Francesco Gerbaldi (La Spezia, 29 de juliol de 1858 - Pavia, 29 de juny de 1934) va ser un matemàtic italià conegut per haver demostrat el teorema de Gerbaldi.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 29 juliol 1858 La Spezia (Itàlia) |
Mort | 29 juny 1934 (75 anys) Pavia (Itàlia) |
Activitat | |
Camp de treball | Matemàtiques, geometria i geometria analítica |
Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat de Pavia (1908–1931) Universitat de Palerm (1890–1908) |
Membre de | |
Alumnes | Giuseppe Bagnera i Michele Cipolla |
Obra | |
Obres destacables | |
Estudiant doctoral | Michele de Franchis |
Descrit per la font | Biblioteca Digital BEIC |
Vida i obra
Gerbaldi va estudiar a la universitat de Torí en la qual es va graduar el 1879. Els dos cursos següents va ser l'assistent del catedràtic Enrico D'Ovidio.[1]
El 1890 va ser nomenat catedràtic de la universitat de Palerm en la qual va romandre fins al 1908[2] en que es va traslladar a la universitat de Pavia en la qual es va retirar el 1931.
Gerbaldi, que també havia fet ampliacions d'estudis a Roma i Alemanya, va presentar a Palerm les més modernes matemàtiques, generant una promoció de notables acadèmics, sobre tot, en àlgebra i teoria de grups.[3] Conjuntament amb Giovanni Guccia, va consolidar el Circolo Matematico di Palermo com una institució de prestigi.[4]
Gerbaldi és recordat per haver demostrat el 1883 el conegut com teorema de Gerbaldi, que estableix que existeixen exactament sis formes quadràtiques ternàries linealment independents no degenerades i mútuament apolars.[5]
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.