vincle jurídic que lliga a una persona amb l'Estat espanyol From Wikipedia, the free encyclopedia
La nacionalitat espanyola és el vincle jurídic que uneix a la persona amb el Regne d'Espanya.[1] L'article 11è de la Constitució Espanyola de 1978 vigent es refereix a la nacionalitat espanyola tot i que estableix que una altra llei regularà com és que aquesta s'adquireix o es perd.[2] Aquesta llei separada és el Codi Civil espanyol. En termes generals, l'adquisició de la nacionalitat espanyola es basa en el principi de ius sanguinis tot i que hi ha provisions limitades per a l'adquisició de la nacionalitat espanyola segons el principi de ius soli.
.svg)
Totes les constitucions històriques d'Espanya, fins i tot aquelles que mai no entraren en vigor, han tingut un article que defineix el concepte de nacionalitat espanyola.[3] L'actual constitució de 1978 és la primera que no defineix la nacionalitat espanyola ans estableix que una llei separada definirà i regularà com és que aquesta s'adquireix i es perd. Tot i així, és la primera que emfàticament declara que els "espanyols d'origen" no podran ser privats mai de la seva nacionalitat.[3] El 13 de juliol de 1982, segons el que establí la constitució, es realitzaren les primeres esmenes del període democràtic al Codi Civil espanyol en matèria de nacionalitat. Els articles relatius a la nacionalitat foren esmenats el 17 de desembre de 1990, el 23 de desembre de 1993, el 2 de novembre de 1995 i el 2 d'octubre de 2002, aquestes últimes encara en vigor.
L'aprovació de l'article 11è de la constitució no estigué lliure de controvèrsia, principalment a causa de la possible confusió entre el terme nacionalitat com a estatus jurídic d'una persona i el de les "nacionalitats" en referència a aquelles comunitats o regions amb una identitat històrica i cultural especial,[4] que integren l'Estat espanyol, terme que havia estat utilitzat en l'article 2n. Hom suggerí substituir el terme "nacionalitat" de l'article 11è pel de "ciutadania", però aquesta proposta fou rebutjada, ja que es considerà, com és comú en altres legislacions europees, que els termes no eren sinònims.[3]
Un altre punt de conflicte constitucional sorgí amb la creació de la ciutadania de la Unió europea, mitjançant la qual tots els nacionals dels Estats membres tenen el mateixos drets en tots els Estats membres, incloent-hi el dret dels sufragi actiu i passiu. La constitució es reformà en conseqüència per permetre-ho.
La legislació espanyola estableix dos tipus de nacionalitat: "nacionalitat espanyola d'origen" i la "nacionalitat espanyola no d'origen". Segons l'article 17è del Código Civil Español són espanyols d'origen:[5]
Els estrangers menors de 18 anys adoptats per un nacional espanyol adquireixen, des del moment de l'adopció, la nacionalitat espanyola d'origen.[6] Si l'adoptat té més de 18 anys, ell o ella pot optar per la nacionalitat espanyola d'origen dins els dos anys posteriors a l'adopció.[6]
Qualsevol altra persona que adquireix la nacionalitat espanyola per un altre mitjà que no sigui especificat abans són "espanyols no d'origen".
L'article 20è del Codi Civil espanyol estableix que les següents persones tenen el dret d'optar per la nacionalitat espanyola:[7]
La nacionalitat espanyola per opció haurà de reclamar-se dins els dos anys posteriors al 18è aniversari o després de l'emancipació. La nacionalitat espanyola per opció atorga la nacionalitat espanyola d'origen llevat d'aquells que opten segons l'article 17è de la secció anterior i d'aquells que opten segons la Llei de Memòria Històrica.
La nacionalitat espanyola pot adquirir-se per naturalització, atorgada a discreció del govern mitjançant un Decret Reial i sota circumstàncies excepcionals.[8] La nacionalitat espanyola també pot adquirir-se per residència. Per a sol·licitar la nacionalitat per residència, és necessari que el postulant hagi viscut a Espanya:[9]
La nacionalitat espanyola pot perdre's en els següents casos:[10]
La nacionalitat espanyola, però, no es perd si Espanya està en guerra.
A més a més, els espanyols "no d'origen" perden la nacionalitat si:[11]
La nacionalitat espanyola pot recuperar-se, per residència legal a Espanya, llevat la nacionalitat espanyola "no d'origen".[12]
Per un període de dos anys, amb la possibilitat d'una extensió per un de tercer, començant el 27 de desembre del 2008, la Llei de Memòria Històrica atroga la nacionalitat espanyola d'origen a:[13][14]
Per virtut d'aquesta llei si una persona, el pare o mare del qual havia estat originàriament Espanyol i nascut a Espanya, i que havia adquirit la nacionalitat espanyola no d'origen per opció (segons l'article 20è del Codi Civil), poden sol·licitar el canvi a nacionalitat d'origen durant el temps de vigor de la llei.[13]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
