Mercedes Cabrera Calvo-Sotelo

política espanyola, politòloga, historiadora, ministra d'educació From Wikipedia, the free encyclopedia

Mercedes Cabrera Calvo-Sotelo

Mercedes Cabrera Calvo-Sotelo (Madrid, 3 de desembre de 1951) és una política, politòloga, historiadora i professora universitària espanyola, que fou Ministra d'Educació, Política Social i Esports d'Espanya entre 2006 i 2009.[1][2]

Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Mercedes Cabrera Calvo-Sotelo
Thumb
Biografia
Naixement3 desembre 1951 (73 anys)
Madrid
Ministra d'Educació, Política Sociali Esports
14 abril 2008 – 7 abril 2009
 Jesús Caldera Sánchez-CapitánÁngel Gabilondo, Trinidad Jiménez García-Herrera 
Diputada al Congrés dels Diputats
25 març 2008 – 27 setembre 2011

Circumscripció electoral: Madrid

Ministra d'Educació i Ciència
7 abril 2006 – 14 abril 2008
 María Jesús San Segundo Gómez de CadiñanosCristina Garmendia Mendizábal 
Diputada al Congrés dels Diputats
25 març 2004 – 15 gener 2008

Circumscripció electoral: Madrid

Dades personals
NacionalitatEspanyola
FormacióUniversitat Complutense de Madrid
Director de tesiAntonio Elorza Domínguez
Activitat
Lloc de treball Madrid
Ocupaciópolítica, politòloga, professora d'universitat, historiadora
OcupadorUniversitat Complutense de Madrid
PartitPartit Socialista Obrer Espanyol
Membre de
Interessada enRestauració borbònica i Segona República Espanyola
Família
CònjugeAlfredo Deaño (1973–1978)
Carlos Arenillas Lorente
ParentsBlas Cabrera Felipe, besoncle
Fernando Morán López, oncle polític
Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo, oncle matern
Rafael del Pino y Moreno, oncle polític
Rafael del Pino Calvo-Sotelo, cosí germà
Premis
Tanca

Biografia

Va néixer el 3 de desembre de 1951 a la ciutat de Madrid, sent besneboda de l'exministre d'Hisenda (en temps de Primo de Rivera) José Calvo Sotelo, neboda de l'expresident Leopoldo Calvo-Sotelo, de l'exministre Fernando Morán López, i besneboda del físic Blas Cabrera y Felipe.

Va estudiar ciències polítiques a la Universitat Complutense de Madrid, on es doctorà, i des de 1996 és Catedràtica d'Història del Pensament i dels Moviments Socials i Polítics en aquesta mateixa universitat.[2]

Carrera política

Membre del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), fou escollida diputada per aquest partit en la circumscripció de Madrid en les eleccions generals de 2004, sent la número 2 de la llista darrera de José Luis Rodríguez Zapatero. A l'inici de la legislatura va ser escollida Presidenta de la Comissió d'Educació i Ciència del Congrés dels Diputats, i és membre del Consell Rector de la Fundació Pablo Iglesias i Presidenta de l'Associació d'Amics de la Residencia de Estudiantes.

L'11 d'abril de 2006 va ser nomenada Ministra d'Educació i Ciència en substitució de María Jesús San Segundo. En la formació de la IX Legislatura continuà amb aquest càrrec, tot i que el seu ministeri passà a denominar-se Ministeri d'Educació, Política Social i Esports. En la remodelació del govern realitzada el 7 d'abril de 2009 Zapatero decidí cessar-la del seu càrrec i repartí el seu ministeri entre Ángel Gabilondo Pujol (l'àrea d'educació), Trinidad Jiménez (l'àrea de política social) i el mateix Rodríguez Zapatero (l'àrea d'esports).[3]

Obres publicades

  • 1983: La patronal ante la Segunda República. Organizaciones y estrategia (1931-1936). Editorial Siglo XXI. ISBN 84-323-0469-7
  • 1994: La industria, la prensa y la política: Nicolás María de Urgoiti (1869-1951). Alianza Editorial. ISBN 84-206-9406-1
  • 1998: Con luz y taquígrafos:el Parlamento en la Restauración (1913-1923). Editorial Taurus. ISBN 84-306-0293-3
  • 2002: El poder de los empresarios. Política y economía en la España contemporánea (1875-2000). Editorial Taurus. ISBN 84-306-0439-1

Referències

Enllaços externs

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.