expressions en llatí que s'utilitzen en català amb un significat pròxim a l'original From Wikipedia, the free encyclopedia
Les locucions llatines són expressions en llatí que s'utilitzen en català amb un significat més o menys pròxim a l'original. En l'ús popular aquestes locucions es coneixen com a «llatinades». Atès que el llatí va ser la llengua d'expressió cultural i científica a Europa fins al seglexviii, moltes locucions han perviscut en el llenguatge jurídic, filosòfic, tècnic, religiós, mèdic i científic. N'hi ha moltes, també, que formen part del lèxic quotidià i operen un enllaç entre les llengües modernes i el llatí, el qual manté una actualitat tot i que oficialment és una llengua morta.[1]
«Errar és humà».
En l'ús de les locucions llatines hi ha a més a més una actitud mixta, pel fet que, de vegades, són usades per persones que no coneixen bé la llengua llatina, i això és motiu d'errors freqüents. Així s'entén de vegades l'expressió de motu proprio quan l'ús correcte és sense preposició, ja que es tracta d'un ablatiu, i cal dir motu proprio. El mateix passa amb a grosso modo, que no admet la preposició pel mateix motiu (cal dir grosso modo).
Generalment, les expressions llatines, per desconeixença són atribuïdes a altres orígens. Un exemple és Requiescat in pace (RIP), que acostuma a ser entès com a original de la llengua anglesa i confós amb la seva traducció Rest in peace. El mal ús del llatí, per altra banda, és satiritzat en Fray Gerundio de Campazas, novel·la castellana del seglexviii escrita pel pare Isla.
La pronunciació del llatí és un assumpte debatut entre filòlegs, lingüistes i historiadors, encara que és un problema que afecta la parla popular, no a l'ús culte. Una explicació suggereix que, per als parlants natius, la relació entre l'ortografia llatina i la seva pronunciació va poder ser semblant a la que avui existeix entre l'ortografia francesa o anglesa i les seves respectives pronunciacions. La derivació de les llengües romàniques a partir del llatí vulgar (dialecte llatí que es parlava després de l'època clàssica i que parlava el poble menys culte), fa probable la hipòtesi anterior. Donada aquesta manca de certesa, les normes de pronunciació que s'ofereixen a continuació són només hipotètiques. Responen a una convenció entre filòlegs i estudiosos per facilitar la lectura, l'estudi i l'aprenentatge del llatí, i el coneixement dels textos escrits en aquesta llengua.
Grosso modo, aquestes són les principals normes fonètiques acordades de pronunciació clàssica del llatí:
c es pronuncia /k/, com en casa (oclusiva, velar, sorda). Així: cetera es pronuncia /Ketera/.
ph es pronuncia /f/, com en amfibi (fricatiu, interdental, sorda). Així: Amphibia es pronuncia /amfíbia/.
g es pronuncia /g/, com en gat (oclusiva, velar, sonora), o com en àguila (fricativa, velar, sonora). Per exemple: genus-generis es pronuncia /guénus-guéneris/.
j no existeix en llatí clàssic. En llatí vulgar representa i. Per exemple: Justitia en lloc de iustitia. Ambdós casos poden pronunciar /iustitia/ o /yustítia/ (respectivament, amb valor vocàlic de i davant vocal, i valor consonàntic de i davant vocal).
qu es pronuncia /ku/. Per exemple: que es pronuncia /Kue/.
v es pronuncia /u/. Per exemple: veni es pronuncia /uéni/. Però també s'admeten les pronunciacions/b/(billavial fricativa explosiva) i/v/(llavi-dental, fricativa, sonora), això dependrà de l'origen del qui parli. Així, un català provinent de zones on no es distingeixen els dos fonemes pronunciarà /Béni/ i un italià pronunciarà /veni/
ll es pronuncia com la ela geminada del català o de l'italià a Rafaello, /ll/. Per exemple: bellum belli es pronuncia /bél·lum bél·li/.
Els diftongs æ i œ es pronuncien /ai/ i /oi/ respectivament. VG: aquæ →/ákuai/, œconomia →/oikonómia/. Hi ha excepcions, com ara en el cas de poeta, que es pronuncia com en català: /poeta/.
