Michel Hidalgo

Michel Hidalgo (Leffrinckoucke, 22 de març de 1933 - 8è districte, 26 de març de 2020)^[1] fou un futbolista professional francès, i entrenador de la selecció francesa de futbol.

Michel Hidalgo

Biografia
Naixement	Michel Hidalgo 22 de març de 1933 Leffrinckoucke, França
Mort	26 març 2020 (87 anys) 8è districte (França)
Causa de mort	malaltia
Alçada	168 cm
Activitat
Ocupació	futbolista, entrenador de futbol
Activitat	1952 - 1966
Nacionalitat esportiva	França
Esport	futbol
Posició a l'equip	Centrecampista
Clubs juvenils - US Normande Clubs professionals Anys Equip 1952–1954 Le Havre AC 1954–1957 Reims 1957–1966 AS Monaco Selecció nacional Anys Equip PJ (g) 1962 França 1 (0) Equips entrenats 1967-1968 AS Monaco (segon equip) 1968-1969 Menton (jugador-entrenador) – AS Monaco (segon equip) – Directeur Technique régional Sud-Ouest – França (assistent) 1976–1984 França 1982–1986 Directeur Technique National 1986–1991 Olympique de Marsella (director de futbol)
Participà en
juny 1984	Eurocopa 1984
Premis
Orde de Sant Carles
Llista Trajectòria   Equip 1952–1954 Le Havre AC 1954–1957 Stade Reims 1957–1966 AS Monaco FC 1967–1968 AS Monaco FC 1968–1969 Rapid de Menton   Selecció nacional 1962–1962   França 1 (0)   Entrenador 1976–1984 França

Biografia

Michel Hidalgo (1981).

Hidalgo va créixer a la Normandia, on va començar a jugar a futbol. El seu nom és degut al famós patriota mexicà Miguel Hidalgo. Va ser campió de la Normandie Juniors el 1952 amb l'US Normand, abans de fitxar per dues temporades pel club de la Primera divisió francesa, Le Havre.

Més tard va fitxar, el 1954 va fitxar per l'Stade de Reims, equip amb què, a més de guanyar la lliga el 1955, va disputar i va marcar un gol a la Copa d'Europa de 1956 contra el Reial Madrid. Va fitxar per l'AS Monaco el 1957, equip en el qual va romandre fins a la seva retirada com a futbolista el 1966. Amb l'equip monegasc va guanyar dos títols de la Ligue 1 i dos títols de la Copa nacional.^[2]

Entre els anys 1964 i 1970, va presidir la UNFP, sindicat de jugadors.

El 27 de març de 1976, va ser nomenat entrenador de l'equip nacional francès, en substitució de Ştefan Kovács i durant un moment en què França estava tenint dificultats en els grans torneigs. Va tenir el suport de Michel Platini, qui va ajudar en part a tornar al camí del triomf al combinat francès.^[3]

En el Mundial d'Espanya de 1982 va arribar a les semifinals, on va perdre davant l'equip alemany en els penals. Dos anys més tard, el 1984 va guanyar l'Eurocopa en vèncer a Espanya a la final.

Després de la seva victòria, va passar les regnes a Henri Michel i va passar a ser Director Tècnic de la selecció, càrrec on va romandre fins al 1986, abans de ser elegit per a un lloc directiu a l'Olympique de Marsella, on hi va romandre cinc anys.

Es va apartar de les banquetes el 1991, assumint un paper com a comentarista de futbol en "Demain, c'est foot", un programa de Télé Monte-Carlo.

Morí a Marsella el 26 de març del 2020 amb 87 anys.^[4][5]

Clubs

Com a jugador

Club	País	Any	Pj (Gols)
Le Havre	França	1952-1954	51 (14)
Stade de Reims	França	1954-1957	78 (29)
AS Monaco	França	1957-1966	330 (31)

Com a entrenador

Club	País	Any
Selecció francesa	França	1976-1984
Director Tècnic Nacional	França	1982-1986
Olympique de Marsella	França	1986-1991

Palmarès

Com a jugador

Stade de Reims

• Ligue 1: 1955

AS Monaco

• Ligue 1: 1961, 1963
• Copa de França: 1960, 1963

Com a entrenador

• Campió de l'Eurocopa 1984 amb la selecció de futbol de França