mineral inosilicat From Wikipedia, the free encyclopedia
La manganiobertiïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup del nom arrel obertiïta.
 Manganiobertiïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Na(Na₂)(Mg₃Mn3+Ti)(Si₈O22)O₂ |
| Epònim | Roberta Oberti, manganès i obertiite rootname series (en)  |
| Localitat tipus | Pedrera Caspar, Volcà Bellerberg, Ettringen, Mayen, Eifel, Renània-Palatinat, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DE.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DE.25 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,776Å; b = 17,919Å; c = 5,292Å; β = 104,05° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | grup espacial C2/m |
| Color | rosa clar |
| Exfoliació | perfecta en {110} |
| Fractura | concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | incolor |
| Densitat | 3,16 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,643 nβ = 1,657 nγ = 1,670 |
| Birefringència | δ = 0,027 |
| Pleocroisme | feble |
| Angle 2V | mesurat: 81°, calculat: 93° |
| Dispersió òptica | no visible |
| Fluorescència | no |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd), mineral reanomenat (Rn) i aprovat |
| Codi IMA | IMA1998-046 |
| Símbol | Mob |
| Referències | [1] |
Va ser anomenat originalment obertiïta l'any 1998, en honor de la professora Roberta Oberti, de la Universitat de Pavia, Itàlia, per les seves contribucions a la química cristalina dels amfíbols. L'any 2012 va ser reanomenada ferriobertiïta per alinear l'ús de prefixos en els minerals del grup de l'obertiïta amb les regles de nomenclatura general dels amfíbols. Una re-investigació del material holotip l'any 2014 va revelar que Mn3+ > Fe3+, fent que el mineral canviés el nom per manganiobertiïta.[2]
La manganiobertiïta és un silicat de fórmula química Na(Na₂)(Mg₃Mn3+Ti)(Si₈O22)O₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la manganiobertiïta pertany a «09.DE - Inosilicats amb 2 cadenes dobles periòdiques, Si₄O11; clinoamfíbols» juntament amb els següents minerals: antofil·lita, cummingtonita, clinoholmquistita, grunerita, manganocummingtonita, manganogrunerita, permanganogrunerita, ferrofluoropedrizita, ferrifluoroleakeïta, actinolita, ferritschermakita, ferroactinolita, ferrohornblenda, ferrotschermakita, joesmithita, magnesiohornblenda, tremolita, tschermakita, cannilloïta, fluorcannilloïta, parvomanganotremolita, fluorotremolita, potassicfluoropargasita, edenita, ferroedenita, ferrokaersutita, ferropargasita, hastingsita, kaersutita, magnesiohastingsita, pargasita, sadanagaïta, fluoroedenita, potassicferroferrisadanagaïta, potassicsadanagaïta, potassicpargasita, potassicferrosadanagaïta, magnesiofluorohastingsita, potassicfluorohastingsita, potassicclorohastingsita, fluoropargasita, parvomanganoedenita, potassiccloropargasita, potassicferrocloroedenita, potassicmagnesiohastingsita, potassicferropargasita, cromiopargasita, ferro-taramita, barroisita, ferroferribarroisita, ferroferriwinchita, ferribarroisita, ferroferritaramita, ferroferricatoforita, ferrobarroisita, ferrorichterita, ferrowinchita, ferrokatophorita, ferritaramita, magnesiotaramita, richterita, winchita, taramita, fluororichterita, katophorita, potassicfluororichterita, potassicrichterita, ferrighoseïta, ferriwinchita, fluorotaramita, arfvedsonita, eckermannita, ferroeckermannita, ferroglaucòfan, glaucòfan, potassicmanganileakeïta, manganoarfvedsonita, ferrileakeïta, magnesioriebeckita, magnesioarfvedsonita, nyboïta, riebeckita, manganomanganiungarettiïta, ferroferrinyboïta, clinoferroferriholmquistita, ferrinyboïta, ferroferrileakeïta, ferroferrifluoroleakeïta, sodicferriclinoferroholmquistita, magnesiofluoroarfvedsonita, ferripedrizita, potassicferrileakeïta, fluoronyboïta, manganidellaventuraïta, fluoropedrizita, potassicarfvedsonita, ferriobertiïta, potassicmagnesiofluoroarfvedsonita, ferroferripedrizita, potassicmagnesioarfvedsonita, pedrizita, ferropedrizita, fluoroleakeïta i ferroferriobertiïta.
Va ser descoberta a la pedrera Caspar del volcà Bellerberg, a la ciutat de Mayen, dins l'estat de Renània-Palatinat, a Alemanya. Aquesta espècie només ha estat descrita en aquest estat alemany, sent trobada també en diverses pedreres de les ciutats d'Andernach, Daun, Niederzissen i Polch.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
