Requena
municipi del País Valencià, capital de la Plana d'Utiel-Requena From Wikipedia, the free encyclopedia
municipi del País Valencià, capital de la Plana d'Utiel-Requena From Wikipedia, the free encyclopedia
Requena és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana d'Utiel, de la qual n'és capital administrativa. El municipi va ser afegit al País Valencià amb la creació de les províncies espanyoles i les modificacions de 1836.
Tipus | municipi d'Espanya, ciutat i municipi del País Valencià | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
Província | Província de València | ||||
Comarca | la Plana d'Utiel-Requena | ||||
Capital de | |||||
Població humana | |||||
Població | 20.387 (2023) (25,04 hab./km²) | ||||
Gentilici | Requenenc, requenenca | ||||
Idioma oficial | castellà (predomini lingüístic) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 814,2 km² | ||||
Altitud | 692 m | ||||
Limita amb | |||||
Partit judicial | Requena | ||||
Dades històriques | |||||
Patrocini | Nicolau de Mira | ||||
Festa patronal | Festa de la Verema Darreries d'agost | ||||
Organització política | |||||
• Alcaldessa | Rocío Cortés (2023–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 46340 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 46213 | ||||
Codi ARGOS de municipis | 46213 | ||||
Lloc web | requena.es |
Està situada entre la Meseta castellana i el Mediterrani, del qual tan sols la separen 67 km. És un territori format per un altiplà d'hiverns freds i estius calorosos, de bons recursos hidràulics i de grans belleses i contrasts. Està situada en la zona més occidental de la província de València, on el riu Cabriol la limita per l'oest i el sud amb profundes goles; per l'est i nord, la Serra de Juan Navarro i el pic de El Tejo (1.250 m) la separen de les regions muntanyenques del Túria.
Limita amb els termes municipals de Caudete de las Fuentes, Xera i Venta del Moro (a la mateixa comarca); Cofrents i Cortes de Pallars (a la Vall de Cofrents); amb Iàtova, Bunyol i Setaigües (a la comarca de la Foia de Bunyol); i amb Xelva i Loriguilla (a la comarca dels Serrans).
Abunden les pinedes, fonts i deveses, i el riu Magre és un dels accidents que més marca la plana, on s'estenen zones de cultiu, predominant la vinya, motor de l'economia local. Requena és considerada com una autèntica porta de la Meseta.
Pertanyen al municipi 29 alqueries, pedanies o partides:
El clima és continental, dels més rigorosos de l'est peninsular. Els estius són curts i més calorosos que en el litoral i els hiverns molt llargs i extremadament gèlids. Solen superar-se els 6 mesos d'hivern consecutius. La neu és freqüent durant els mesos centrals de l'hivern, així com les fortes gelades nocturnes, i durant l'època estival tenen lloc pedregades i tempestes severes.
Mes | Gen | Feb | Mar | Abr | Mai | Jun | Jul | Ago | Set | Oct | Nov | Des | Any |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Mitjana Máx °C | 5,8 | 7,5 | 9,9 | 14,3 | 18,0 | 25,2 | 28,2 | 30,8 | 27,9 | 21,4 | 14,2 | 8,1 | 17,6 |
Mitjana mín °C | -5,2 | -3,5 | 0,7 | 9,9 | 11,2 | 13,5 | 15,1 | 16,0 | 13,9 | 10,4 | 4,7 | -2,6 | 7,0 |
Pluges mm | 58 | 46 | 29 | 50 | 58 | 39 | 28 | 24 | 29 | 56 | 58 | 70 | 545 |
Es data la formació de Requena per ibers en el segle vii aC. Entre els segles II aC i II dC és part de l'Imperi Romà. Entra a formar part dels regnes musulmans sent coneguda la ciutat com Rakka'na, el significat de la qual és "La forta". L'any 1021 es convertí en la ciutat fortificada que marcava la divisòria entre els regnes de València i de Toledo.
Després de la presa de Conca l'any 1177 i Moya en 1183 la ciutat va reforçar les seues defenses contra el perill castellà.[1] Es creu que va ser presa en 1238 per Jaume I de forma pacífica després de la presa de València. Requena formava part de la conquesta catalanoaragonesa, però fou ocupada per Castella. El 4 d'agost de 1257, després de l'ocupació cristiana de la ciutat per castellans, rebé de mans d'Alfons X de Castella la carta de poblament i el fur per al seu autogovern en qualitat de territori de realenc, de manera que entrà a formar part del Regne de Castella, del qual n'era la duana. En 1264 rep la concessió de Port Sec i Almojarifat, pel bestiar, la llana i el blat que passava de Castella a Aragó i viceversa.
