Llengües nguni

Les llengües nguni són un grup de llengües bantus parlades a l'Àfrica meridional pels pobles ngunis. Entre les llengües nguni hi ha el xosa, zulu, swati, hlubi, phuthi, bhaca, Lala, nhlangwini i les tres llengües anomenades ndebele: ndebele de Transvaal meridional, ndebele de Zimbabwe i Sumayela Ndebele (els dos darrers coneguts com a "Ndebele septentrional"). La denominació "Nguni" deriva de la raça bovina Nguni. Ngoni (vegeu més endavant) és una variant més, antiga.

Llengües nguni

Tipus	família lingüística
Ús
Autòcton de	Àfrica meridional
Estat	Sud-àfrica Eswatini Zimbàbue
Classificació lingüística
llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües volta-congoleses llengües Benué-Congo llengües bantoides llengües bantoides meridionals llengües bantus llengües bantu orientals llengües bantus meridionals
Codis
Glottolog	ngun1276

De vegades s'afirma que l'ús de Nguni com una etiqueta genèrica suggereix una unitat monolítica històrica dels pobles en qüestió, on, de fet, la situació pot ser més complexa.^[1] L'ús lingüístic de l'etiqueta (en referència a un subgrup del bantu) és relativament estable.

Classificació

Proporció de població que parla una llengua nguni a la llar.   0–20%   20–40%   40–60%   60–80%   80–100%		Densitat de parlants a la llar de llengües nguni.   <1 /km²   1–3 /km²   3–10 /km²   10–30 /km²   30–100 /km²   100–300 /km²   300–1000 /km²   1000–3000 /km²   >3000 /km²

Com a subconjunt de les llengües bantus meridionals, l'etiqueta "Nguni" s'utilitza tant genèticament (en el sentit lingüístic) com tipològicament (al marge de qualsevol significat històric).

Les llengües nguni estan estretament relacionades, i en molts casos diferents idiomes són mútuament intel·ligibles; d'aquesta manera, les llengües nguni podrien ser interpretades millor com un continu dialectal que com un conjunt d'idiomes diferents. En més d'una ocasió s'ha proposat crear un llenguatge unificat nguni.^[2][3]

En la literatura acadèmica sobre les llengües del sud d'Àfrica, la categoria de classificació lingüística "Nguni" es considera tradicionalment subsumida en dos subgrups: "Tekela Nguni" i "Zunda Nguni".^[4][5] Aquesta divisió es basa principalment en la distinció fonològica sortint entre corresponents consonants coronals: Zunda /z/ i Tekela /t/ (així la forma nativa del nom swati i la més coneguda forma zulu swazi), però hi ha una sèrie de variables lingüístiques addicionals que permeten una divisió relativament directa en aquests dos corrents parcials de nguni.

Llengües zunda

• Zulu
• Xosa
• Ndebele del nord (o 'Ndebele de Zimbabwe')
• Ndebele del sud

Llengües tekela

• Swati
• Sumayela Ndebele (Sumayela Ndebele)
• Phuthi^[6]
• Bhaca^[7]
• Hlubi (no el dialecte hlubi del xosa)^[8]
• Lala
• Nhlangwini

Maho (2009) també hi relaciona S401 antic mfengu†

Dades comparatives

Compara els frases següents:

Català	"M'agraden els teus nous pals"
Zulu	Ngiyazithanda izinduku zakho ezintsha
Xosa	Ndi-ya-zi-thanda ii-ntonga z-akho ezin-tsha
Ndebele del sud	Ngi-ya-zi-thanda iin-ntonga z-akho ezi-tjha
Ndebele del nord	Ngi-ya-zi-thanda i-ntonga z-akho ezin-tsha
Hlubi	Ng'ya-zi-thanda iin-duku z-akho ezin-sha
Swati	Ngi-ya-ti-tsandza ti-ntfonga t-akho letin-sha
Mpapa Phuthi	Gi-ya-ti-tshadza ti-tfoga t-akho leti-tjha
Sigxodo Phuthi	Gi-ya-ti-tshadza ti-tshoga t-akho leti-tjha