Llista de les locucions llatines més usades en català actualment, conjuntament amb algunes frases en llatí que han esdevingut part de la cultura general.
significa literalment "des de l'eternitat". Realment s'utilitza per indicar que una cosa existeix des de fa molt de temps o des de temps immemorial o pot continuar per molt de temps o per sempre.[2]
«Des de l'ou», més concretament «des del començament», expressió extreta d'un poema d'Horaci on parla d'Homer que a la Ilíada relata la guerra de Troia, no des de l'ou d'on va néixer Helena, sinó in media res, és a dir enmig de l'assumpte (vid.).
Ab uno discent omnes
«D'un sol aprenen tots», fa referència a la funció de generalitzar la saviesa que té la docència.
«Des de la fundació de la ciutat», títol amb què es coneix la història de Roma de l'historiador romà Titus Livi, que anava des dels temps de Ròmul, fundador de l'urbs, fins al segle I aC.
Accessit
Literalment «s'hi ha acostat», tercera persona del preterit del verb accedere, es diu del premi que en un certamen s'entrega a aquell oponent que ha demostrat mèrits per ser premiat, però no suficient per merèixer el primer guardó. La paraula s'ha catalanitzat i pren aleshores l'accent accèssit i ja no es considera com una locució llatina
«Contra l'home», es diu de l'argumentació que prova de refutar-ne una altra dirigint-se contra la persona que la defensa, i no contra la mateixa idea de l'argumentació.
Literalment vol dir «a les calendes gregues», les calendes eren el nom que rebia el primer dia de cada mes del calendari romà, però no en el grec, per tant l'expressió té un significat semblant a dir en català el trenta de febrer. Suetoni (II.87) l'atribueix a August.
«A plaer», «al gust de cadascú». L'autor d'una obra preveu que l'intèrpret actuï lliurement en un passatge determinat.
Ad triarios redisse
«Arribar als Triaris» Els Triaris eren els soldats veterans de l'exèrcit republicà abans de les reformes de Gai Mari. La seva tasca consistia en actuar si les dues primeres línies del desplegament es col·lapsaven. En la majoria de batalles no entraven en combat, ja que la resta de tropes d'infanteria generalment derrotaven les tropes enemigues. Encara que no poguessin vèncer, els triaris oferien una forta resistència que permetia que la resta de l'exèrcit es reagrupés o bé es retirés ordenadament sense sofrir gaires danys. Es diu quan alguna cosa va malament i es necessiten les darreres energies o reserves.
Addenda
Literalment «allò que s'ha d'afegir», conjunt de notes addicionals que es posen a final d'un escrit, el qual complementen.
Literalment «mare nodridora», abreviació del nom Alma Mater Studiorum («Mare nodridora d'estudiants»), que era el nom original de la Universitat de Bolonya (la més antiga del món), usada avui per referir-se al centre universitari on hom ha cursat estudis.
«Argument per autoritat», en la retòrica i en discussions jurídiques quan la persona té raó, per l'ofici de la seva autoritat o de la seva funció, com ex auctoritate imperatoris (per autoritat de l'emperador) sense haver qualsevol obligació de donar arguments o ex auctoritate legis (la llei és la llei).
«L'art és llarga, la vida és breu», traducció de Sèneca d'un aforisme d'Hipòcrates que significa que els coneixements humans són massa nombrosos com per a arribar a ser apresos per un sol home en la vida.
Audaces fortuna iuvat
«La fortuna ajuda els audaços».
Ave Caesar, morituri te salutant
«Ave Cèsar, els que han de morir et saluden», salutació tradicional que exclamaven els gladiadors abans de començar un combat al Colosseu de Roma.
Aurea mediocritas
«La daurada moderació», tòpic literari extret d'una oda d'Horaci en què es lloa la vida moderada, a mig camí entre la pobresa i la riquesa, i lliure dels problemes que ambdues comporten.
«Feliç aquell», tòpic literari extret dels Epodes d'Horaci en què es lloen les virtuts de viure i treballar el camp, oposades als tràfecs de la vida urbana.
