Llista de bisbes d'Urgell

Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.

Índex: Bisbes d'Urgell (527-1278) · Bisbes d'Urgell i coprínceps d'Andorra (1278-actual)

A partir de Pere d'Urtx esdevenen bisbes i coprínceps d'Andorra, vegeu la llista de coprínceps d'Andorra

Tots els períodes entre la mort d'un bisbe (data final) i la presa de possessió del següent (data d'inici) es considera seu vacant. A la següent taula s'ha remarcat algunes d'aquestes seus vacants, les més rellevants. A més a més, el número que hi ha a l'esquerra correspon al número de copríncep no de bisbe iniciat en el primer copríncep, Pere d'Urtx. S'ha decidit contar els coprínceps i no els bisbes perquè sabem que Pere d'Urtx fou el primer copríncep però no sabem qui fou el primer bisbe, tot i que Just d'Urgell es el primer documentat segurament hagueren bisbes anteriorment.

Seu vacant: Mentre no es nomeni un nou bisbe, el Bisbat d'Urgell quedaria en seu vacant i el Vaticà nomenaria un administrador apostòlic que exerciria les funcions de bisbe i copríncep.

Pel que respecta al bisbat d'Urgell, la ciutat de la Seu d'Urgell n'és capital i seu episcopal on també hi ha la Catedral de Santa Maria d'Urgell, edifici central del bisbat. El poder de l'Església es tal en aquesta ciutat que fins i tot nombra el municipi, segons Juan Antonio de Estrada:

«

«la ciutat d'Urgell» és anomenada comunament «la Seu d'Urgell pel domini i grans preeminencies de la seva Santa Església»

»

Mapa dels arxiprestats, territori actual del Bisbat d'Urgell
Regne visigot vers l'any 700
Comtats catalans i d'altres territoris a inicis del segle ix
Frontera comtal als segles IX, XI i xii
Els comtats catalans a la mort de Ramon Berenguer III (1131). Andorra dins el comtat
Actual Catedral d'Urgell construïda per Ot d'Urgell
Els comtats catalans a la mort de Ramon Berenguer III (1131). Andorra dins el comtat
Josep de Calassanç sacerdot i rector del bisbe Andreu Capella, es venerat com a sant

Més informació Núm, Foto ...