Va ser ocupada pel rei d'Aragó Pere IV el Cerimoniós en 1369; però va tornar a Castella amb Enric II en 1372 i guasi cent anys després, en 1467, va ser novament presa pel marqués de Villena.
En 1355 Pere I de Castella (el Cruel, també conegut com el Justicier) segrega Utiel, atorgant-li la carta de poblament i el títol de Lleial Vila.
Amb els Reis Catòlics i la unificació dels dos regnes acaben les guerres per apoderar-se de la ciutat.
L'any 1258 Requena va caure en mans d'Alfons X, qui decidí que la població àrab i jueva es quedara a la ciutat amb una condició: que es construïra una església. La vila no va deixar de créixer amb la rebuda d'alguns immigrants d'altres països com ara França, Anglaterra, els Estats Italians i o la Corona d'Aragó, que van emigrar a la localitat durant quaranta anys. L'any 1276 es registren 8.300 ànimes en la localitat, convertint-se en la novena ciutat més poblada de la Corona de Castella. La tolerància de diferents reis castellans permeté que a Requena continuara l'esplendor judeo-musulmà-cristià. També va ser durant aquell temps que es va començar a cultivar la vinya per a la producció de vins. L'any 1269, un musulmà que havia viatjat a Jerez de la Frontera, sabia de la fabricació de vins, i va fer una cooperativa, amb diferents sistemes de regadiu, que van ser revolucionaris al Regne de València.
A la fi del segle xviii Requena va perdre Venta del Moro, que va quedar territorialment com es coneix en l'actualitat.
Durant el segle xviii va arribar a tindre 800 telers de seda, amb la qual cosa es convertí en el quart centre seder d'Espanya passant d'una població de 4.000 habitants a quasi 10.000.
En 1707 Felip V va concedir a Requena els títols de Molt Noble, Molt Lleial i Fidelíssima Vila, i obtingué així un primer escut de ciutat.
En 1836, a causa del seu suport a Isabel II en les Guerres Carlines, se li va concedir el títol de "Molt Noble, Leal i Fidelíssima Ciutat de Requena", el qual suposava el seu segon nomenament i escut com a ciutat.
Amb la nova divisió provincial espanyola de juny de 1851, Requena va passar a formar part de la província de València. Les raons del canvi es van basar més en motius geogràfics i comercials que en els històrics (històricament havia format part del Regne de Castella): s'havia de donar eixida a la gran producció vinícola de la comarca a través del port més pròxim (València) cap al mercat europeu, principalment cap a França. Així ho testifiquen després de la Segona Guerra Mundial els continus viatges del vaixell de càrrega de bandera suïssa Leman, i altres, que transportaven entre València i el port francés de Sete. Eixe fet és una manifestació de la sèrie de vincles comercials de la comarca requenenca amb la província i el port de València. El municipi és totalment castellanoparlant.
Després de la crisi del segle xix de la indústria de la seda, va sorgir a Requena en 1910 l'ensenyament enològic amb l'Estació Enològica de Requena dirigida per En Rafael Janini, qui pràcticament va definir la trajectòria econòmica que havia de seguir la ciutat per a poder sustentar-se en el vi.
Continuant la trajectòria vitivinícola, el 16 de novembre de 1961 es va inaugurar l'Escola d'Enologia (en aquella època anomenada Escola de Capatassos, Bodeguers i Viticultors de Requena), una de les primeres escoles enològiques d'Espanya, sent el seu primer director En Jesús Antonio Sánchez-Capuchino i Lloréns.
Des de llavors la ciutat ha basat pràcticament tota la seua activitat econòmica en el cultiu de la vinya i la millora en la producció de vins, sent ara per ara, amb unes 18.000 hectàrees, el municipi d'Espanya amb major superfície de cultius de vinyer i major producció vinícola. Al costat dels pobles veïns de Camporrobles, Caudete de las Fuentes, Fuenterrobles, Setaigües, Sinarques, Utiel, Venta del Moro, i Villargordo del Cabriel conformen la Denominació d'Origen Utiel-Requena, dedicant en total més de 40.000 hectàrees al monocultiu de la vinya.
El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 13 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 5 del Partit Popular (PP), 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs), 1 de Partido de Requena y Aldeas (PRyA) i 1 de Podem.