Bis
«Dues vegades» o «per segona vegada», es diu de la repetició d'un tema musical en un concert o dels números dels portals de les cases quan han d'ocupar l'espai que abans ocupava un sol edifici
«Captació de la benvolença», es diu de les paraules que hom diu abans d'un espectacle o presentació, amb les quals s'espera posar l'ànim dels oients de la seva part.
(Dominica ante) carnes tollendas
«(Diumenge abans d')apartar les carns» o «carnestoltes», festivitat del calendari cristià en què es deixa de menjar carn per preparar-se per Pasqua.
«Vés amb compte amb el gos», frase que apareixia inscrita en les entrades d'algunes cases romanes. També usat feqüentment en plural, Cave canis («compte amb els gossos»).
Cedant arma togae
«Que les armes deixin pas a les togues», frase de Ciceró que defensa la superioritat del poder civil davant del militar.
Circa és un adverbi sinònim d'«al voltant de». Prové del llatí i s'utilitza habitualment de forma abreujada com «ca.» per descriure dates quan només se'n coneix la data aproximada.
«Cull roses, donzella», començament d'un epigrama d'Ausoni que ha donat nom a un tòpic literari que invita les noies a estimar mentre encara són joves i belles.
Confer
«Compara», fórmula usada en manuals per citar altres autors.
«Amb una lloança» (Laude és l'ablatiu de laus, "lloar”): es deia de la qualificació intermèdia en un examen (vegeu aquí també maxima cum laude), però actualment al sistema universitari espanyol, especialment al doctorat, representa la màxima qualificació possible, equivalent al with highest honour del sistema anglosaxó o al plus grande distincion del sistema francès.
«Per la gràcia de Déu», epítet atorgat pel Papa als monarques cristians, seguint la tradició del dret diví, avui periclitat. Sovint abreujat com DG, va ser usat per exemple pel dictador espanyol Franco a les monedes del seu règim.
Literalment «deliri tremolós», malaltia consistent en al·lucinacions i tremolors, provocada per l'abstinència de l'ús de begudes alcohòliques o drogues, en casos d'addicció.
«el déu que baixa de la grua», l'expressió significa «solució improvisada, d'últim moment», i té el seu origen en la tècnica d'alguns autors tràgics grecs que remataven les seves obres amb l'aparició d'un déu (un actor caracteritzat que penjava d'una grua) que resolia tots els conflictes.
«Fins a aconseguir-ho» Fou el lema de les Reials Guàrdies Catalanes amb el sentit que mai no es rendirien sinó que persistirien fins a guanyar.
Do (tibi) ut des
«(Et) dono perquè em donis», es diu en favors recíprocs. En la cultura anglosaxona, degut a un error d'interpretació des del seglexix, es fa servir l'expressió quid pro quo en comptes de do ut des, en el sentit de «a favor for a favor» o també «what for what», «give and take» i «Tit for Tat», de significats similars. Veure quid pro quo.
«mentre Roma discuteix, Sagunt és expugnada», sovint només s'esmenta la primera part de la frase (Dum Romae consulitur...), en referència als que perden molt de temps a consultes contínues sense decidir-se, en un context que requeriria decisions ràpides.
«Heus aquí l'home», paraules de Ponç Pilat en presentar Jesús després de ser flagel·lat i coronat amb espines. Tot junt (eccehomo) significa persona malferida, colpejada.
«Per igual», «pels mateixos mèrits», es diu quan en un premi dos o més participants han quedat empatats en la primera posició.
Ex cathedra
Literalment «des de la càtedra», es diu principalment del Papa quan parla de les veritats relatives a la fe cristiana, o d'algú que parla amb to d'autoritat.
«L'excusa no demanada manifesta l'acusació», es diu quan algú s'excusa d'alguna cosa de la qual no ha estat acusat, palesant així la seva culpabilitat.
«Per vot (a una divinitat)», es diu de l'ofrena feta a un déu pel compliment d'un favor, catalanitzat com exvot.
Facile est inventis addere
És fàcil millorar coses, després que algú les ha inventades.
Facilius inter philosophos quam inter horologia conveniet
És més fàcil que hi hagi acord entre els filòsofs que entre els rellotges. Sèneca ironitza i fa befa de la divergència perpètua dels filòsofs, a una època a la qual els rellotges indicaven l'hora molt aproximativament.
