From Wikipedia, the free encyclopedia
Magali Noëlle Guiffray, més coneguda pel seu pseudònim Magali Noël (Esmirna, 27 de juny de 1932 - Castèunòu de Grassa, 23 de juny de 2015), va ser una actriu i cantant francesa nascuda a Turquia de pares provençals.[1][2]
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr) Magali Françoise Noëlle Camille Guiffray  27 juny 1931 Esmirna (Turquia) | ||
| Mort | 23 juny 2015 (83 anys) Castèunòu de Grassa (França) | ||
| Sepultura | cimetière d'Entrechaux (fr)  | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | actriu de teatre, actriu, actriu de cinema, cantant | ||
| Activitat | 1951 - | ||
| Instrument | Veu | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Jean-Pierre Bernard | ||
| Lloc web | magali-noel.ch | ||
      
 | |||
Original d'Esmirna, va emigrar a França el 1951. Va actuar en diverses pel·lícules en francès i en italià, sent favorita de grans directors com René Clair, Costa Gavras, Jean Renoir i Jules Dassin fins a 1980. La seva carrera com a actriu i cantant a televisió es va perllongar fins a 2002.
Noël, amb cert aire a Sophia Loren, va debutar com a cantant de cabaret i es va llançar al cinema a la dècada de 1950, quan els rostres femenins més cèlebres del cinema francès eren els de Brigitte Bardot, Jeanne Moreau, Annie Girardot i el seu. Amb prop de 80 pel·lícules en la seva filmografia, el seu primer èxit li va arribar el 1956 de la mà de Jean Renoir, amb la pel·lícula Elena et els hommes, que li va obrir un camí artístic molt lligat al cinema italià de Giorgio Simonelli, Luciano Emmero Giorgio Bianchi, i també amb Constantin Costa-Gavras i Denis Parent, director el 2003 de la seva última pel·lícula, Rien que du bonheur. Però a Magali Noël se la recordarà sempre per donar vida a algunes de les fantasies sexuals de Fellini, com el personatge de Gradisca que obsessiona els xavals que poblen els records del director italià a Amarcord.
Va ser immortalitzada a la pel·lícula Rififi, de Jules Dassin. Federico Fellini la va convocar per a petits papers en diverses pel·lícules com La dolce vita i Satiricón, recordant-la a Amarcord com a Gradisca.[1]
A França se l'apreciava especialment per la seva carrera en paral·lel com a cantant, que s'inicia el 1956, i gràcies en gran manera a la trencadora cançó escrita per Boris Vian i composta per Alain Goraguer «Fais-moi mal, Johnny» («Fes-me mal, Johny»). Durant més de tres dècades, Noël va interpretar aquesta cançó -que es considera precursora del rock and roll francès- juntament amb el pianista Hervé Sellin.[1][3] La cançó va ser prohibida a la radio pel seu àcid humor i descripció d'un episodi sadomasoquista. Va ser cantada i gravada en castellà per Nacha Guevara a principis dels anys setanta a l'Argentina. En català va ser versionada per Guillermina Motta.
Magali Noël va participar en diverses obres de teatre; les seves últimes aparicions van ser el 1986, a Cabaret, dirigida per Jérôme Savary.
El 1996, participa en el documental sobre el seu amic,el pintor Marcel Peltier, i també a l'escenari del Teatre dels Champs-Élysées, presenta un espectacle dedicat exclusivament a Jacques Prévert.
L'actriu es va casar amb l'intèrpret Jean-Pierre Bernard, amb qui va tenir una filla. En segones núpcies, va adoptar altres dos nens.
Va morir als 83 anys, segons va informar la seva filla el dimarts 23 de juny de 2015, a punt de complir 84 anys, a la residència d'ancians en la qual vivia, a la localitat de Castèunòu de Grassa, en el departament mediterrani d'Alps-Marítims - França.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
_(cropped).jpg?lang=ca)
