Llucià Navarro i Rodón

Llucià Navarro i Rodón (Barcelona, 19 d'abril de 1924 - Premià de Mar, 29 d'octubre de 2007) fou un pintor i dibuixant que treballà àmpliament el mural a partir d'un específic i molt propi traç figuratiu.

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Llucià Navarro i Rodón

Biografia
Naixement	19 abril 1924 Barcelona
Mort	29 octubre 2007 (83 anys) Premià de Mar (Maresme)
Formació	Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi
Activitat
Ocupació	pintor, dissenyador
Membre de	Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
Premis
(1992)  Premi d'Actuació Cívica

Llucià Navarro va néixer el 19 d'abril a Barcelona en el barri de Sant Gervasi, fill de mare vallenca i pare parisenc. Aquest, que era brodador artístic, a més d'aquarel·lista i fotògraf afeccionat, li inculcà la vocació artística i el gust per l'obra de creació. Nascut en un entorn familiar amant de l'art, va estudiar pintura a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi. Una beca el portà per terres de Castella i a Eivissa i, més tard ampliar els coneixements de pintura a Itàlia.

A partir de 1941 estudià art a l'Acadèmia Nolasc Valls i a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi on l'any 1948 es llicencià en Belles Arts. El 1950 exposa a la galeria Argos. Més endavant, l'any 1952, hi torna a exposar juntament amb l'escultor i amic Tomàs Bel Sabatés. Des de 1951 va ser nomenat professor de terme per oposició a Madrid, a l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics "La Llotja," de Barcelona de la qual, reinstaurada la democràcia, en fou nomenat el primer director dins d'aquesta nova etapa. La seva jubilació a Llotja va ser l'any 1989. La seva implicació amb la docència de l'art fou total. De fet, va ser una altra de les seves passions vitals, juntament amb la pintura. A Llotja hi va fundar el Departament de Pintura Mural, avui dia encara actiu i vigent. L'any 1960, va ser un dels fundadors i director artístic de la revista Cavall Fort. El 1962 rep la Medalla d'Or de l'Agrupació d'Aquarel·listes de Catalunya. El 1995, sota el lema "Paret tela i paper, l'art de Llucià Navarro", la Fundació Lluís Carulla, organitza una antològica de la seva obra a l'Espluga de Francolí, el 2004 es reeditaria un opuscle amb el mateix títol i es realitzà l'últim sentit homenatge a l'art de Llucià a l'Espluga. Encara el gener de 2007, pocs mesos abans de la seva mort, se li reté un homenatge amb una exposició a Premià de Mar, impulsats per la Regidoria de Cultura i l'Associació d'Artistes Plàstics de la vila, que consistí en una exposició d'obres murals al Museu de l'Estampació, amb una taula rodona que va tractar sobre l'artista i la seva obra i una exposició de pintura i dibuix a la sala Premiart.

La seva obra de pintura mural civil i religiosa, es troba escampada per tot el territori català: nou obres de tipologia religiosa i civil a Barcelona, pintura mural en les poblacions d'Agramunt, Tornabous, Badalona, Balaguer, Bell-lloc d'Urgell, Cambrils, Capellades, Esparreguera, l'Espluga de Francolí, Lleida, Núria, Ordino, Port de la Selva, Ponts, Premià de Mar, Premià de Dalt, Ribes de Freser, Riudoms, Sant Cristòfol de Begues, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Sadurní d'Anoia, Súria, Vilanova i la Geltrú, Viladecans, Vilanova del Camí, Tàrrega, Mataró, Palau-solità i Plegamans, Sant Joan de les Abadesses i Valls. Fora de Catalunya Llucià Navarro treballà a Logronyo, Madrid, Valladolid, Múrcia, Veneçuela, Miami i Puerto Rico.

A mitjans de la dècada dels 70, per encàrrec de la promotora i constructora barcelonina La Llave de Oro, realitzarà algunes pintures murals –d'altres se n'encarregarà Jordi Alumà– per decorar els vestíbuls de l'Edifici Olimpo, destinat a habitatges d'alt nivell, del Carrer Balmes (413-427) i Carrer Moragas (14-32) en el seu barri natal de Sant Gervasi a Barcelona. Tot seguint la temàtica de mitologia grega que inspira amb una divinitat diferent, cada una de les porteries del complex residencial.

Diversos reconeixements honorífics, donen fe del seu treball. Entre ells destaquen el Premi Jaume I d'actuació Cívica Catalana i l'ingrés com Membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. En Llucià Navarro esdevingué polifacètic: pintures murals al fresc i sec, esgrafiats, vitralls, mosaics, marqueteria, pintura de cavallet i dibuix i un molt prolífic il·lustrador, la seva obra és present arreu, pinta esglésies, altars, façanes, interiors i també il·lustra un gran nombre de llibres infantils i juvenils d'obres de Josep Vallverdú o de Joaquim Carbó entre molts d'altres, així com un extens treball col·laboratiu a la revista Cavall Fort.

L'Espluga de Francolí és la població catalana que recull una major quantitat d'obres murals de Llucià Navarro; especialment reconegudes són les del Museu de la Vida Rural així com les obres realitzades a l'Església nova, el Casal de l'Espluga de Francolí, al teatre del Casalet, al Poliesportiu (malmeses i desaparegudes a causa d'un incendi) i la Residència Jaume I.^[1]

Gran part de la seva obra gràfica va ser donada a l’Arxiu Comarcal del Maresme (Generalitat de Catalunya), per tal que fos conservada i pugui també ser consultada.

Altres obres de Llucià Navarroː

• Pintures del presbiteri de l'església de la Mare de Déu Assumpta de Tornabous (1956)
• Pintures del cambril de la Mare de Déu de Núria (1965-1967)
• Pintures de l'absis de la capella del Santíssim de l'església parroquial de Santa Maria de Ribes de Freser (1970)
• Pintures del Absis de l'església de Sant Antoni Abat de Vilanova i la Geltrú

Exposicions

• Exposición de pintura Navarro Rodón, Barcelona, Galería Argos, 1955
• J. M. Ainaud, Paret, Tela i Paper. L’art de Llucià Navarro, Esplugas de Francolí, Museu de la Vida Rural y Fundació Jaume I, 1995

Bibliografia

• Lluïsa Sala Tubert, “Llucià Navarro, la pluralitat de l’expressió artística”, en Butlletí de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (2004), págs. 57-82
• Lluïsa Sala Tubert, "Llucià Navarro Rodon", en: en Real Academia de la Historia, Diccionario Biográfico electrónico
• Josep Arasa i Ferrer, "Llucià Navarro", Històries del Penedès (28 de febrer de 2014) (
• Ricard Sitjà, "Llucià Navarro Rodon", Tebeosfera (2011)

Referències

1. L'art de Llucià Navarro a l'Espluga, El Punt Avui+ (3 gener 2010)