Fac simil
Literalment «fes-ho igual»; reproducció d'un text per facilitar-ne l'estudi. Normalment usat com facsímil.
Fac totum
Literalment «fes-ho tot»; es diu de la persona que en una empresa realitza totes les feines. Normalment usat com factòtum
Facta, non verba
«Fets, no paraules».
Festina lente
«Afanya't lentament»: traducció d'una frase d'Eurípides que August solia dir per prevenir els generals contra la temeritat i la pressa.
Fiat iustitia et pereat mundus
«Que es faci la justícia i que s'enfonsi el món», lema de l'emperador romanogermànic Ferran I. Existeix la variant Fiat iustitia ruat caelum, «Que es faci la justícia i que s'enfonsi el cel», atribuïda erròniament a un polític romà de nom Luci Calpurni Pisó.
Fiat iustitia ne pereat mundus
«Que es faci la justícia perquè el món no s'enfonsi», frase del filòsof Hegel que corregeix l'expressió Fiat iustitia et pereat mundus.
Fugit irreparabile tempus
«El temps fuig irremeiablement», frase extreta de les Geòrgiques de Virgili sobre la fugacitat del temps.
Gaudeamus igitur, iuvenes dum sumus
«Gaudim doncs, mentre som joves», primers versos de De brevitate vitae o Gaudeamus igitur, himne dels estudiants universitaris compost al seglexiii.
«Grècia, sotmesa, va sotmetre el brau vencedor», vers d'Horaci que parla de la introducció de la cultura grega a Roma després de la conquesta de Grècia al segleiiaC.
«Tingues el cos present (per a sotmetre'l al jutge)», institució processal - creada pel parlament anglès el 1679 - segons la qual tota persona detinguda ha de ser posada a disposició de l'autoritat judicial competent que decideixi si ha de ser engarjolat o posat en llibertat.
La traducció literal de la frase llatina és “[obliguem a] disposar de les dades”. Es tracta d'una acció constitucional o legal que té qualsevol persona que figura en un registre o banc de dades, d'accedir a tal registre per conèixer quina informació existeix sobre la seva persona, i de sol·licitar la correcció d'aquesta informació si li causés algun perjudici.
Habitat
Literalment «ell habita», conjunt de condicions ambientals en què es desenvolupa un ésser viu.
«Home d'un sol llibre», usat sovint a la frase Timeo hominem unius libri, literalment Tem un home d'un sol llibre, locució llatina atribuïda a Tomàs d'Aquino
«per honor», es diu del guardó que s'entrega a persones que han destacat en un camp determinat, però que no van escriure una tesi de doctorat o per extensió a persones que reben un guardó per honor, i no perquè omplen la funció. Per exemple: president honoris causa
Horror vacui
«Por al buit», necessitat artística de cobrir un espai buit o una superfície blanca amb una obra o pintura, present sobretot al barroc. En la física, Natura abhorret vacuum sovint abreujat com a horror vacui, principi formulat per Aristòtil que en la natura no hi hauria cap buit possible.
Ibídem
«Al mateix lloc», utilitzat principalment en referències bibliogràfiques per a indicar que la informació prové de la mateixa font, ja citada in extenso anteriorment.[4]
«En el moment de la mort», es diu de la benedicció que un capellà dona a un moribund. També s'utilitza en dret per indicar altres decisions i accions preses en el trànsit final de l'individu cap a la mort, com ara un matrimoni celebrat quan un dels cònjuges està en perill de mort.
In bona partem
«A favor de la part». Veure In malam partem.
In crescendo
«En el moment de créixer», es diu de l'augment d'intensitat dels sons en un concert musical.
«Contra la part». És l'aplicació per analogia d'una norma a supòsits no regulats expressament en la seva lletra però que són similars als contemplats per ella, perjudicant al reu. Està expressament prohibida als sistemes jurídics avançats. La seva contrària in bona partem sí és acceptada.
«Al bell mig de l'assumpte» expressió extreta d'Horaci, quan parla d'Homer, el qual a la Ilíada narra la guerra de Troia no des del començament, sinó a partir del desè any. Vegeu ab ovo.
