
Mitjançant convenis de col·laboració subscrits entre les administracions públiques, s'han d'establir sistemes d'intercomunicació i coordinació de registres que garanteixin la compatibilitat informàtica, així com la transmissió telemàtica dels assentaments registrals i de les sol·licituds, els escrits, les comunicacions i els documents que es presentin en qualsevol dels registres. D'aquesta manera la llei 30/1992 es postula per la interoperativitat.
Per a l'eficàcia de l'article 35 de la llei 30/1992, sobre els drets dels ciutadans enfront de les administracions públiques, a l'article 39 es reconeix la possibilitat al ciutadà perquè presenti cópia compulsada dels documents que ha d'adjuntar.
Cada Administració pública ha d'establir els dies i les hores d'obertura dels registres, i ha de garantir el dret dels ciutadans a la presentació de documents que preveu l'article 35 de la llei 30/1992. De totes maneres, la llei també garanteix la possibilitat perquè les sol·licituds arribin a l'administració per altres vies com el gir postal o telegràfic, o per transferència dirigida a l'oficina pública corresponent en el cas de tributs.
La llei també contempla la possibilitat de la creació de registres telemàtics. Tot i així, el registre telemàtic es troba amb la limitació que només estan habilitats per a les sol·licituds, escrits i comunicacions que van dirigits a l'organisme que ha creat aquell registre i que s'especifiquen en la norma de la creació d'aquest, així com que compleixin els criteris de disponibilitat, autenticitat, integritat, confidencialitat i conservació de la informació que igualment s'indiquen en la norma esmentada. Els registres telemàtics permetran presentar sol·licituds, escrits i comunicacions cada dia de l'any durant les vint-i-quatre hores. Per comptar els terminis, la recepció en un dia inhàbil per a l'òrgan o entitat s'ha d'entendre feta el primer dia hàbil següent.[4] Igualment, tot això queda modificat per l'aparició de la llei 11/2007 de 22 de juny que marca que l'administració té l'obligació de prestar tots els seus serveis de manera telemàtica sense suprimir les formes tradicionals de relació[5]
Els deures dels ciutadans davant l'activitat de les administracions es resumeixen en els articles 39 i 40 de la llei 30/1992, i es podrien resumir en els següents punts:
Els titulars de les unitats administratives i el personal al servei de les administracions públiques que tinguin a càrrec seu la resolució o el despatx dels assumptes són responsables directes de la seva tramitació i han d'adoptar les mesures oportunes per tal de remoure els obstacles que impedeixin, dificultin o retardin l'exercici ple dels drets de les persones interessades o el respecte als seus interessos legítims, i han de disposar el que calgui per a evitar i eliminar tota anormalitat en la tramitació de procediments. Les persones interessades poden sol·licitar l'exigència d'aquesta responsabilitat a l'Administració pública corresponent.
L'Administració està obligada a dictar resolució expressa en tots els procediments i a notificar-la sigui quina sigui la seva forma d'iniciació. En els casos de prescripció, renúncia del dret, caducitat del procediment o desistiment de la sol·licitud, així com de desaparició sobrevinguda de l'objecte del procediment, la resolució consisteix en la declaració de la circumstància que concorri en cada cas, amb indicació dels fets produïts i les normes aplicables. S'exceptuen de l'obligació a què es refereix el paràgraf primer els supòsits de:
El termini màxim per notificar la resolució expressa és el que fixi la norma reguladora del procediment corresponent. En el cas que no ho marqui la norma reguladora el termini:
Aquest termini es compten:
En aquest sentit, la Generalitat de Catalunya amb l'objectiu de determinar els procediments per als quals, amb caràcter absolutament excepcional, calia mantenir o establir terminis de resolució i notificació superiors a sis mesos, i amb la voluntat d'especificar els supòsits en què s'ha de mantenir o establir el sentit desestimatori del silenci va promulgar la llei 23/2002 de 18 de novembre on s'estableixen aquells procediments en els quals el termini pot ser superior a sis mesos, com el cas del procediment administratiu d'autorització per a la instal·lació i el canvi de titularitat de farmacioles que és de 9 mesos.[6]
Les administracions públiques han de publicar i mantenir actualitzades, com en el cas de la llei 23/2002 i a efectes informatius, les relacions de procediments, i n'han d'indicar els terminis màxims de durada, així com els efectes que produeix el silenci administratiu. En tot cas, les administracions públiques han d'informar els interessats del termini màxim normativament establert per a la resolució i la notificació dels procediments, així com dels efectes que pugui produir el silenci administratiu, inclosa la menció esmentada en la notificació o publicació de l'acord d'iniciació d'ofici, o en comunicació que se’ls hi ha d'adreçar a aquest efecte dins dels deu dies següents a la recepció de la sol·licitud en el registre de l'òrgan competent per a la seva tramitació. En aquest últim cas, la comunicació ha d'indicar a més la data en què l'òrgan competent ha rebut la sol·licitud.