Núm	Foto	Bisbe	Bisbe Intrús / Copríncep / Notes	Inici	Fi
Bisbes d'Urgell
Segurament hi hagué més bisbes anteriorment però el primer bisbe d'Urgell documentat és Just d'Urgell
^{[lower-alpha 1]}	Saint Justus	Just d'Urgell, venerat com Sant Just d'Urgell	Segurament participà en la Catedral de Sant Just del segle v a Castellciutat	a. 527	d. 546
		Egigà^[1]^[2]	dubtós, mort el 575	~540/546	575
		Marcel I ^{[lower-alpha 2]}^[2]	molt dubtós, no s'ha demostrat la seva existència	576	589
		Simplici	L'últim concili al que assistí fou el 599. Algunes fonts diuen que morí el 604	~ 589	~ 599/604
		Gabila ^{[lower-alpha 3]}^[3]	molt dubtós, no s'ha demostrat la seva existència, mort el 624	~ 604	~614/624
		Pompeu ^[4]^[5]^[6]		~ 614	~ 633
		Renari		~ 633	~ 653
		Maurell		~ 653	672
		Jacint		672	680
		Leuberic		680	~ 693
		Urbici d'Urgell	possible, morí martiritzat el 704 fou, per tant, màrtir; Sant Urbici d'Urgell	693/700	704
		Marcel II	molt dubtós, no s'ha demostrat la seva existència	704	721
		Anambad o Nambad	Capturat per Munussa es cremat viu en una foguera a Llívia	721/725	731
		Leuderic II ^[7]		732	754
		Esteve d'Urgell ^[8]		754	765
		Dotila d'Urgell	Els musulmans expulsen els visigots d'Urgell (778). Es refugien a Andorra i demanen auxili a Carlemany, que el manté fora de la influència àrab El bisbe Dotila mor en aquesta batalla, cap a l'any 781	765	781
		Fèlix d'Urgell	Entre 781 - 792; primer període i entre 798 - 799; segon període Ha d'abjurar, acusat d'heretgia^{[lower-alpha 4]}	781	799
		Bisbe d'Urgell en funcions per radicar l'heretgia Nomenat bisbe en funcions pel Papa Lleó III després que, Fèlix d'Urgell, fos titllat d'adopcionista pels teòlegs carolingis i deposat i confinat a Lió
		Leidrat de Lió (799 - 806/807)
		Fi del Bisbe en funcions, es restaura el Bisbat d'Urgell (806 / 807) Leidrat de Lió ja havia acabat la seva tasca i restaura el bisbat
		Possedoni		806/807	823
		Sisebut	Consagra una catedral primitiva visigoda iniciada el 818	823	840
		Florenci		840	850
		Beat		850	857
		Guisad I		857	872
		Golderic		872	883/885
		Ingobert ^{[lower-alpha 5]}	Bisbe intrús Hi hagué dos bisbes, Esclua (usurpador il·legítim) i Ingobert (bisbe legítim) Ingobert passà desaparegut degut a la seva malaltia però tingué el suport de l'església (Papa) i el comte	883/885	893/899
			Títol usurpat per Esclua (886 - 892)
			Fi del bisbe intrús El 892, el sínode de la Seu d'Urgell posà fi a la crisi eclesiàstica als comtats catalans destituint Esclua^{[lower-alpha 6]}
		Nantigís	893, fou la data en què Ingobert consagrà la seva darrera església 899, fou la data en què Nantigís consagra la seva primera església	893/899	914
	Bisbe Rodulf (Rodulphus) - sepulcre a Ripoll	Radulf de Barcelona		914	942
		Guisad II		942	978/981
		Sal·la		978/981	1010
	Sant Ermengol a la catedral d'Urgell	Sant Ermengol d'Urgell, venerat com Sant Ermengol d'Urgell	Inicia la Catedral de Sant Ermengol És un dels més importants i recordats bisbes degut a les seves obres, que en destaca el Pont de Sant Ermengol (on morí durant construcció) Té un espai dedicat (a la fotografia) a la Catedral d'Urgell	1010	1035
		Eribau d'Urgell "El Sant"	Fou venerat com a sant,Sant Eribau d'Urgell tot i no haver estat canonitzat Acaba i consagra la Catedral de Sant Ermengol el 22 d'octubre de 1040	1035	1042 ^{[lower-alpha 7]}
		Guillem Guifré		1042	1075
		Bernat Guillem ^[9]^[10]^[11]^[12]^[13]^[14]		1075	1092
		Guillem Arnau de Montferrer^[15]^[16]	Bisbe intrús i noble revoltat Degut als seus importants avantpassats aspirava a ser bisbe d'Urgell	1092	1095
		Guillem Arnau de Montferrer^[15]^[16]	Folc II de Cardona (1092 - 1096)	1092	1095
