MS-DOS
sistema operatiu From Wikipedia, the free encyclopedia
sistema operatiu From Wikipedia, the free encyclopedia
MS-DOS (MicroSoft Disk Operating System) és un sistema operatiu de disc comercialitzat per Microsoft per a ordinadors IBM-PC i compatibles, utilitzat sobretot durant la dècada dels 80 i primera meitat dels 90.[1] Les ordres s'introdueixen escrivint un text.
  | |
 | |
| Família de SO | DOS |
|---|---|
| Versió inicial | 12 agost 1981 |
| Última versió | 8.01 (14 setembre 2000)
|
| Estat actual | Històric |
| Llicència | Microsoft CLUF (Llicència de programari) |
| Característiques tècniques | |
| Plataforma | Intel 8086 i IBM PC compatible |
| Escrit en | Llenguatge assemblador |
| Tipus de nucli | Monolític |
| IGU | línia d'ordres |
| Equip | |
| Desenvolupador(s) | Microsoft |
| Més informació | |
| Lloc web | microsoft.com… |
|
| |
MS-DOS va ser el principal sistema operatiu per als ordinadors personals compatibles amb PC IBM durant la dècada de 1980, a partir d'aquest moment va ser substituït gradualment per sistemes operatius que oferien una interfície gràfica d'usuari (GUI), en diverses generacions del sistema operatiu gràfic Microsoft Windows.
MS-DOS té l'origen al QDOS (Quick and Dirty Operating System) sistema operatiu escrit per Tim Paterson per a la Seattle Computer Products i comercialitzat amb el nom de 86-DOS.[2] Es va dissenyar com un clon a curt termini del sistema operatiu CP/M, per a donar més compatibilitat amb els programes comercials existents com WordStar i dBase. Aquesta primera versió es va enviar a l'agost del 1980.[3] Quan IBM va encarregar a Microsoft un sistema operatiu per al seu nou IBM PC, Microsoft es va veure incapaç de complir els terminis i va comprar QDOS als seus propietaris, que va sortir al mercat amb dues versions: PC-DOS (versió d'IBM) i MS-DOS (versió de Microsoft).[4]
L'MS-DOS va ser el producte clau de la transformació de Microsoft des dels seus orígens als anys 70 com a proveïdor especialitzat de llenguatges de programació fins al seu estat actual de gegant de la informàtica. Els ingressos de les vendes de MS-DOS van fer possible el creixement espectacular de la companyia. Particularment mitjançant contractes exclusius amb marques, demostrades com a il·legals als Estats Units més tard. De fet, fins a la sortida de Windows 95 els ingressos de MS-DOS eren més grans que els de Windows.[5]
Amb el temps, MS-DOS va imitar els altres sistemes operatius. MS-DOS 2.0 tenia algunes característiques de l'UNIX, com ara els subdirectoris i la redirecció de les d'ordres.
MS-DOS no és multiusuari ni multitasques, però es van fer molts intents perquè ho fos.[6] Molts programes van fer servir la tècnica d'eliminar i quedar-se resident o TSR (Terminate and Stay Resident), i unes altres funcions normalment indocumentades per proporcionar aplicacions pop up incloent el popular Sidekick de Borland. Entorns afegits com DesqView van intentar proporcionar característiques multitasca, que van tindre un cert d'èxit quan es combinaven amb l'administració de memòria del maquinari del processador Intel 80386.
Després de l'aparició de l'Apple Macintosh el 1984, el públic es va interessar per la interfície gràfica d'usuari o GUI (Graphical User Interface). Tot i que el primer entorn gràfic va ser l'Alto de Xerox el 1973, basat en un sistema operatiu propi. Molts programes van crear les seves pròpies interfícies gràfiques, com el Microsoft Word per DOS, XTree i el Norton Shell. Tot i així, això exigia duplicar esforços i no donava gaire consistència, per tant es van crear entorns GUI complets.
Així, IBM i Microsoft es van aliar per al projecte OS/2, originalment una versió protegida d'MS-DOS sense cap GUI (s'hi afegiria a les versions posteriors). Però Microsoft va abandonar el projecte molt ràpidament per concentrar els seus recursos al Windows. Per la seva part, Digital Research va crear l'entorn GEM, sense guanyar gaire popularitat. Finalment, tant l'OS/2 com el GEM es van abandonar, sembla que per contractes d'exclusivitat de Microsoft amb els fabricants d'ordinadors.