«En un vidre», es diu dels procediments biològics de proveta - principalment relatius a la fecundació - que es realitzen en laboratoris amb instruments especials.
«Avall», «més avall», adverbi usat en llibres per citar fragments posteriors d'aquest. Oposat a supra, sol aparèixer combinat amb confer («vegeu»). Sovint usat com vid. infra i vid. supra («veure més avall / més amunt»)
«Aneu-vos-en, [la comunitat] pot marxar», o «Aneu-vos-en, [la tasca] és feta»: al cristianisme és la frase amb què l'oficiant dona per acabada la celebració de l'eucaristia. S'ha interpretat històricament de diferents maneres. D'aquesta expressió provenen frases com dir missa o anar a missa.
Item
«Igualment», «també», com a adverbi es diu com a introducció dels apartats en un escrit o enumeració, com a nom fa referència a una paraula clau que identifica un escrit, llibre, document, etc.
«lloança», discurs pronunciat a la cerimònia d'una promoció d'un doctor o Doctor honoris causa, a l'entrada a una acadèmia o una altra societat honorable
«lloc agradable», tòpic que evoca un paisatge constituït generalment per un prat, uns arbres, aigua que brolla o corre, cant d'ocells, brisa agradable… És un tòpic abundant en la poesia, un exemple el trobem a la Bucòlica I de Virgili.
«El mestre ho ha dit», frase amb què els escoliastes medievals citaven arguments d'Aristòtil, ara es fa servir entre membres d'una organització per a referir-se al cap d'aquesta.
«Recorda que has de morir», frase atribuïda al costum de l'Antiga Roma de repetir-la als generals victoriosos a cau d'orella quan desfilaven orgullosos pel triomf obtingut.
Memorandum
Literalment «allò que s'ha de recordar», nota destinada a recordar algunes coses, relació de fet referents a un tema.
«manera de viure», referida a com es guanya hom la vida o en un conflicte d'interessos, un compromís més o menys informal que permet a ambdós partits de conviure.
«No fan olor», referit als diners, significa que no importa la seva provinença.
Non plus ultra
«No més enllà» és una inscripció que Hèrcules va gravar a les dues columnes que va aixecar a l'estret de Gibraltar per commemorar la més occidental de les seves gestes.
Non scholae, sed vitae
«(Hem d'aprendre) no per a l'escola, sinó per a la vida», sentència de Sèneca.
Non semper Saturnalia erunt
«No sempre seran les saturnals», festes romanes en honor del déu Saturn, no tots els dies són festa.
Nosce te ipsum
«Coneix-te tu mateix», traducció d'una inscripció grega al santuari d'Apol·lo a Delfos que va esdevenir un dels lemes de Sòcrates
«mai a dos, sempre tres». Precepte monàstic per tal d'evitar relacions homosexuals massa íntimes
Nunc est bibendum
«Ara s'ha de beure», començament d'una oda d'Horaci en què celebra la victòria d'August a la batalla d'Àccium i que s'usa com a exhortació a festejar un esdeveniment.
«Que pereixin els que van dir les mateixes coses que nosaltres abans de nosaltres.» Es diu quan algú formula una idea que pensa nova, i que descobreix després que ja hi ha hagut algú que va dir (o pensar) la mateixa cosa.
«Plauré», «agradaré». Usat normalment per descriure un medicament que, independentment de la presència o no d'un principi actiu, alleuja el malalt per suggestió.
Placet
Literalment «plau, agrada», permís.
Plus
«Més», quantitat que es dona de més en una paga.
Post coitum omne animal triste
«Després de fornicar, cada ésser viu és trist», atribuït a Galè
«després de la data», nota que s'afegeix al final d'una carta ja signada i datada.
Post festum pestum, post coitum tedium
«Després de la festa la fortor, després del coit el tedi»
Post hoc, ergo propter hoc o postquam ergo propter quam
«Després de la cosa, per tant degut a la cosa», fa referència un error lògic freqüent de concloure en una relació de causa a efecte entre dos fenòmens, només perquè se succeeixen en el temps
Post meridiem
«Després del migdia», abreujat PM i usat per precisar les hores, sobretot en l'àmbit anglosaxó (al mediterrani se solen donar en format de 24 hores per evitar ambigüitats). Veure ante meridiem.
