matemàtic italià From Wikipedia, the free encyclopedia
Michele de Franchis (Palerm, 6 d'abril de 1875 - Palerm, 19 de febrer de 1946) va ser un matemàtic italià.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 6 abril 1875 Palerm (Sicília) |
Mort | 19 febrer 1946 (70 anys) Palerm (Sicília) |
Formació | Universitat de Palerm |
Tesi acadèmica | Sulla curva luogo dei contatti di ordine k delle curve d'un fascio colle curve di un sistema lineare ∞k (1896 ) |
Director de tesi | Francesco Gerbaldi |
Activitat | |
Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat de Palerm Universitat de Càller Universitat de Pàdua Universitat de Parma |
Membre de | |
Professors | Giovanni Guccia |
Obra | |
Obres destacables | |
Estudiant doctoral | Giuseppe Bartolozzi |
Família | |
Pares | Girolamo de Franchis i Matilde Viola |
Premis
|
De Franchis va estudiar a la universitat de Palerm, en la qual va ser deixeble de Giovanni Guccia i de Francesco Gerbaldi. Es va graduar el 1896 i va publicar els seus primers articles basats en la seva tesi doctoral. Va romandre com assistent en aquesta universitat fins al curs 1905-1906 en que va obtenir una plaça de professor extraordinari a la universitat de Càller (Sardenya). Entre 1906 i 1908 va ser professor de la universitat de Parma i entre 1908 i 1914 de la de Catània. El 1914 va retornar a la universitat de la seva vila natal, Palerm, en la que va romandre la resta de la seva vida.[1]
La seva especialitat va ser la geometria analítica, tot i que mentre era a Palerm també va donar classes de probabilitat i de matemàtiques financeres.[2]
De Franchis és recordat principalment pel teorema que porta el seu nom[3] i pels seus treballs en col·laboració amb Giuseppe Bagnera, amb els que van aconseguir una classificació quasi completa de les superfícies hiperel·líptiques,[4] treball pel qual van aconseguir el premi Bordin de 1909.[5]
Durant la seva estança a Palerm, va ser el impulsor i líder del Circolo Matematico di Palermo, institució fundada pel seu mestre, Guccia, i que havia assolit un prestigi internacional important. Tot i hagi, va haver de lluitar contra les rivalitats nacionals sorgides de la Primera Guerra Mundial i el nacionalisme exacerbat del govern feixista italià, no poden evitar en clar declivi de la institució.[6]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.