From Wikipedia, the free encyclopedia
Ernani és una òpera en quatre actes de Giuseppe Verdi sobre un llibret italià de Francesco Maria Piave, basada en la peça teatral Hernani (París, 1830) de Victor Hugo. Es va estrenar el 9 de març de 1844 al teatre La Fenice de Venècia.[1][2]
 Portada d'un llibret de 1923 de l'editor Ricordi | |
| Forma musical | òpera  |
|---|---|
| Compositor | Giuseppe Verdi |
| Llibretista | Francesco Maria Piave |
| Llengua del terme, de l'obra o del nom | Italià |
| Basat en | Peça teatral Hernani de Victor Hugo (Victor Hugo ) |
| Creació | 1843 |
| Data de publicació | segle XIX |
| Gènere | òpera |
| Parts | 4 |
| Personatges |
|
| Estrena | |
| Estrena | 9 de març de 1844 |
| Escenari | Teatre La Fenice de Venècia, |
| Estrena als Països Catalans | |
| Estrena a Catalunya | 16 d'abril de 1845, Teatre Nou (Barcelona) |
| Estrena al Liceu | 24 de setembre de 1847 |
 
| |
La trama explica la història d'Elvira i Ernani. Elvira és la bella promesa d'Ernani, un noble desterrat. El seu amor es convertirà en drama quan Don Ruiz Gomez de Silva, un poderós noble, s'enfronti al jove i reclami la seva vida. Ella, en saber d'aquest fet, demanarà compassió i el seu estimat acabarà per renegar del seu destí.[3]
Ernani es va estrenar el 9 de març de 1844 al teatre La Fenice de Venècia, un dels teatres d'Itàlia més bells i més rics en tradicions. Aquesta ciutat hauria d'exercir un paper important en les creacions de Verdi, amb l'estrena de cinc de les seves obres, està doncs en primer lloc juntament amb la Scala de Milà.[3]
Víctor Hugo va protestar violentament contra la posada en música de la seva obra teatral i fins i tot va exigir que en la representació de l'òpera a París li canviessin el títol, per distanciar-se'n. Però l'obra de Verdi, en el seu àmbit, no va tenir menys èxit que el drama original. L'òpera va obtenir un èxit que es perllongaria durant vuitanta anys, seguit per un parèntesi que va acabar ala anys 1970 amb la reaparició en molts escenaris operístics i enregistraments discogràfics.[4]
Els teatres alemanys es van decidir amb vacil·lació per Ernani, mentre que el món operístic llatí va mostrar sempre una preferència per aquest drama. El 1934 va aparèixer una versió alemanya del conegut professional de l'òpera Julius Kapp, en què el final sagnant es convertia en final feliç: la unió definitiva de la parella d'amants.[3]
Muntanyes d'Aragó. Els bandits pregunten la raó de l'abatiment d'Ernani. Ernani replica declarant el seu amor per Elvira, que ha de ser portada, a contracor, a l'altar pel vell Gómez de Silva. Demana als bandits que la raptin.
Canvi d'escena: cambra d'Elvira. Són portats els presents de casament de Silva, i Elvira dona el seu reconeixement. Carles, disfressat, entra, però és reconegut per Elvira, que en rebutja l'amor. Quan ell intenta usar la força, Elvira pren una daga, però Ernani, que acaba d'arribar, s'interposa. Carles el reconeix com a cap dels bandits i ell, al seu torn, li expressa l'odi que sent envers el rei, qui l'ha despatxat de les seues terres. En el moment que repta el rei a lluitar, Silva fa la seua aparició. Silva vol lluitar amb els dos, però Riccardo s'hi acosta i reconeix Carles. Ernani xiuxiueja a Elvira que l'ajude a fugir.
Un saló en el palau de Silva. Hom creu que Ernani és mort, i Elvira ha transigit a casar-se amb Silva. Ernani apareix disfressat de pelegrí. Ernani al·lega que l'acacen i que busca la seguretat del palau, que li és concedida per Silva. Segueix una escena entre Ernani i Elvira. Ella el creu mort, i pretén suïcidar-se davant de l'altar. Ernani revela la seua identitat; Silva els sorprèn. Silva, complint la paraula donada, li assegura l'hospitalitat i salvar-lo de Carles, però amb la intenció de posposar la seua venjança personal. Carles, que ha estat seguint Ernani, arriba i exigeix el seu lliurament, però Silva hi refusa. Els homes de Carles no aconsegueixen trobar l'amagatall d'Ernani; Silva manté la seua paraula fins i tot quan el rei pren a Elvira com a ostatge. Ernani i Silva s'alien per a alliberar Elvira. Com a pagament per l'hospitalitat i la defensa de Silva, Ernani jura a aquest que estarà disposat a morir en el moment en què Silva ho decidisca.
Carles visita la tomba de Carlemany a Aquisgrà, ciutat on ha de dur-se a terme l'elecció del nou emperador. Darrere del mausoleu escolta la conversa dels conspiradors, Silva i Ernani entre ells, que decideixen a sort qui serà l'encarregat d'assassinar Carles: és Ernani l'elegit. Sonen tres colps de canó, que anuncien Carles com a nou emperador. L'aparició dels homes de Carles desbarata la conspiració i el rei ordena l'execució dels nobles. Aleshores Ernani manifesta que ell també haurà de morir i desvetlla la seua vertadera identitat: en Joan d'Aragó, que havia estat proscrit. Elvira demana clemència per al seu estimat i Carles, convençut per les súpliques d'Elvira, accepta el seu matrimoni amb Ernani.
Castell d'Ernani. Elvira i Ernani acaben de casar-se i ho celebren amb una festa. Silva arriba i en silenci dona a Ernani una daga. Ernani compleix el seu jurament i es clava la daga en el cor.[5]
La concepció d'aquesta òpera justifica la insistència de Verdi per comptar amb un elenc de primera línia. Ernani posseeix una estructura en la qual els personatges i els rols vocals tenen una importància molt rellevant perquè Verdi va escriure una òpera fundada en peces tancades, com es deia, és a dir, amb àries, duets, trios. Utilitza així la tradició del melodrama romàntic i fa un pas de doble valor. Per una banda, recupera la tradició que havien il·lustrat els anys anteriors Bellini i Donizetti, i per l'altra, conferia a aquesta estructura tradicional un nou significat: l'elaboració interna, la relació entre drama i música, entre paraula i cant, eren del tot noves. A Ernani, cada peça representa un moment dramatúrgicament precís. En les òperes anteriors, Verdi havia tingut èxit per episodis musicals concrets i individuals. A Ernani, en canvi, quasi cada moment de l'òpera constitueix un element necessari d'una arquitectura episòdica però unitària.[6]
| Any | Elenc (Ernani, Elvira, Carlo, Silva) | Director[8] |
|---|---|---|
| 1957 | Mario Del Monaco, Anita Cerquetti, Ettore Bastianini, Boris Christoff | Dimitri Mitropoulos |
| 1967 | Carlo Bergonzi, Leontyne Price, Mario Sereni, Ezio Flagello | Thomas Schippers |
| 1969 | Plácido Domingo, Raina Kabaivanska, Carlo Meliciani, Nicolai Ghiaurov | Antonino Votto |
| 1982 | Plácido Domingo, Mirella Freni, Renato Bruson, Nicolai Ghiaurov | Riccardo Muti |
| 1987 | Luciano Pavarotti, Joan Sutherland, Leo Nucci, Paata Burchuladze | Richard Bonynge |
| 1991 | Vincenzo La Scola, Daniela Dessì, Paolo Coni, Michele Pertusi | Giuliano Carella |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