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
Partit Socialista del País Valencià-PSOE | Mario Sánchez González | 4.792 | 50,98% | 13 (+5) | ||
Partit Popular | Javier Berasaluce Ramos | 2.114 | 22,49% | 5 (-2) | ||
Ciutadans - Partit de la Ciutadania | Faustino Navarro Piqueras | 712 | 7,58% | 1 () | ||
Partido de Requena y Aldeas | Joaquín González González | 631 | 6,71% | 1 () | ||
Podem | Juan V. García Escrivá | 547 | 5,82% | 1 (-2) | ||
Altres candidatures[a][b] | 522 | 5,55% | 0 ( -1) | |||
Vots en blanc | 81 | 0,75% | ||||
Total vots vàlids i regidors | 9.399 | 100 % | 21 | |||
Vots nuls | 73 | 0,77% | ||||
Participació (vots vàlids més nuls) | 9.472 | 60,75%** | ||||
Abstenció | 6.121* | 39,25%** | ||||
Total cens electoral | 15.593* | 100 %** | ||||
Alcalde: Mario Sánchez González (PSPV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (14 vots: 13 de PSPV i 1 de Podem[2]) | ||||||
Fonts: JEC,[3] JEZ Requena,[4] M. Interior,[5] Periòdic Ara.[6] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) |
Des de 2015 l'alcalde de Requena és Mario Sánchez González del Partit Socialista del País Valencià-PSOE.[7]
Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
---|---|---|---|---|
1979–1983 | Tomás Berlanga García | UCD | 19/04/1979 | -- |
1983–1987 | Tomás Berlanga García | Independents | 28/05/1983 | -- |
1987–1991 | Pedro Antonio Monteagudo Luján | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
1991–1995 | Flor Mercedes Cebrián Gómez | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
1995–1999 | Enma Iranzo Martín | PP | 17/06/1995 | -- |
1999–2003 | Enma Iranzo Martín | PP | 03/07/1999 | -- |
2003–2007 | Adelo Montés Diana | PSPV-PSOE | 14/06/2003 | -- |
2007–2011 | Adelo Montés Diana | PSPV-PSOE | 16/06/2007 | -- |
2011–2015 | Javier Berasaluce Ramos | PP | 11/06/2011 | -- |
2015–2019 | Mario Sánchez González | PSPV-PSOE | 13/06/2015 | -- |
2019-2023 | Mario Sánchez González | PSPV-PSOE | 15/06/2019 | -- |
Des de 2023 | Rocío Cortés | PP | 17/06/2023 | -- |
Fonts: Generalitat Valenciana[7] |
És el més antic de Requena on es van registrar els primers indicis de població. En època almohade, La Villa va adquirir l'estructura urbana que correspon al prototip de les ciutats hispanomusulmanes, en la qual es destaca: la Fortalesa, la Plaça d'Armes, la Medina i el Raval. La Villa té la seua base en un promontori sobreelevat de tova calcària, la qual cosa li oferia un caràcter de defensa natural. El seu entorn està envoltat per una muralla amb les corresponents torres defensives i les diferents portes d'accés a la ciutat. El Barri de La Villa va ser declarat en 1966 Conjunt Històric Artístic de caràcter nacional a causa dels seus edificis i esglésies de gran importància cultural i patrimonial.
Estan situats en La Villa els edificis o monuments que figuren a continuació:
De la gastronomia requenenca destaquen: el gaspatxo, arròs en cassola, morteruelo, ajo arriero, bollo con magras, i els seus famosos embotits de porc.
La Fira de l'Embotit de Qualitat de Requena és una de les més importants del País Valencià.
El museu es troba en la Cuesta del Ángel del barri de la Villa i té les millors obres de Florencio de la Fuente així com algunes obres de Miró, Dalí, Tàpies, Rueda, Torner, Valdés, Miquel Navarro, Bores, Mompó i José Bautista. També posseeix obres de joves autors com Castrortega, Cristina López Ramírez i figures de l'art sud-americà com Guayasamín o japonés como Keiko Sato.
Es va crear en 1968 i està ubicat en l'antic Convent de El Carmen. Actualment ofereix col·leccions permanents sobre antropologia i etnologia inherents als antics pobladors de la comarca.
Es troba a 16 quilòmetres de Requena este museu-Caserío que mostra la forma de vida que acompanya a la viticultura. El seu "cabilder" i sa muller ho dirigeixen, cuiden i mostren.
El Museu de la Festa de la Verema, es va inaugurar el 26 d'agost de 2013 gràcies a un conveni que signaren l'Ajuntament de Requena i l'Associació Festa de la Verema per a cedir l'edifici, recentment rehabilitat, del carrer Santa Maria 41 amb l'objectiu de poder utilitzar-se com a Museu o Exposició permanent de la Festa de la Verema.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.