cantant italiana From Wikipedia, the free encyclopedia
Luigia Bendazzi, coneguda també com a Luigia Bendazzi-Secchi (Ravenna, Itàlia, 22 de gener de 1829 – Niça, França, 5 de març de 1901) fou soprano italiana.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 22 gener 1829 Ravenna (Itàlia) |
Mort | 5 març 1901 (72 anys) Niça (França) |
Activitat | |
Ocupació | cantant |
Veu | Soprano |
Instrument | Veu |
Família | |
Parents | Valdo Garulli, fill de la filla |
Va estudiar inicialment a Milà amb M. Piacenti, després a Bolonya amb Federico Dallara, i va debutar el 1850 al Teatro San Benedetto de Venècia en l'òpera Ernani de Giuseppe Verdi.[1][2] Dotada d'una veu d'extraordinària potència, va consolidar-se com a cantant operística ràpidament, actuant en nombrosos teatres italians, destacant en particular en els rols verdians.[3]
Va actuar al Gran Teatre del Liceu en les temporades 1860-1861 i 1869-1870. Va debutar en aquest teatre amb I vespri siciliani de Verdi el 16 d'octubre de 1860. L'any 1864 va debutar a Madrid, cantant Il trovatore de Verdi.[4]
Es va casar l'any 1859 amb el músic piemontès Benedetto Secchi (1831-1883),[5] fet pel qual també va ser coneguda com a Luigia Bendazzi-Secchi. La seva filla Ernestina Bendazzi (1864-1931), que es va casar amb el tenor italià Alfonso Garulli (1858-1915).[6] Ambdós van debutar també al Liceu, en la temporada 1887-1888.
Luigia Bendazzi es va retirar dels escenaris l'any 1884.[7]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.