Ponç de Vilamur

bisbe d'Urgell From Wikipedia, the free encyclopedia

Ponç de Vilamur

Ponç de Vilamur o Ponç de Vilamur i Pallars (?, ~1196 ?, ~1257) fou un bisbe d'Urgell (1230-1255/1257).[1]

No el confongueu amb Ponç de Vilamur i de Pallars (1299-1324), ardiaca major de Lleida
Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Ponç de Vilamur
Imatge
Biografia
Naixement1196
Mort1257 (60/61 anys)
Bisbe d'Urgell
1230 – 1257
 Pere de Puigvert
Diòcesi: bisbat d'Urgell
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica
Activitat
Ocupacióprevere catòlic de ritu romà, sacerdot catòlic, bisbe catòlic
Tanca

El seu pare fou el vescomte Pere (IV) de Vilamur i els seus oncles eren Bernat de Vilamur, bisbe d'Urgell, i Berenguer d'Erill, bisbe de Lleida. Per influència dels seus oncles fou el sagristà de Lleida i ardiaca de Tremp. L'any 1230 arribà a ser bisbe d'Urgell.[2] Fou un distingit combatent de l'heretgia càtara a la diòcesi d'Urgell. El patronatge artístic que exercí com a bisbe queda reflectit en el conjunt de pintures de Santa Caterina de la Seu d'Urgell, protagonisme que no es pot deslligar del anticatarisme, ja que la santa era el model per excel·lència de la predicació antiherètica i patrona de l'orde dominic, nascut precisament per lluitar contra el catarisme.[3] Durant el seu bisbat s'enfrontà a Roger IV de Foix; també tingué enemics religiosos que l'acusaren de crims i vicis, acusació que arribà a Roma (1248). Ramon de Penyafort fou l'encarregat del Papa per aclarir la qüestió i probablement perdé el càrrec.[2]

Galeria

Referències

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.