	Catedral d'Urgell, Sant Ot	Ot d'Urgell, venerat com Sant Ot d'Urgell	Folc II de Cardona (1092 - 1096)	1095	1122
			Fi del bisbe intrús Nomenament de Folc com a bisbe de Barcelona (1096-1099)
			L'actual catedral és iniciada per ell entre 1116 i 1122 (actualment no acabada)
		Pere Berenguer		1123	1141
		Bernat Sanç	Durant la seva etapa es va mantenir en conflicte constant amb el comte	1142	1163
		Bernat Roger	Potser imposat pel comte per superar les diferències amb l'anterior	1163	1167
		Arnau de Preixens		1167	1195
		Bernat de Castelló		1195	1198
		Bernat de Vilamur		1198	1203
		Pere de Puigverd		1203	1230
	Seu Vella P1060844	Ponç de Vilamur		1230	1257
		Abril d'Urgell	Probablement gallec o d'origen gallec, de Sant Jaume de Compostel·la.	1257	1269
1		Pere d'Urtx	8-9-1278, signa del Pareatge d'Andorra Pariatge signat per Pere el Gran i el papa Nicolau III amb l'objectiu d'acabar amb les lluites entre els bisbes de la Seu d'Urgell i la Casa de Foix, on s'estableix el coprincipat i que suposa de facto la independència d'Andorra	1269	12/1/1293
			Coprínceps d'Andorra
			Pere d'Urtx (1278-1293)
2	Sanauja PM 095228 E	Guillem de Montcada	Fill de Pere I de Montcada i nebot del bisbe de Lleida Guillem de Montcada, cosí d'Elisenda de Montcada, casada amb el rei Jaume II El rei Jaume tractava el bisbe d'Urgell, efectivament, de cosí	19/12/1295	3/11/1308
3		Ramon Trebailla		29/7/1308	12/5/1326
4		Arnau de Llordat		27/6/1326	3/10/1341
5		Pere de Narbona^[17]	Fill de Amalric II, vescomte de Narbona i de Joana d'Illa-Jordà	17/12/1341	~1348
6		Nicolau Capocci	Cardenal conegut com a cardenal d'Urgell	13/6/1348	17/12/1350
7		Hug Desbach o Hugó Desbac		25/10/1351	20/2/1361
8		Guillem Arnau de Patau		12/1/1362	29/6/1364
-	Seu vacant	seu vacant		29/6/1364	10/2/1365
9		Pere de Lluna	D'origen aragonès, poble d'Illueca, posterior antipapa Benet XIII (1394-1423)	10/2/1365	1370, potser el 20 de setembre
10		Berenguer d'Erill i de Pallars	Famós a la Seu d'Urgell, ja que establí la festa de Sant Ot (7 de juliol)	20/9/1370	3/5/1387
11		Galceran de Vilanova	Galceran de Vilanova, Primer període (1388-1396)	11/3/1388	15/4/1415
			Primera annexió a la Corona d'Aragó Andorra fou annexada a la Corona d'Aragó el 1396 arran de la Invasió de Mateu I de Foix^[18]
			Martí I l'Humà (1396)
			Coprínceps d'Andorra (restaurat)
			Galceran de Vilanova, Segon període (1396-1415)
12		Francesc de Tovia		15/11/1415	14/4/1436
13		Arnau Roger de Pallars	Conseller d'Alfons el Magnànim a Itàlia, ambaixador a Roma (1455) i patriarca d'Alexandria (1457)	19/7/1436	16/8/1461
14		Jaume de Cardona i de Gandia	Cardenal i President de la Generalitat (1443 - 1446)	23/9/1461	1/12/1466
15		Roderic de Borja i Escrivà	Era oncle del papa Alexandre VI	27/11/1467	11/12/1472
16		Pere de Cardona	Pere de Cardona, Primer període (1472-1512)	11/12/1472	8/1/1515
			Segona annexió a la Corona d'Aragó Andorra fou annexada a la Corona d'Aragó entre el 1512 i el 1513
			Ferran el Catòlic (1512 - 1513)
			Coprínceps d'Andorra (restaurat)
			Pere de Cardona, Segon període (1513-1515)
17		Joan d'Espés o Despés i Sescomes		18/4/1515	24/10/1530
-	seu vacant	seu vacant		24/10/1530	15/5/1532
18		Pere d'Urries (Pere Jordà d'Urries)		15/5/1532	10/1/1533
19		Francesc d'Urries		8/6/1534	26/10/1551
^{[lower-alpha 8]}		Joan Punyet	bisbe de Cirene, administrador apostòlic	26/10/1551	22/10/1552
20		Miquel Despuig i Vacarte		22/10/1552	13/4/1556
21		Joan Pérez García de Oliván	d'origen aragonès	24/4/1556	23/9/1560
22		Pere de Castellet i d'Icart		8/8/1561	1/2/1571
23	Barcelona Cathedral Interior - Chapel of saint Pacian and saint Francis Xavier by Joan Roig, and Joan Moxí	Joan Dimes Lloris		9/6/1572	4/7/1576