Nota: Xosa ⟨tsh⟩ = Phuthi ⟨tjh⟩ = IPA [tʃʰ]; Phuthi ⟨tsh⟩ = [tsh]; Zulu ⟨sh⟩ = IPA [ʃ], però en el context citat aquñi /ʃ/ és "nasalment permutada" a [tʃ]. Phuthi ⟨jh⟩ = veu entretallada [dʒʱ] = Xosa, Zulu ⟨j⟩ (en el context d'aquí seguint la nasal [n]). Zulu, Swazi, Hlubi ⟨ng⟩ = [ŋ].

Català	"Jo només entenc una mica d'anglès"
Zulu	Ngisizwa kancane isingisi
Xosa	Ndi-qonda ka-ncinci nje isi-Ngesi
Ndebele del nord/Ndebele del sud	Ngi-zwisisa ka-ncani nje isi-Ngisi
Ndebele del nord	Ngi-zwisisa ka-ncani nje isi-Khiwa
Swati	Ngi-siva ka-ncane nje si-Ngisi
Mpapa Phuthi	Gi-visisa ka-nci të-jhë Si-kguwa
Sigxodo Phuthi	Gi-visisa ka-ncinci të-jhë Si-kguwa

Sistemes d'escriptura

El sistema d'escriptura sintu, Isibheqe Sohlamvu (també coengut en sesotho com a Ditema tsa Dinoko), per a les llengües bantus meridionals, s'usa representant totes les llengües nguni sota una ortografia unificada.^[9] Això inclou les llengües tekela, que amb excepció del swati no estan estandarditzades en alfabet llatí. Per exemple, conté un grafema específic indicant la vocal nasal – una característica que només es produeix fonèmicament en les llengües tekela:

Català	baix
Zunda	phansi	pʰaːntsʼi
Tekela	phãsi	pʰãːsi

Referències

1. Wright, 1987.
2. Eric P. Louw. «Language and National Unity in a Post-Apartheid South Africa», 1992.
3. Neville Alexander. «Language Policy and National Unity in South Africa/Azania», 1989.
4. Doke, 1954.
5. Ownby, 1985.
6. Donnelly, 2009, p. 1-61.
7. Jordan, 1942.
8. «Isizwe SamaHlubi: Submission to the Commission on Traditional Leadership Disputes and Claims: Draft 1», 01-07-2004. [Consulta: 28 juliol 2011].
9. isibheqe.org. «Isibheqe Sohlamvu/Ditema tsa Dinoko». isibheqe.org, 2015. Arxivat de l'original el 2016-02-08. [Consulta: 17 juny 2021].

Bibliografia

• Doke, Clement Martyn. The Southern Bantu Languages. Handbook of African Languages.. Oxford: Oxford University Press, 1954.
• Donnelly, Simon «Aspects of Tone and Voice in Phuthi». Doctoral dissertation. University of Illinois at Urbana-Champaign, 2009.
• Jordan, Archibald C. «Some features of the phonetic and grammatical structure of Baca». Masters dissertation. University of Cape Town, 1942.
• Ownby, Caroline P. «Early Nguni History: The Linguistic Evidence and Its Correlation with Archeology and Oral Tradition». Doctoral dissertation. University of California, Los Angeles, 1985.
• Wright, J. «Politics, ideology, and the invention of the 'nguni'». A: Tom Lodge. Resistance and ideology in settler societies, 1987, p. 96–118.

Bibliografia

• Shaw, E. M. and Davison, P. (1973) The Southern Nguni (series: Man in Southern Africa) South African Museum, Cape Town
• Ndlovu, Sambulo. 'Comparative Reconstruction of Proto-Nguni Phonology'