Luísa Mahin (segle XVIII - segle XVIII) va ser un personatge històric d'existència controvertida, una ex-esclava d'origen africà, radicada al Brasil, que hauria pres part en l'articulació dels alçaments d'esclaus que van sacsejar la Província de Bahia en les primeres dècades del segle xix. No existeix, no obstant això, cap mena d'indici escrit de la seva participació en les revoltes i, seguns alguns historiadors, podria ser una espècie d'alter ego de l'escriptor Luís Gama.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XVIII  |
| Mort | segle XVIII |
| Grup ètnic | Afrobrasilers |
| Activitat | |
| Ocupació | revolucionària |
| Família | |
| Fills | Luís Gama |
El seu origen és incert: no se sap si havia nascut a la costa del golf de Guinea —on es trobava Sant Jordi de la Mina, el principal port del tràfic d'esclaus dels portuguesos en aquella època— o si es tractava d'una descendent d'esclaus, ja nascuda a Bahia. Membre del poble maí, d'on ve el seu cognom, Luísa Mahin va comprar la seva manumissió el 1812. Lliure, es va fer cuinera a Salvador. Va tenir un fill, el poeta i abolicionista Luís Gama, que la va descriure com una dona baixa, prima i bonica, altiva, de mal caràcter i venjativa.[2]
Va estar involucrada en l'organització de totes les revoltes i alçaments d'esclaus que van sacsejar l'antiga Província de Bahia en les primeres dècades del segle xix. Mitjançant Mahin, eren distribuïts missatges en àrab, a través dels nens que suposadament li compraven menjar. D'aquesta manera, va estar implicada en la Revolta dels Malês (1835) i en la Sabinada (1837-1838).[1] La seva casa va esdevenir el quarter general d'aquestes revoltes.[3] Va ser perseguida, però va poder fugir a Rio de Janeiro, on finalment va ser detinguda i, possiblement, deportada cap a Angola, d'acord amb els relats de qui la va conèixer.[4] No existeix, no obstant això, cap document que demostri aquesta informació, mentre que alguns autors opinen que Mahin hauria aconseguit fugir a la província de Maranhão.[1][2]
Lúcio de Mendonça va ser un escriptor i periodista carioca. A petició de Mendonça, Luís Gama va enviar-li una carta autobiogràfica titulada Lances doridos, datada el 25 de juliol de 1880. La carta és l'únic document que aporta informacions sobre la mare de l'abolicionista. A continuació el tros en el que parla sobre la seva mare, Luísa Mahin:[5]
| « | (portuguès) Sou filho natural de uma negra, africana livre, da Costa Mina (Nagô de Nação), de nome Luísa Mahin, pagã, que sempre recusou o batismo e a doutrina cristã. |
(català) Sóc fill natural d'una negra, africana lliure, de Costa Mina (de la nació Nagô), de nom Luísa Mahin, pagana, que sempre va refusar el baptisme i la doctrina cristiana. |
» |
| — Luís Gama, Lances doridos, 1880 | |||
Biògrafs de Luís Gama, com Sud Mennucci, Elciene Azevedo i Ligia Fonseca Ferreira, afirmen no haver trobat mai documents que corroboressin la versió presentada per Gama en la carta. Creuen més probable que Luísa Mahin fos un personatge creat per l'autor, potser com un alter ego.[7][8]
En 2006, l'escriptora Ana Maria Gonçalves va publicar la novel·la històrica Um defeito de cor. El romanç, amb més de 900 pàgines, recorre la trajectòria de Luísa Mahin des dels seus cinc anys d'edat fins a la seva mort.[9] Ben abans que ella, en la dècada de 1930, Pedro Calmon va escriure la novel·la històrica Malês: a insurreição das senzalas, on sorgeix per primera vegada la idea que Luísa Mahin fos líder de la rebel·lió Malê ocorreguda en Salvador l'any 1835.[10] El professor i investigador João José Reis, en el llibre Rebelião escrava no Brasil, afirma que encara que, tot i haver estudiar exhaustivament els documents sobre la rebel·lió Malê, no va localitzar cap referència sobre Luísa Mahin, el que li duia a creure que es tractava d'una "barreja entre una realitat possible, una ficció abusiva i un mite llibertari".[11]
El 2010, Aline Najara da Silva Gonçalves va publicar l'estudi Luísa Mahin entre ficção e história.[12] L'any següent, Dulcilei C. Lima va llançar l'estudi Desvendando Luísa Mahin: um mito libertário no cerne do Feminismo Negro.[13] Ambdues analitzen els llibres mencionats anteriorment i altres documents, en recerca de la comprensió sobre l'enigmàtica figura de Luísa Mahin.
Luísa va tenir la seva biografia carnavalitzada l'any 2018 pel GRES Alegria da Zona Sul, amb el samba-enredo Bravos Malês! A Saga de Luísa Mahin.[14] El 2019, la seva figura va estar present de nou en el carnaval carioca, citada com una heroïna entre altres figures històriques negres en l'enredo História para ninar gente grande, amb el qual l'Estação Primeira da Mangueira va conquerir el primer lloc.[15]
La Llei nº 13.816, del 24 d'abril de 2019, va inscriure el nom de Luísa Mahin en el Llibre dels Herois i Heroïnes de la Pàtria, dipositat en el Panteó de la Pàtria i de la Llibertat Tancredo Neves de Brasília.[16]
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