-	seu vacant	Seu vacant		4/7/1576	21/2/1578
24		Miquel Jeroni Morell		21/2/1578	23/8/1579
25		Hug Ambròs de Montcada		9/5/1580	8/12/1586
-	Seu vacant	Seu vacant		8/12/1586	29/1/1588
26		Andreu Capella		29/1/1588	22/9/1609
27		Bernat de Salbà i de Salbà	de Barcelona	26/5/1610	24/2/1620
-	Seu vacant	Seu vacant		24/2/1620	8/5/1622
28		Luís Díez de Aux de Armendáriz	Virrei interí de Catalunya (maig del 1626)	8/5/1622	3/1/1627
29		Antonio Pérez Maxo	bisbe de Lleida (1633) i arquebisbe de Tarragona (1633-1637)	17/5/1627	21/2/1633
-	Seu vacant	seu vacant		21/2/1633	9/1/1634
30		Pau Duran	Partidari de la monarquia hispànica durant la Guerra dels Segadors	9/1/1634	12/2/1651
^{[lower-alpha 9]}		Llorenç Barutell i Puigmarí	Durant l'ocupació francesa exercí de bisbe d'Urgell (sense consagrar) i de copríncep i d'ardiaca de la Cerdanya, a proposta de Pèire de Marca	12/2/1651	Entre 1655 i 1660
31		Juan Manuel de Espinosa	arquebisbe de Tarragona (1664-1679)	Entre 1655 i 1660 ^{[lower-alpha 10]}	26/11/1663
32		Melcior de Palau i Boscà	Quan els francesos s'apoderen del Rosselló, el castell d'Òpol i de la fortalesa de Salses, col·laborà en la seva recuperació (1639) Fou enterrat a una capella de la catedral d'Urgell	23/6/1664	29/4/1670
33		Pere de Copons i de Teixidor		22/12/1670	16/3/1681
-	Seu vacant	Seu vacant		16/3/1681	16/2/1682
34		Joan Desbach i Martorell	D'origen mallorquí, Pollença	16/2/1682	16/8/1688
35		Oleguer de Montserrat i Rufet	Fou també ardiaca major de l'arquebisbat de Tarragona	23/5/1689	19/10/1694
-	Seu vacant	seu vacant		19/10/1694	4/7/1695
36		Julián Cano Thebar	D'origen castellà, Tolèdol	4/7/1695	17/1/1714
37		Simeó de Guinda i Apeztegui	Defensa dels drets d'Andorra i dels coprínceps davant les pressions derivades del decret de Nova Planta de Felip V del 1716 Aconseguí que no es tanqués el col·legi de la Companyia de Jesús de la Seu, per l'ordre reial de suprimir totes les universitats (1717), fou l'única excepció	17/9/1714	27/8/1737
-	Seu vacant	Seu vacant		27/8/1737	5/5/1738
38		Jordi Curado i Torreblanca		5/5/1738	12/5/1747
39		Sebastià d'Emparán i de Loyola		15/5/1747	2/10/1756
40		Francesc Josep Catalán de Ocón		28/3/1757	8/9/1762
41		Francisco Fernández de Xátiva i Contreras		21/3/1763	22/4/1771
42		Joaquín de Santiyán y Valdivielso		11/11/1772	1/3/1779
-	Seu vacant	seu vacant		1/3/1779	18/9/1780
43		Juan García i Montenegro	de Lugo	18/9/1780	23/5/1783
44		Josep de Boltas i Vélez	Va fer un valuós treball en àrees econòmiques, sanitàries i socials. Durant la Revolució francesa, actuà neutralment per evitar problemes	14/2/1785	8/12/1795
-	Seu vacant	seu vacant		8/12/1795	24/7/1797
45		Francesc Antoni de la Dueña y Cisneros	Francesc Antoni de la Dueña y Cisneros, Primer període (1797-1812)	24/7/1797	23/9/1816
			Incorporació a l'Imperi Napoleònic Annexió del Principat d'Andorra al Departament del Segre entre 1812 i 1814
			Napoleó Bonaparte (1812-1814)
			Coprínceps d'Andorra (restaurat) Pel Tractat de Paris
			Francesc Antoni de la Dueña y Cisneros, Segon període (1814-1816)
-	Seu vacant	seu vacant		23/9/1816	28/7/1817
46		Bernardo Francés y Caballero	S'adherí a la Regència d'Urgell i cedí una part del palau episcopal (1821) També cooperà econòmicament en la fortificació de la Seu d'Urgell En ésser restablert l'absolutisme, realitzà escrits antiliberals (1823)	28/7/1817	27/9/1824
47		Isidoro Bonifacio López y Pulido	Fou un bisbe modèlic que seguí la regla de Sant Domènec	20/12/1824	21/5/1827
48	Escut d'armes Simó de Guardiola	Simó de Guardiola i Hortoneda		25/6/1827	22/9/1851
-	Seu vacant	seu vacant		22/9/1851	30/3/1853