En teoria, fins al Windows 95, Windows no era cap sistema operatiu, sinó una GUI que traduïa el Windows a ordres de l'MS-DOS. Actualment, MS-DOS ha estat substituït pel Windows. Tot i així encara es pot fer servir, accedint-hi des del Windows.
Les primeres versions de Windows podien executar programes per a MS-DOS. Les versions recents de DOS ampliades ja estaven protegides. Des del Windows NT, el Windows s'executa independentment del DOS, però inclou gran part de la llista d'ordres, que es poden executar a una màquina virtual.
MS-DOS s'inicia quan s'arrenca l'ordinador. L'ordinador verifica la memòria i busca els fitxers CONFIG.SYS i AUTOEXEC.BAT en el disc del sistema.[7]
Com el seu nom "Sistema Operatiu en Disc" indica MS-DOS s'instal·la al disc dur d'ordinador IBM o Pc compatible, però MS-DOS és capaç d'estar aquesta completament llest en segons; diferent al Macintosh d'Apple, Commondore AMIGA i sistemes UNIX de la mateixa època. El Macintosh i AMIGA trigaven fins a un minut a iniciar perquè requerien iniciar el seu sistema operatiu en RAM des d'un disquet, procés anomenat "Kickstart".
El nucli el componen IO.SYS, MSDOS.SYS i COMMAND.COM. És possible iniciar DOS únicament amb aquests tres fitxers, però la majoria d'ordres i funcions no estaran disponibles.[8] Els noms dels fitxers tenien un màxim de 8 caràcters, un punt i una extensió de com a màxim tres lletres, en total un màxim de 12 caràcters del Codi ASCII que permetien distingir uns fitxers dels altres dins d'un mateix directori. Finalment, al Windows 95, DOS admet més caràcters. No tots els caràcters del codi ASCII estaven permesos per nomenar un fitxer, ja que alguns (exemple: /*?+\ i altres) estaven reservats per a altres funcions. Aquesta limitació de caràcters reservats continua vigent actualment.
Aquí es mostren algunes de les ordres que utilitzava MS-DOS, i que actualment poden ser utilitzats des de la línia d'ordres en sistemes operatius Windows que és CMD. Per accedir-hi, MS-DOS, a partir de la versió 6.2 permet el següent: comanda a consultar /? (P.ex.: copy /?).
Poden ser interns (inclosos dins del mateix COMMAND.COM) o externs (arxius executables al directori del MSDOS):
Les ordres internes o residents són aquelles que es transfereixen a la memòria en el moment de carregar-se el Sistema Operatiu i es poden executar sense necessitat de tenir el DOS present a la unitat per defecte des del qual es pot executar l'ordre. La unitat per defecte és la unitat on s'està, per exemple A:\>_ ; i la unitat especificada és aquella a la qual ens dirigim o especifiquem estant en una altra unitat, per exemple A:\>B: , la unitat especificada és B.
Aquestes són algunes ordres internes de MS-DOS:
Les ordres externes en contraposició amb les ordres internes s'emmagatzemen en arxius d'ordres anomenades transitòries o externes, i per executar-se necessiten aquests arxius, a més les ordres externes tenen nom propi i es poden copiar d'un disc a un altre.
Aquí es mostren algunes de les ordres que utilitzava MS-DOS, i que actualment poden ser utilitzades des de la línia d'ordres en sistemes operatius Windows. Per accedir a la seva ajuda, MS-DOS, a partir de la versió 6.2 permet el següent: comanda a consultar /? (Ex.: dir /?). Poden ser interns (inclosos dins del mateix COMMAND.COM) o externs (arxius executables al directori del MSDOS):
Els atributs dels directoris i els fitxers són: de lectura (r), d'escriptura (w), d'arxiu (a), ocult (h), de sistema (s). Paràmetres: signes (més o menys) i lletres r, w, a, i h "v". Exemple: Attrib +r *.* (atribut de només lectura, per a tots els fitxers d'aquest directori)
Podeu utilitzar aquests paràmetres combinats.