«Escrit després», nota que s'afegeix al final d'un escrit.
Prima facie
«A primera vista»
Prima luce
«Amb la primera llum», «a trenc d'alba»
Prima non datur et ultima dispensatur
«La primera no és donada i l'última és perdonada». Proverbi utilitzat pels estudiants, demanant no haver de fer la primera i última classe del curs.
Primum vivere, deinde philosophari
«Primer, viure, després, filosofar», cita atribuïda a Hobbes que explica que poder fer filosofar, s'han d'ompler abans les necessitats bàsiques (alimentació, habitació…).
«substituir una cosa per una altra». Actualment, i per influència de l'anglès, molt sovint l'expressió quid pro quo es fa servir en el sentit de et dono si em dones, quan no té aquest significat. En aquest cas caldria fer servir l'expressió do ut des.
«Que és el que volíem demostrar», expressió amb què, en matemàtiques, es dona per acabada una demostració i per extensió frase de conclusió d'un discurs.
Quod natura non dat, reddere cura potest
«Allò que la naturalesa no dona, l'esforç ho pot proporcionar».
Quod natura non dat, Salmantica non praestat
«Allò que la naturalesa no dona, (la universitat de) Salamanca no ho concedeix», si no es tenen aptituds naturals per estudiar, de res serveix anar a un bon centre.
Quo vadis, Domine
«On vas, Senyor?», paraules que alguns escrit apòcrifs atribueixen a Sant Pere quan, en fugir de Roma durant la primera persecució, se li va aparèixer Jesús.
Quorum
Nombre mínim d'assistents a una reunió per què les decisions que s'hi prenguin tinguin validesa, abreviació de quorum praesentia sufficit «la presència dels quals és suficient». S'ha catalanitzat com a quòrum.
Quousque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?
«El més sagrat del sagrat», nom amb què es designava l'habitació del Temple de Jerusalem a la qual només hi podien accedir els sacerdots. Actualment s'usa per a referir-se a un lloc privat i personal al qual només hi poden accedir uns pocs elegits.
«Així». Utilitzat en una citació, entre parèntesis, després d'una paraula amb una falta d'ortografia en el texte original. També s'usa per expressar distància entre l'autor del text i el contingut d'una cita literal.
Literalment «sense rancúnia ni parcialitat». Frase de l'historiador Tàcit a la introducció als seus «Annals», per donar a entendre la seva neutralitat enfront dels fets que narra.
(Conditio) sine qua non
«(Condició) sense la qual», es diu de la condició necessària perquè es faci una cosa.
o amb el seu nom complet Syllabus complectens praecipuos nostrae aetatis errores (“Síl·labus general dels principals errors de la nostra època”) és una recapitulació de 80 idees que el papa Pius IX va definir vehementment com a heterodòxies. És considerat comunament com un libel contra la modernitat.
«tauleta de cera esborrada, sense inscripcions», refereix a les tauletes que s'utilitzaven als temps romans per escriure i que podien esborrar-se amb un moviment ràpid per tornar a ser en blanc.
«que les dones callin a les assemblees» frase de la Primera carta als Corintis de Pau de Tars publicada l'any 54
Tam in onere, quam in honore
«Tant en les càrregues i obligacions, com en els honors», citada a l'Arxiu de la Catedral de Barcelona, llibre de la visita al Deganat del Vallès, efectuada el 1682, full 22.
«A la ciutat i al món». Fórmula utilitzada per les congregacions romanes o en les benediccions solemnes del Papa per a indicar que s'adrecen no solament a la ciutat de Roma, d'on el Papa és bisbe, sinó a tot el món catòlic.
«Veu del poble, veu de déu», rumor popular. Usat per fer referència que s'ha de respectar - o no - una cosa que està en boca de tothom.
Gómez i Llauger, Núria;Serra i Casals, Enric. 100 llatinismes més vius que mai. Valls:Cosetània Edicions,2014,p.223(Col·lecció de cent en cent). ISBN 978-84-9034-229-1.