49		Josep Caixal i Estradé	Impulsà la construcció del Seminari Conciliar de la Seu d'Urgell el 1860 D'ideologia carlina, s'enfrontà a les autoritats liberals Col·laborà en la defensa del Setge de la Seu d'Urgell (1874) front els liberals Ocupada la ciutat per Arsenio Martínez (1875) fou confinat a Alacant Anà a Roma però el govern espanyol li negà el permís de tornada El papa Pius IX el nomenà noble romà i assistent al soli pontifici Morí a Roma i fou enterrat a la Seu d'Urgell	30/3/1853	26/8/1879
50		Salvador Casañas i Pagès	Nomenat administrador apostòlic del bisbat d'Urgell per tal de suplir les funcions del seu titular Josep Caixal i Estradé, que vivia exiliat a Roma a conseqüència del desenllaç de la Tercera Guerra Carlina Caixal morí a finals d'aquell any, i aleshores fou nomenat bisbe seu plena	26/8/1879	18/4/1901
51		Ramon Riu i Cabanes	administrador apostòlic de Solsona (1895 – 1901)	18/4/1901	27/12/1901
52		Toribio Martín Barranco	Suplent i vicari apostòlic	2/1/1902	9/6/1902
53		Joan Josep Laguarda i Fenollera	Creà l'Institut Obrer de la Seu d'Urgell i un sistema de previsió pels capellans Feu de mitjancer amb el govern francès en les delimitacions de fronteres amb Andorra, el govern espanyol li atorgà la gran creu de l'Orde de Carles III	10/9/1902	6/12/1906
54		Josep Pujargimzú	Suplent i vicari apostòlic, vegeu: Josep Pujargimzú	6/12/1906	Juny 1907
55		Joan Baptista Benlloch i Vivó	Fou cardenal. A ell es deu la lletra de l'Himne Nacional d'Andorra Fou una persona de tracte afable, el que contrastava amb la cura en la manera de vestir «de la qual es va ocupar sempre amb un mirament que ens recordava a aquells cardenals de l'època del Renaixement»	Juny 1907	7/1/1919
56		Jaume Viladrich i Gaspar	Suplent i vicari apostòlic	2/7/1919	23/5/1920
57		Justí Guitart i Vilardebò	En el cop d'estat de Primo de Rivera i la dictadura defensà la sobirania del Principat, atacada des del directori militar de Primo de Rivera També va combatre amb fermesa els atacs al català Fou insultat múltiples vegades en territori castellà pels franquistes, feixistes i nacionalistes espanyols	9/6/1920	31/1/1940
58		Ricard Fornesa i Puigdemasa	Com l'anterior foren considerats republicans, catalanistes i independentistes i defensaren les seves idees. Formaren part del comité antifeixista (CNT i ERC) de la Seu d'Urgell	2/2/1940	4/4/1943
59		Ramon Iglésias i Navarri	Renovà el Seminari i participà en el Concili Vaticà Segon. A Andorra compartí principat amb el Règim de Vichy francès, el govern provisional i la Quarta i la Cinquena Repúbliques, amb personatges de la talla de Pétain o De Gaulle Per de la jubilació del bisbe Iglesias, l'abril de 1969, la Santa Seu nomenà el bisbe de Lleida, Ramon Malla, administrador apostòlic	29/121943	29/4/1969
60		Ramon Malla i Call	bisbe de Lleida (24 de juliol de 1968 – 29 d'octubre de 1999) Suplent i administrador apostòlic d'Urgell Ocupà el càrrec fins al gener de 1971, quan Joan Martí Alanis fou nomenat bisbe d'Urgell	29/4/1969	30/1/1971
61		Joan Martí i Alanis	Emprengué una etapa de canvis profunds i es dedicà a reordenar el bisbat d'acord amb els nous temps. Introduí l'ús del català als escrits i publicacions oficials Promogué la revista diocesana Església d'Urgell (1972) Creà una emissora de ràdio diocesana; Ràdio Principat A Andorra vetllà pel manteniment de la sobirania i protecció dels drets humans Afavorí la modernització de les institucions amb la nova constitució (1993) Arquebisbe d'Urgell ad personam per Joan Pau II per la seva tasca (2001)	30/1/1971	12/5/2003
62		Joan-Enric Vives i Sicília	Arquebisbe d'Urgell “ad personam” des de 2009	12/5/2003	en el càrrec