El transcurs del termini màxim legal per resoldre un procediment i notificar la resolució es pot suspendre en els casos següents:
requeriment i el compliment efectiu pel destinatari o, si no, el transcurs del termini concedit, tot això sens perjudici del que preveu l'article 71 de la llei 30/1992.
la notificació del pronunciament a l'Administració instructora, que també els ha de ser comunicada.
transcorri entre la petició, que s'ha de comunicar als interessats, i la recepció de l'informe, que també s'ha de comunicar als interessats. Aquest termini de suspensió no pot excedir en cap cas de tres mesos.
Quan el nombre de les sol·licituds formulades o les persones afectades puguin implicar un incompliment del termini màxim de resolució, l'òrgan competent per resoldre, poden habilitar els mitjans personals i materials per complir el despatx adequat i en el termini escaient. Excepcionalment, es pot acordar l'ampliació del termini màxim de resolució i notificació mitjançant motivació clara de les circumstàncies concurrents i només una vegada exhaurits tots els mitjans a disposició possibles. Si s'acorda, finalment, l'ampliació del termini màxim, aquest no pot ser superior a l'establert per a la tramitació del procediment. Contra l'acord que resolgui sobre l'ampliació de terminis, que s'ha de notificar als interessats, no es pot interposar recurs.
El personal al servei de les administracions públiques que tingui a càrrec seu el despatx dels assumptes, així com els titulars dels òrgans administratius competents per instruir i resoldre, són directament responsables, en l'àmbit de les seves competències, del compliment de l'obligació legal de dictar resolució expressa dins el termini. L'incompliment d'aquesta obligació dona lloc a l'exigència de responsabilitat disciplinària, sens perjudici de la que sigui procedent d'acord amb la normativa vigent.
Silenci Administratiu
Tal com estableix la llei 30/1992, els termes i terminis establerts per llei obliguen a les autoritats i el personal competents a complir-lo. Sempre que una llei o una normativa europea no marqui el contrari, els terminis s'assenyalen per dies hàbils, que exclou diumenges i festius. Perquè siguin naturals, s'ha de fer constar en les notificacions corresponents.
Si el termini es fixa en mesos o anys, aquests computen a partir de l'endemà del dia en què es produeix la notificació o publicació, o des de l'endemà de l'estimació o desestimació per silenci administratiu. En el cas en què, en el mes de venciment no hi ha cap dia equivalent a aquell en el que comença el còmput (com podria ser els dies 31 d'alguns mesos, o un venciment que sigui en el mes de febrer), s'entén que el venciment expira l'últim dia del mes. Quan l'últim dia del termini sigui inhàbil, s'entén prorrogat al primer dia hàbil següent.
Si el termini s'expressa en dies, es compten a partir de l'endemà del dia que tingui lloc la notificació o la publicació de l'acte de què es tracti, o des de l'endemà del dia en què es produeixi l'estimació o la desestimació per silenci administratiu. En el cas que un dia sigui hàbil en lloc de residència de l'interessat i inhàbil en la seu de l'òrgan administratiu o a la inversa, s'entén que el dia és inhàbil.
L'Administració General de l'Estat i les administracions de les comunitats autònomes, amb subjecció al calendari laboral oficial, han de fixar en el seu àmbit respectiu, el calendari de dies inhàbils a efectes de còmputs de terminis. El calendari aprovat per les comunitats autònomes comprèn els dies inhàbils de les entitats que integren l'Administració local que correspon al seu àmbit territorial, a les quals és aplicable. Aquest, ha de ser publicat en el diari corresponent. L'Administració, llevat que hi hagi un precepte en contra, pot concedir d'ofici o a petició dels interessats una ampliació dels terminis establerts, que no excedeixi de la meitat d'aquests, si les circumstàncies ho aconsellen, i amb això no es perjudiquen drets de tercers. L'acord d'ampliació s'ha de notificar als interessats. L'ampliació dels terminis pel temps màxim permès s'aplica en tot cas als procediments tramitats per les missions diplomàtiques i les oficines consulars, així com a aquells procediments que es tramiten a l'interior i exigeixen fer algun tràmit a l'estranger o a aquells en què intervenen interessats residents fora d'Espanya. Tant la petició dels interessats com la decisió sobre l'ampliació s'han de produir, en tot cas, abans del venciment del termini de què es tracti. En cap cas pot ser objecte d'ampliació un termini ja vençut. Els acords sobre l'ampliació de terminis o sobre la denegació no són susceptibles de recursos. Quan ho aconsellin raons d'interès públic es pot acordar, d'ofici o a petició de la persona interessada, l'aplicació al procediment de la tramitació d'urgència, per la qual es redueixen a la meitat els terminis establerts per al procediment ordinari, tret dels relatius a la presentació de sol·licituds i recursos. Aquest tràmit tampoc és susceptible de recurs.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.