From Wikipedia, the free encyclopedia
Eli Donat (en llatí: Aelius Donatus) va ser un escriptor i gramàtic romà que va viure a Roma a la meitat del segle iv. Fou el preceptor de Jeroni d'Estridó.
 Imatge d'Eli Donat, representant la gramàtica, a la font Schöner Brunnen, de Nuremberg.  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 315 |
| Mort | 380 (Gregorià) (64/65 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, poeta, gramàtic |
| Període | Baix Imperi Romà |
| Activitat | (Floruit: segle IV ) |
| Obra | |
Obres destacables
| |
 | |
Amb el seu nom ens han arribat obres gramaticals i exegètiques.
Pertany al primer grup l'Ars grammatica, que adquirí gran renom a l'antiguitat i que suscità l'interès de comentaristes posteriors, com Servi Maure Honorat, Cledoni i Pompeu Maure.
La primera part, l'Ars minor, més breu i simple, està dedicada als que comencen els estudis gramaticals. S'estructura amb un model de preguntes i respostes i tracta de les vuit parts del discurs (De octo partibus orationis).
La segona part, l'Ars maior, dividida en tres llibres, tracta de la fonètica, la mètrica i l'estilística.
Aquesta separació en dues parts, Ars minor i Ars maior, és conseqüència del progressiu abandó de la primera part, més simple, a favor de la segona, més completa, iniciat a l'època antiga (amb Pompeu) i que continuà posteriorment a l'època medieval. L'ars minor romangué nogensmenys fins al Renaixement com a text útil per a iniciar l'estudi del llatí.
Entre les obres exegètiques, hi ha el comentari sobre les comèdies de Terenci, incomplet, ja que no ha arribat als nostres dies la part relativa a l'Heautontimoroumenos.
L'obra s'inicia amb una biografia del poeta, extreta del De viris illustribus de Suetoni, però ampliada pel mateix Eli Donat; segueix amb una introducció al gènere literari de la comèdia, i després amb un comentari sobre cada una de les comèdies de Terenci, cadascuna introduïda amb observacions sobre l'estructura, la història, els personatges i la trama. És molt conegut per la seva frase proverbial «Pereant qui ante nos nostra dixerunt», que és probablement una citació de Terenci.[1]
El comentari a Virgili, compost segurament abans del 363, ha arribat als nostres dies mutilat: romanen únicament la dedicatòria al seu patró, L. Munatius; la biografia del poeta; la introducció a les Bucòliques (§ 47-69) i l'inici de llur explicació (§ 70-72).
A la dedicatòria Donat exposa el mètode filològic que segueix, els fonaments del qual estan constituïts per la completesa i la brevetat, amb contínua referència a les seves fonts, sense excloure alguna intervenció personal.
La Vita o biografia està, en canvi, extreta de Suetoni, de la Vita Vergili que forma part del De poetis, secció perduda del De viris illustribus.
La introducció (Praefatio) a les Bucòliques està constituïda per una primera part sobre l'autor i el títol de l'obra, el gènere literari, els motius que induïren a Virgili a escriure l'obra i el seu significat. La segona part, en canvi, ofereix un comentari específic de l'obra, concentrant-se en els seus aspectes estilístics i mètrics o en una exegesi textual més precisa.
No ha arribat als nostres dies el breu tractat De structuris et pedibus oratoriis, en el que Donat analitzava la mètrica.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
