Metge i professor universitari valencià From Wikipedia, the free encyclopedia
Marià Peset i Martínez de la Raga (Alpont, 29 de desembre de 1780 - 9 d'abril de 1850), més conegut com Marià Peset de la Raga, fou un metge i professor universitari valencià, d'ideologia liberal[1], i iniciador d'una nissaga familiar de professionals, sobre tot metges i polítics republicans i liberals, entre els que cal destacar els seus fills Joan Baptista i Vicent Peset i Vidal, el seu nét Vicent Peset i Cervera, i els seus besnéts Joan Baptista i Mariano Peset i Alexandre. El fons «Marià Peset de la Raga» es conserva a la Biblioteca Museu Històric-Mèdic de la Universitat de València.[2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 desembre 1780 Alpont (la Serrania) |
| Mort | 9 abril 1850 (69 anys) |
| Causa de mort | ascites |
| Ideologia | Liberalisme |
| Formació | Universitat de València - medicina |
| Activitat | |
| Ocupació | metge, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de València |
| Membre de | |
| Família | |
| Cònjuge | Vicenta Vidal i Miñana |
| Fills | Joan Baptista i Vicent Peset i Vidal |
| Parents | Vicent Peset i Cervera (nét) Joan Baptista i Mariano Peset i Alexandre (besnéts) |
Després dels seus primers estudis, el 1792 es va traslladar a Sogorb per estudiar gramàtica, retòrica i humanitats al Real Seminari de la ciutat; el 1796, quatre anys després, va rebre la primera tonsura. A continuació va formar-se com a teòleg a la facultat de Teologia de la Universitat Literària de València, i finalment es va dedicar a la Medicina; el 14 de juny de 1806 va obtindre el títol de metge. En aquesta època —en la que ja havia deixat la vocació religiosa i s'havia casat amb Vicenta Vidal i Miñana[3]—, va establir-se a Alpont com a metge titular, i dos anys després es va traslladar a Montaverner on va romandre dos anys més.[4] El 9 d'agost de 1810 es va establir a la ciutat de Gandia, on va exercir la medicina fins a l'1 de febrer de 1821, període aquest en que era reconegut el seu prestigi, com demostra la seua clientela, entre la que es troba el clergat catedralici de la Col·legiata, el Real Col·legi militar i les Escoles Pies.
Per la situació política del moment i el seu ideari liberal, fou enjudiciat i empresonat per la conspiració a València el 2 de gener de 1819, fins que fou alliberat el 10 de març de 1820, i es va establir a València.
Fou nomenat oficial de la secretaria del Govern polític de la província de Terol, i de la de València; va exercir aquest càrrec com a Cap de secció de salut pública, beneficència i altres negociats governatius dels facultatius de medicina, cirurgia i farmàcia,[5] així com de policia mèdica per previndre malalties epidèmiques.
.jpg)
Triat metge vocal de la Junta de Sanitat del «Cap i Casal», va rebre per delegació la inspecció i l'establiment d'una policia de neteja i ventilació als recintes i locals de reunions nombroses, on s'havien refugiat els ciutadans durant el bombardeig de l'últim lloc de la Ciutat el 1823. Com a membre de la Milícia nacional va acabar a Alacant i fins a la capitulació de la capital de l'Alacantí al novembre. La victòria dels absolutistes sobre els liberals feu que, en tornar a València el 24 de desembre, fora de nou processat i tancat a la presó; el 28 de juny de l'any següent fou indultat; sotmés a les condicions establertes a l'indult va establir-se a Requena per tornar a exercir la medicina, i en passar uns anys torna definitivament a València. En eixe període, mentre Europa patia una epidèmia de còlera asiàtica, la Junta de Sanitat el destinà a practicar la visita domiciliària a la Caserna de Serrans, per adoptar les precaucions convenients en prevenció de la mateixa.[6] L'epidèmia feu acte de presència a la ciutat del Túria el 1834, i Marià Peset va atendre —sense contraprestació econòmica—, els malalts pobres que precisaven d'assistència, fins que ell mateix va emmalaltir de còlera.[7]
El 10 de desembre de 1835 la Junta de Govern de l'Hospital general de València, previ concurs per cobrir la vacant, el va triar i nomenar de la terna de candidats presentada per l'Acadèmia de Medicina i Cirurgia, Metge principal i primari de l'Hospital;[8] Amb posterioritat, el 26 de juny de 1839, l'Acadèmia de Medicina i Cirurgia el nomena soci. L'Ajuntament de València, el 27 de gener de 1840 el nomena Metge vocal de la Junta municipal de Beneficència, càrrec atorgat novament el 7 de Gener de 1842.[7]
A més dels treballs publicats, també va escriure'n d'altres, que tot i estar censurats i aprovats, Anastasio Chinchilla els cita com a inèdits:[b][11]
També conserva la família com a record els següents treballs científics de l'autor, que es van trobar escrits de pròpia mà entre els seus papers.
| « | (castellà) Aquest tractat, resultat d'una prolongada experiència, crida l'atenció del públic erudit, no menys que dels professors de l'art de curar: el seu pla general és interessant per l'aplicació de la fisicoquímica a la fisiologia i patologia, i la direcció d'aquestes lleis generals cap a la higiene i terapèutica del còlera-morbo assiàtic li va donar un interés especial en les actuals circumstàncies, en què veiem escomesa d'aquesta devastadora plaga la part meridional de la Península. Però no està el seu principal interés en això sol, sinó que l'autor, que és partidari del contagi, s'estén sobre la refutació dels anticontagionistes, i defensa la naturalesa epidèmic-contagiosa d'aquesta terriblement malaltia, la qüestió és tan interessant a la humanitat, com a difícil de decidir, s'ha de llegir la doctrina que aquest tractat conté per tot amant de la il·lustració en matèries tan transcendentals.[16] |
» |
| — «La Revista Española», núm. 237. 10 de juny de 1835 | ||
| « | (castellà) L'objecte de l'autor ha estat no només la precaució i curació de les malalties epidèmiques i contagioses, que ens exposa l'acció damnosa de l'aire, i en particular sobre el còlera asiàtic, que escampa l'espant per gairebé tot el globus, si que també la refutacio enèrgica i combat vigorós del sistema novelesc de Mr. Broussais i altres infundats sectaris anticontagionistes, en suport de l'acreditada naturalesa contagiosa de tan cruel asot.[17] |
» |
| — Diari Mercantil de València,[c] núm. 34. 3 de febrer de 1836 | ||
Aquesta publicació rebé opinions favorables tant al Diari Mercantil de València de 22 de Desembre del 1836, com a la Gaseta de Madrid de 30 de Gener del 1837, així com un article addicional als «Anales históricos de la medicina en general, y biográfico-bibliográficos de la española en particular», de Chinchilla.[20]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