Tanca

Els números situats en aquesta columna corresponen al número de copríncep d'Andorra
Esmentat en una memòria del conclici vaticà del 546, al qual firma per ell el seu vicari, l'Ardiaca Salustio o Salust
En un document anota la mort de Simplici l'any 604 i esmenta que el succeí Gabila el qual morí el 624. Però de l'esmentat Gabila no se'n tenen més referències i es dubta de la veridicitat d'aquesta documentació
El 789 l'Urgell fou lliurat de iure als francs i les autoritats eclesiàstiques iniciaren els atacs a l'adopcionisme. Així, l'emperador franc Carlemany va organitzar el concili de Ratisbona, a l'actual Baviera, (792) i hi cridà Fèlix. El bisbe d'Urgell fou obligat a abjurar i l'enviaren a Roma, on es va retractar davant del papa Adrià I, aleshores retornà a la Marca hispànica i s'exilià a l'Àndalus. Malgrat tot, Elipand de Toledo i l'església hispana prosseguiren amb l'evangelització adopcionista. Aleshores Carlemany convocà un nou sínode a Frankfurt del Main, a l'actual Hessen, (794) on el savi Alcuí de York envià una carta a Fèlix demanant la retractació de les teories adopcionistes. La condemna a l'heretgia continuà en els sínodes de Friül, a l'actual Itàlia, (796) i en el de Roma (798) presidit pel mateix Papa Lleó III.
Dates: 893 fou la data en què Ingobert consagrà la seva darrera església i 899 fou la data en què Nantigís consagra la seva primera església
Càstig: Esclua fou condemnat i excomunicat despullat davant tothom dels induments episcopals i estripats aquests, trencats els seus bàculs sobre els seu cap i arrencat els seu anell del seu dit, fou expulsat de tot ordre clerical i deposat
Morí durant un pelegrinatge cap a Terra Santa, probablement a Pomposa (Emília, Itàlia) entre 1041 i 1042.
administrador apostòlic que mai fou nomenat bisbe
sense consagrar, fou un bisbe temporal degut a la Guerra dels Segadors. De fet ni tan sols el decidí la diocèsi sinó que "s'autonomenà" acomplint en temps de guerra
Disputat: 25 Oct 1655 (molt probable) o 1653 (poc probable)

