família lingüística From Wikipedia, the free encyclopedia
Les llengües Benué-Congo pertanyen a la família nigerocongolesa, concretament al grup Volta-Congo i agrupen els idiomes de mig continent africà, des de Nigèria al sud, sumant més de 500 milions de parlants d'unes 900 llengües diferents.[1] El nom es deu al fet que aquestes llengües s'estenen entre la conca oriental del riu Benue (al nord) i la conca del riu Congo (al nord).
| Tipus | família lingüística  |
|---|---|
| Distribució geogràfica | Àfrica subsahariana |
| Nadius | 380.000.000 |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües volta-congoleses | |
| Subdivisions | |
|
Llengües nigerianes centrals
? Ukaan
? Baissa Fali
? Tita
| |
| Distribució geogràfica | |
 | |
| Codis | |
| ISO 639-1 | benu1247 |
| Codi Glottolog | benu1247 |
Inicialment el grup va ser proposat per Joseph Greenberg en 1963 que va considerar que les llengües anomenades prèviament "semi-bantúes" i les llengües bantus formaven part de la mateixa família lingüística i per tant el bantu malgrat la seva importància demogràfica i històrica no era més que una branca de les llengües llengües voltacongoleses. Dins de les llengües Benue-Congo, les llengües bantus constitueixen tant la branca més nombrosa quant a nombre de llengües, com el grup demogràficament més important.
Hi ha certes discrepàncies entre diferents autors sobre l'abast del grup Benué-Congo. Per a alguns autors aquest grup només llengües parlades a l'est del riu Níger i el seu afluent el Benué. No obstant això Williamson i Blench (2000) estenen el terme Benue-Congo i inclouen dins d'ell les llengües Níger-Volta. Williamson i Blench divideixen les llengües Benue-Congo en Benue-Congo occidentals (cridades Volta-Congo per altres autors) i Benue-Congo orientals (Benue-Congo pròpiament dit).[2] Altres autors usen el terme Benue-Kwa per referir-se al conjunt de llengües Benué-Congo occidentals i Benué-Congo orientals.
Segons Williamson & Blench 2000, les llengües Benue-Congo es divideixen en un grup occidental (anomenat per altres autors Volta-Níger) i un grup oriental (Benue-Congo pròpiament dit): Benué-Congo occidental o Volta-Níger: Especialment a Nigèria.
Benué-Congo oriental
La branca oriental, sense el bantu i el bantoide ("semi-bantu"), va ser anticipada ja per Westermann (1927) que va assignar a les poques llengües per les quals posseïa dades a una família que va denominar Benue-Cross i incloïa essencialment les de l'altiplà de Nigèria Central i les llengües del riu Cross.
Els numerals para diferents llengües Benué-Congo són:
| GLOSA | PROTO- VOLTA- NÍGER |
Platoide | Bantoide-Cross | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| PROTO- KAINJI |
PROTO- NIG.CEN. |
PROTO- JUKUNOIDE |
PROTO- DAKOIDE |
PROTO- BANTOIDE |
PROTO- CROSS | ||
| '1' | *-kp͡a / *-rĩ | *dĩ(n)/ *ʦun | *diŋ | *ʣuŋ | *moi / *ɗi | *-ɗĩ | |
| '2' | *-βa(ɟi) | *rebu | *βar | *fai | *βadi | *-βari | |
| '3' | *-tãi | *taːtu | *taːt | *ʦaːr | *tati | *-tarĩ | |
| '4' | *-nai | *na(n)si | *nasi | *ɲɛ | *nai | *-nai | |
| '5' | *tõː- / *-coni | *tan(do) | *ton- | *ʦoŋ | *cʲan | *-tiã(ŋ) | |
| '6' | *5+1 | *5+1 | *5+1 | *5+1 | |||
| '7' | *5+2 | *5+2 | *5+2 | *5+2 | *5+2 | ||
| '8' | *-naːnai | *5+3 | *5+3 | *5+3 | *5+3 | ||
| '9' | *5+4 | *5+4 | *5+4 | *5+4 | *5+4 | ||
| '10' | *-wo | *upʷa/ *kupa | *-diub/ *-wub | *-ɗi-ob | |||
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
