Jaume Viladrich i Gaspar
bisbe català From Wikipedia, the free encyclopedia
Jaume Viladrich i Gaspar (Clarà, 14 de gener de 1865 - Valfermoso de Tajuña, 20 de setembre de 1926), bisbe català, era el bisbe preconitzat de Vic i va ser bisbe titular de Tricomia i auxiliar de Burgos.[1][2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 gener 1865 Clarà (Solsonès) |
| Mort | 20 setembre 1926 (61 anys) Valfermoso de las Monjas (província de Guadalajara) |
| Bisbe electe de Vic | |
| 10 maig 1926 – 20 setembre 1926 Diòcesi: bisbat de Vic | |
| Bisbe titular | |
| 26 juny 1921 – 25 setembre 1926 Diòcesi: bisbat de Tricomia | |
| Bisbe auxiliar | |
| 26 juny 1921 – 25 setembre 1926 Diòcesi: arquebisbat de Burgos | |
| Administrador apostòlic d'Urgell | |
| 2 juliol 1919 – 23 maig 1920 Diòcesi: bisbat d'Urgell | |
| 56è Copríncep episcopal d'Andorra | |
| 2 juliol 1919 – 23 maig 1920 ← Joan Benlloch i Vivó – Justí Guitart i Vilardebó → Juntament amb: Raymond Poincaré, Paul Deschanel | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe catòlic (1921–), sacerdot catòlic (1888–) |
| Consagració | Joan Benlloch i Vivó |
| Altres | |
| Títol | Bisbe de Vic |
Biografia
Era natural de Cal Gaspar de Clarà, una entitat de població del municipi de Castellar de la Ribera al Solsonès.
Cursà els estudis al Seminari de Solsona i es va doctorar en Dret canònic i llicenciar en Sagrada Teologia a Tarragona
Ordenat prevere el 1888, va iniciar la seva carrera eclesiàstica a Solsona on va coincidir amb la restauració de la diòcesi durant l'administració apostòlica dels bisbes Josep Morgades, Ramon Riu i Cabanes i Joan Benlloch. Durant aquesta etapa fou professor del Seminari Diocesà (1888-1907), fiscal de la Cúria Eclesiàstica (1895-1909), secretari de cambra i de Govern de la diòcesi (1900-01), vicari general i delegat general de capellanies (1901-07) i canonge doctoral per oposició (1904-10). També va ser el fundador del Museu Diocesà de Solsona i autor de diversos estudis d'història i arqueologia, entre les quals destaca la que es pot considerar la primera monografia artística del Santuari del Miracle.
A la diòcesi d'Urgell, es convertí en el vicari general (1901) del bisbe Riu i Cabanes quan aquest fou traslladat a la Seu d'Urgell. Més tard, entre els anys 1907 i 1919, fou la mà dretà del bisbe Joan Benlloch. Durant el seu episcopat, va ser professor del Seminari i prefecte d'estudi i va ocupar els càrrecs de vicari general, provisor i delegat general de capellanies. També va ser membre del capítol catedralici amb els càrrecs d'ardiaca i vicari capitular i, a més, va ser delegat permanent pels afers polítics d'Andorra i jutge suprem de les causes civils del Principat d'Andorra.
El maig de 1910, el papa Pius X li va atorgar la dignitat de prelat domèstic de Sa Santedat.[3]
Quan el cardenal Benlloch fou designat arquebisbe de Burgos, continuà la seva carrera al seu costat com a vicari general de l'arxidiòcesi.
El 26 de juny de 1921, va ser nomenat bisbe titular de Tricomia i auxiliar de Burgos pel papa Benet XV i va rebre la consagració episcopal el dia 25 de juliol. El 10 de maig de 1926, fou preconitzat bisbe de Vic pel papa Pius XI.[3]
Morí sobtadament el 20 de setembre de 1926, pocs mesos després del seu nomenament com a bisbe de Vic, al convent de monges benedictines de Valfermoso on havia acudit per veure a la seva germana i on fou enterrat.[4][5]
Obra
- 1897: Memòria històrica i descriptiva de la imatge i Santuari de Nostra Senyora del Miracle, de Riner (Bisbat de Solsona). Lleida: Acadèmia Bibliogràfica Mariana.[6]
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.