[1]
«Bisbe Egigà d'Urgell». [Consulta: 26 febrer 2019].
[2]
«Dades sobre Egigà i Marcel d'Urgell». [Consulta: 26 febrer 2019].
[3]
«Informació diversa sobre els bisbes d'Urgell» (en castellà). [Consulta: 26 febrer 2019].
[4]
«PDF, bisbe Pompeu».
[5]
«Episcopologi, bisbe Pompeu».
[6]
«Pompeu bisbe d'Urgell». Arxivat de l'original el 2019-02-21. [Consulta: 18 febrer 2019].
[7]
«Historia de los condes de Urgel, escrita por Diego Monfar y Sors, y publicada de real órden por Próspero de Bofarull y Mascaró» (en castellà). [Consulta: 16 desembre 2018].
[8]
«Historia de los condes de Urgel, escrita por Diego Monfar y Sors, y publicada de real órden por Próspero de Bofarull y Mascaró» (en castellà). [Consulta: 16 desembre 2018].
[9]
«Bisbes d'Urgell Bernat Guillem (1076-1092) i Guillem Arnau de Montferrer (1092-1095)». [Consulta: 16 desembre 2018].
[10]
«Bibliografia de Bernat Guillem». [Consulta: 28 febrer 2019].
[11]
«Vida del bisbe Bernat Guillem». [Consulta: 28 febrer 2019].
[12]
«Informació sobre Bernat Guillem». [Consulta: 28 febrer 2019].
[13]
«Documentació sobre la vida del bisbe Bernat Guillem». [Consulta: 28 febrer 2019].
[14]
«Bernat Guillem». [Consulta: 28 febrer 2019].
[15]
«Guillem Arnau de Montferrer». Arxivat de l'original el 2021-05-15. [Consulta: 16 desembre 2018].
[16]
«Bisbes d'Urgell Bernat Guillem (1076-1092) i Guillem Arnau de Montferrer (1092-1095)». [Consulta: 16 desembre 2018].
[17]
Batlle i Gallart, Carme «Pere de Narbona, bisbe d'Urgell (1342-1347), i l'inventari dels seus béns». Urgellia: Anuari d'estudis històrics dels antics comtats de Cerdanya, Urgell i Pallars, d'Andorra i la Vall d'Aran, 14, 1998-2001, pàg. 467-493. ISSN: 0211-7096.
[18]
El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de nova planta: XVII Congrés d'Història de la Corona d'Aragó. Edicions Universitat Barcelona, 2003, p. 304. ISBN 8447527417.

Villanueva, Jaime. Viage literario a la iglesias de España. Tomo X: Viage a Urgel (en castellà). València: Imprenta de Oliveres, antes Estevan, 1827 [Consulta: 7 juny 2015].
Baraut, C.; Castells, J.; Marquès, B.; Moliné, E. Episcopologi de l'Església d'Urgell, 2002. ISBN 84-86781-05-1.
«Episcopologi». Bisbat d'Urgell, 17-07-2008. [Consulta: 7 juny 2015].
Cheney, David M. «Diocese of Patti». Catholic-Hierarchy.org. [Consulta: 16 juny 2018]. (Cronologia de Bisbes)
Chow, Gabriel. «Diocese of Patti». GCatholic.org. [Consulta: 16 juny 2018]. (Cronologia de Bisbes)
Dalmau i de Baquer, Lluís. Historia de la República de Andorra (en castellà), 1849.
Thomaschewski, Maria Rosa. Simó de Guardiola, Bisbe d'Urgell, Copríncep d'Andorra, i la causa carlina. Tarragona: Diputació de Tarragona, 1992, p. 71-90 (Anuari 1990-1991 de la Societat d'Estudis d'Història Contemporània de Catalunya). ISBN 84-87123-51-1. Arxivat 2014-05-17 a Wayback Machine.
Compendio histórico, clara y sucinta noticia en lo eclesiástico, civil y político de la ciudad, santa iglesia catedral y obispado de Urgel (en castellà). Biblioteca de Catalunya. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1764.